Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El governador Hans Frank va declarar en una audiència de dirigents polítics del NSDAP, que quan guanyessin la guerra si depengués d’ell convertiria en “carn picada” als polonesos i als ucraïnesos i a tots els demés pobles que hi havia a l’est d’Europa. Frank va explicar que si donava alguna cosa de menjar als polonesos, si els deixava les seves esglésies i les escoles només ho feia com a polític responsable de la zona i va expressar que li molestava que algú fiqués el nas en els seus assumptes, fent referència a les interferències d’alguns jerarques com Heinrich Himmler, Martin Bormann i Hans Lammers. La seva esposa, Brigitte, estava sent acusa de corrupte.

---

A la nit, la RAF va bombardejar la localitat alemanya de Brunswick utilitzant 498 bombarders quadrimotors. L’atac no va tenir gran èxit perquè només varen tocar a 10 edificis a Brunswick i, en canvi, varen perdre 49 bombarders. A més, 17 bimotors Mosquits varen realitzar incursions de diversió contra les ciutats de Magdeburg i Berlín, a on les sirenes varen sonar massa tard, tot i que l’atac va ser curt. Per aquell atac, des d’un quart de vuit del vespre va sonar durant una hora l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i, com els últims cops, no hi va haver cap atac a la capital saxona.

La USAAF també va atacar aquell dia i amb dos B-17 va realitzar un atac experimental contra la localitat costera de Wesel.

---

Després de que Adolf Eichmann deixés per més endavant que els eslovacs poguessin verificar un camp de concentració per poder demostrar que allí no hi havien assassinats massius i així poder reprendre la deportació dels jueus, Eberhard von Thadden es va dirigir al Grupenführer Heinrich Müller per dir-li que una visita a un camp era un requisit per la negociació amb els eslovacs. Un rebuig o un aplaçament complicaria la deportació dels jueus eslovacs. La petició va ser novament rebutjada.

A França:

Un dels objectius d’aquell dia dels anglosaxons eren les rampes de llançament dels míssils V-1 a la zona de Calais. En aquest cas, els Aliats varen utilitzar 552 avions, dels quals quatre varen ser destruïts, tot i que tenien el suport de 645 caces, dels quals quatre varen ser destruïts.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen desencadenar una gran ofensiva en el Front de Leningrad, amb el general Leonid Govorov al capdavant, i en el Front de Carèlia, amb el general Kirill Meretskov al capdavant, amb l’objectiu de trencar el cercle alemany de Leningrad. Els soviètics disposaven de 1.241.000 homes i el Grup d’Exèrcits Nord alemany només disposava de 741.000 homes, amb un volum de material molt inferior al dels soviètics.

A Iugoslàvia:

Sortint de les noves bases en el Mediterrani, la USAAF va bombardejar la base naval de Mostar.

A Itàlia:

Les tropes franceses, comandades pel general Alphonse Juin, varen continuar com el dia anterior travessant el riu Ràpid, però no varen aconseguir el seu objectiu d’ocupar el mont Santa Croce.

A la Gran Bretanya:

Des de Marroc, el primer ministre Winston Churchill va volar cap a Gibraltar on va embarcar en el King George V per tornar a Plymouth, la Gran Bretanya.

En el Pacífic:

La base japonesa de Rabaul va tornar a ser atacada, tot i que en aquest cas els japonesos varen intentar una intercepció ràpida sobre Nova Irlanda, utilitzant 86 caces Zero, que varen destruir dos bombarders en picat Dauntless, un torpeder Avenger, cinc caçabombarders Corsair i dos caces Hellcat. Tot i això, els nipons varen perdre tres caces i no varen impedir que els nord-americans arribessin a Rabaul, on varen tocar en tres ocasions a les embarcacions mercantils que proveïen la base.