Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Al migdia, la 8º Força Aèria de la USAAF va enviar 663 B-17 i B-24 a bombardejar tres fàbriques aeronàutiques ubicades a 146 quilòmetres a l’est de Berlín. Els bombarders anaven escortats per P-47, P-38 i P-51. Però la situació climatològica no era la millor per dur a terme aquella operació i es va donar l’ordre de tornar a la Gran Bretanya. Tot i l’orde, un terç de la formació va continuar fins als seus objectius, on varen ser rebuts pels caces de la Luftwaffe. El 54º Grup de Caça va bombardejar la fàbrica de FW-190 a Oscherleben, però els B-17 es varen tenir que enfrontar als caces alemanys. Després del contra avís, els berlinesos encara varen poder sentir un fort tiroteig.

En el front oriental:

En el sector sud:

Adolf Hitler es va negar un cop més a replegar les línies del Grup d’Exèrcits del Centre, que estaven a punt de ser envoltades.

En el sector sud:

En els sectors de Krivói Rog i Dniepropetrovsk, els soviètics varen començar una potent ofensiva que de poc envolta els alemanys, que en varen escapar pels pèls. A més, els soviètics varen arribar a la localitat d’Apostolovo.

A Itàlia:

En el camp de tir de Verona, en el fort de Sant Procolo, al matí el comte Galeazzo Ciano va ser executat amb cinc trets a l’espatlla i dos més de gràcia després de tres mesos d’empresonament en un convent convertit en una presó política. Segons la costum italiana per l’execució de traïdors, se’l va lligar a una cadira i un piquet d’execució de la Guàrdia Nacional el va afusellar per l’esquena. Abans de morir, Ciano va escriure que durant els mesos que havia sigut reclòs l’havien tractat de forma inhumana. Els seus tres fills, Fabrizio, Raimundo i Marzio varen poder fugir juntament amb la seva mare, Edda Mussolini, l’esposa de Ciano, gràcies al seu cunyat Vittorio, que se’ls havia emportat del castell de Hirschberg, a Itàlia, cap a Suïssa. Juntament amb Ciano varen executar entre altres al mariscal Emilio de Bono, Gottardi, Pareschi i Marinelli.

A la Gran Bretanya:

Durant una reunió en el Foreign Office de Londres es va debatre les últimes declaracions del director del OSS William Donovan davant dels periodistes, segons les quals havia dit que estava decidit a crear un servei secret nord-americà sense tenir en compte l’oposició de la resta de sectors. Stewart Menzies va afirmar que la referència que havia esmentat Donovan sobre l’oposició anava dirigida contra el MI6 i la SOE i va demanar emprendre una acció des de la rereguarda amb l’objectiu d’impedir que causés danys innecessaris entre les relacions nord-americanes i britàniques.