Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar Berlín amb 383 bombarders (365 Lancasters, 10 Halifax i 8 Mosquits) tot i la pluja. Els britànics varen atacar fins a dos quarts de deu de la nit i el contra avís es va donar mitja hora més tard. Però poc després varen tornar a sonar les sirenes, però tot va quedar amb un no res perquè eren avions de reconeixement britànics que varen sobrevolar la capital per avaluar els danys ocasionats. Les zones més afectades varen ser la Unter den Linden, les ambaixades francesa i britànica, l’Hotel Bristol, el Zeughaus, la Woyrschstrasse, la Lützowstrasse, on les cases dels dos costats del carrer es varen enfonsar, la Wilhelmstrasse, tota la Budapesterstrasse, a excepció de l’Hotel Eden, i la Friedrichstrasse. Pels últims atacs, Adolf Hitler va insistir en que es potenciés la producció de bombarders per venjar-se.

Alfred Rosenberg es trobava precisament a la seva casa de Dahlem, que ja estava mig destruïda, quan va començar l’atac. Quan va cessar la sirena, el ministre, la seva esposa i la seva filla es varen traslladar a l’Hotel Kaiserhof després de trobar moltes dificultats per poder avançar cap al centre de la capital per la multitud d’incendis.

---

Wilhelm Ritter von Leeb li va escriure una carta personal a Hitler per agrair-li que l’hagués ajudat econòmicament a adquirir un bosc a Seestetten, a prop de Passau, i li va prometre que el cuidaria. L’antic comandant li va confessar també que seguia amb interès l’evolució de la guerra i li va explicar que tenia plena confiança que la resistència soviètica en el front oriental s’enfonsaria aviat. La propietat que va adquirir Von Leeb tenia un valor de mercat de 660.000 Reichsmarks, que excedia amb molt les possibilitats del comandant. Hitler i Hans Heinrich Lammers varen acordar fer-li una donació addicional als 250.000 Reichsmarks que ja va rebre el setembre de 1941.

En el front oriental:

Al matí, uns policies alemanys es varen endinsar pel petit poble agrícola de Karolowa, on només en una finca hi treballaven 50 jueus que s’amagaven dels alemanys. Els policies varen agafar a tots els jueus que varen trobar i els varen matar davant del graner. Molts pocs es varen poder amagar pel camp. Els morts varen ser llançats en un forat que havien fet en arrencar un arbre.

A Egipte:

A El Caire, al matí va tenir lloc la primera sessió de la conferència anglo-americana Sexant a la vila del president Franklin Delano Roosevelt i durant tota la jornada es varen dedicar a parlar de la guerra a Orient. En aquella jornada no es va prendre cap decisió important, però no es varen produir desacords. Chiang Kai-sheck va realitzar grans peticions de recursos als nord-americans, que varen ser desestimats per excessius. El general George Marshall considerava que els resultats xinesos eren deficients amb l’ajuda actual, de manera que considerava que seria un error realitzar un increment. A la tarda, el primer ministre Winston Churchill i la seva filla, després de descobrir que el president Roosevelt no havia vist ni les Piràmides ni l’Esfinx i després d’assegurar-se de que el President es podria apropar a elles sense tenir que baixar del cotxe, el varen portar a realitzar una visita turística per la zona.

A les Illes Gilbert:

A la tarda, a la petita illa de Tarawa va finalitzar la brutal Batalla de Tarawa, que va ser un punt clau pels nord-americans en el contraatac per dominar el Pacífic, però que es va cobrar la vida de 1.500 soldats i marines nord-americans. 2.100 varen ser ferits en l’ocupació de l’illa de Betio de 2,5 milles de longitud, on aquell dia 300 soldats japonesos s’hi varen reunir per dur a terme un atac suïcida contra els marines; la potència de foc nord-americana va massacrar als atacants, que no es varen apropar-se suficientment per utilitzar les armes blanques que tenien. Els japonesos varen lluitar casi fins l’últim home: d’una guarnició de 4.700 homes, només 17 japonesos i 129 coreans es varen rendir. Els nord-americans varen perdre 1.115 homes i 2.292 més varen quedar ferits. Els mariners que varen perdre la vida a l’illa varen ser enterrats allí mateix, en un cementiri construït per recordar la batalla. Més endavant les restes mortals d’aquests joves varen ser traslladades a Honolulu, a Hawaii.