Dijous:

En el Reich:

A la nit, la RAF va bombardejar en l’atac més potent fins llavors la ciutat de Berlín. 796 bombarders (495 Lancaster, 264 Halifax i 10 Mosquits) varen llançar 2.300 tones de bombes, tot i que els efectes no varen resultar tant devastadors com s’esperaven per culpa del mal temps. En canvi, els caces nocturns alemanys juntament amb la Flak varen destruir 13 Lancaster i 22 Halifax. Tres els va destruir el pilot Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein, tot i que el seu Ju 88 va tenir que realitzar un aterratge d’emergència pels danys provocats per les metralladores dels bombarders. Per aquell atac va sonar a partir de les vuit del vespre fins a dos quarts de nou l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden, que un cop més no va rebre cap atac.

En el front oriental:

En el sector nord, els alemanys es retiraven ràpidament després de que els soviètics reconquerissin la ciutat de Novgorod.

A Itàlia:

La batalla entre les tropes aliades occidentals i les tropes alemanyes es va intensificar en el front del Garigliano. Els britànics estaven aturats a la Línia Gustau, i la 36º Divisió d’infanteria nord-americana Texas del general Fred Walker del 2º Cos nord-americà va rebre l’ordre de creuar el riu Gari pel sud, a prop del poble de Sant’ Angelo in Theodice, i crear un cap de pont en el costat alemany del riu Ràpid per poder atacar la ciutat posteriorment amb la 1º Divisió blindada. Però, entre l’espesa boira de la nit, metralladores, peces d’artilleria, morters i fusells alemanys varen desencadenar un foc mortal sobre la 36º Divisió, que va tenir que retirar-se sense aconseguir el seu objectiu. La Texas va perdre aquella nit, entre morts, ferits, desapareguts i presoners, més de 2.000 homes.

A l’Atlàntic:

En el Golf de Biscaia, els Aliats varen enfonsar el U-263.

En el Pacífic:

Els nord-americans varen tornar a bombardejar la base japonesa de Rabaul i aquest cop varen perdre dos B-25, dos P-38 i 3 F4U sense aconseguir causar grans danys.