Dijous:

En el Reich:

Berlín va patir un altre bombardeig per part de la RAF amb 458 avions (425 Lancaster, 15 Halifax i 18 Mosquit) carregats amb 15.000 tones de bombes. Els britànics varen perdre 40 avions en aquell atac i varen morir, a més de pilots, dos periodistes, el capità Grieg, del Daily Mail, i en Norman Stockton, del Sydney Sun.

A Itàlia:

El port italià de Bari, en el mar Adriàtic, s’havia convertit en un centre logístic vital per l’ofensiva aliada cap a la Línia Gustav, però degut a la creixent superioritat aèria aliada va dura un excessiu relaxament en la defensa antiaèria, fet que va permetre aquell dia a la Luftwaffe dur a terme un atac per sorpresa amb 105 bombarders Ju-88 que, amb una única baixa, varen bombardejar sense problemes el port i varen provocar una destrucció de tal calibre que alguns comentaristes varen arribar a considerar l’atac com un segon Pearl Harbor. Els alemanys varen enfonsar a 28 embarcacions (1 creuer, 1 dragamines, 3 patrullers, 23 vaixells de càrrega i 1 veler) i, a més, altres 12 embarcacions varen resultar danyades (1 destructor, 1 patruller i 12 vaixells de càrrega). A part, 2.000 persones varen perdre la vida, de les que aproximadament la meitat eren militars.

Hi varen haver tantes baixes per fet de que una embarcació de transport nord-americana de tipus Liberty John Harvey transportava un carregament de munició juntament amb una càrrega secreta de 2.000 obusos amb gas mostassa a la bodega que havien de ser emmagatzemats a Itàlia per respondre, suposadament, l’ús d’armes químiques per part dels alemanys. Les municions del John Harvey varen detonar, polvoritzant el port i alliberant a l’aire i les aigües del port el gas, generant una contaminació que va provocar molts morts no només en el moment del bombardeig, sinó durant dècades, ja que fins al 1967 no va ser desclassificat l’assumpte i les autoritats no varen dur a terme mesures correctes per procedir a la descontaminació. L’explosió de la càrrega d’un segon transport d’explosius va contribuir a la devastació. Els metges que assistien a les víctimes del bombardeig només podien constatar com patien una estranya malaltia que els portaria a la mort. El tractament que es va donar anys més tard a les futures víctimes va servir per conèixer el tractament de quimioteràpia.

A Egipte:

Després de la conferència de Teheran, en Winston Churchill va volar a El Caire, on es va allotjar a la vila del polític australià Richard Casey, que havia substituït a l’Oliver Lyttelton com a ministre resident britànic al Pròxim Orient.