Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A dos quarts de vuit de la tarda, la ciutat de Berlín va ser bombardejada durant 20 minuts per 469 Lancaster, 234 Halifax, 50 Stirling i 11 Mosquits, que varen utilitzar 2.300 tones per destruir el barri governamental i l‘Òpera Kroll. Tot i que moltes bombes no varen tocar el seu objectiu gràcies els densos núvols, per culpa del bombardeig va quedar destruït part del Ministeri d’Armament, la majoria de les grans estacions ferroviàries, les ambaixades franceses i britàniques i nombroses vivendes de la part oest de la ciutat. La Catedral va cremar, el Romanisches Cafè va quedar destruït, varen morir 3.000 berlinesos, 175.000 es varen quedar sense llar i 70.000 berlinesos varen fugir de la ciutat. El pànic i les empentes varen envair l’estació de ferrocarril. Pels carrers hi havia cadàvers, runes en flama i columnes de fum que va provocar que la ciutat quedés coberta de fum. Durant 24 hores la ciutat es va quedar sense electricitat, aigua llum i telèfon. Tot i que el mal temps va fer que els caces alemanys es quedessin a terra, 26 bombarders varen ser destruïts. Quan es va fer de dia, la ciutat encara estava envoltada de fum i pols. 

Després de l’atac, Albert Speer es va agafar aquella situació amb ironia i, fins i tot, hi va veure avantatges, ja que l’alliberava per un temps d’una pèrdua de temps innecessari com era la burocràcia del seu Ministeri. Però, tot i això, Speer va patir per la seva vida durant el bombardeig perquè es trobava a la ciutat i va veure com s’acostaven els bombarders des d’una defensa antiaèria de la ciutat. Un cop va finalitzar l’atac, Speer es va dirigir al seu Ministeri per avaluar els danys i ajudar a les seves secretàries que miraven de salvar els expedients que s’estaven cremant dins de l’edifici. El seu despatx va quedar destruït per complert.

---

Rudolf Hoess va ser traslladat perquè s’ocupés de feines administratives en la inspecció de camps de concentració. 

---

L’ambaixador a Bratislava, Hanns Ludin, va transmetre en el seu govern la nova sol·licitud del govern eslovac de poder verificar un camp de concentració per poder reprendre la deportació dels jueus. Part del govern eslovac s’oposava a la deportació de jueus perquè creien que en els camps serien assassinats. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Els alemanys varen detenir a l’antic comissari d’Educació i d’Esports francès, Jean Borotra, quan pujava  un tren amb la intenció d’escapar a Espanya i, d’allí, a l’Àfrica del nord. Borotra va ser traslladat al camp de Sachsenhausen. 

A Grècia:

Els alemanys varen acabar d’ocupar les illes del Dodecanès. La iniciativa britànica els va costar 3.500 presoners, 2 submarins i 6 destructors.

A Egipte:

En el Caire, en l’anomenada Conferència Sextant, Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill es varen reunir amb el president de la república xinesa, Chiang Kai-Shek, per exigir la rendició incondicional de Japó. Després, els tres grans líders varen sopar en companyia de Harry Hopkins, Louis Mountbatten, Joseph Stilwell i Claire Chennault per acordar els termes de l’estratègia a seguir a Xina.

A la Gran Bretanya:

A Londres, després d’anys de rivalitat, Charles de Gaulle i Philippe Leclerc, que curiosament celebraven l’aniversari el mateix dia, el 22 de novembre, es varen reunir i varen deixar de banda les seves històriques diferències per intentar expulsar els alemanys de França. L’acord entre els dos generals va ser mediat per Churchill, que buscava tenir els màxims suports en un futur desembarcament.

En el Pacífic:

En la Batalla de Tarawa, els marines nord-americans es varen dedicar a consolidar les posicions aconseguides el dia anterior i es preparaven per l’assalt final a la part oriental de l’illa.