Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, després d’un dinar senzill on l’ambient era molt fred, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant d’un centenar de caps militars per assegurar-los de que no capitularien, ja que segons ell les condicions a l’Est els eren favorables ja que l’obertura d’un segon front s’endarreria i els va parlar del seu dret a exigir en els seus generals no només la lleialtat sinó el seu suport fanàtic. Llavors, el dictador els va explicar que si ell, com a Líder Suprem, es veia obligat a abandonar el seu lloc tenia que confiar amb la seva cúpula militar perquè el substituís. Hitler també els va llegir dues informacions de l’Oficina Alemanya de Noticies, en les que s’indicava l’existència de diferències entre els anglosaxons i els russos. Però, a mig monòleg, Erich von Manstein el va tallar per exclamar: 

I així serà, Führer!. 

Desconcertat, no li agradava gens que el tallessin a mig discurs, Hitler se’l va mirar malament i li va dir:

Això està bé! Si es així mai podrem perdre aquesta guerra. Mai, passi el què passi. Perquè llavors la nació anirà a la guerra amb tota la força que sigui necessària. Prenc nota amb molt de gust, mariscal de camp Erich von Manstein. 

Ràpidament va recuperar el fil del seu discurs, però no es va oblidar de les paraules del seu mariscal. Després d’acabar el seu discurs, Wilhelm Keitel va demanar un triple Heil i en seguit es va entonar l‘himne nacional i la Horst-Wessel-Liedt. Un cop acabada definitivament la reunió, Hitler va sortir d’immediat de la sala i Rudolf Schmundt, Julius Schaub i Heinz Linge es varen dirigir a una altra sala. Però Hitler encara continuava mosca amb Von Manstein i va demanar-li a Martin Bormann que portés al mariscal. Bormann va ordenar-li a Schmundt que li portés a Von Manstein. Davant de Keitel li va prohibir tornar-lo a interrompre i li va dir:

Vostè no toleraria un comportament semblant als seus propis subordinats.

Ofès, Von Manstein li va replicar:

M’ha de disculpar si utilitzo una expressió anglesa sobre això, però tot el que puc respondre a la seva interpretació dels meus motius és que sóc un cavaller. 

Enfadats, Hitler i Von Manstein es varen discutir durant 10 minuts. Portaven setmanes que la relació entre ells dos no era la més idònia.

---

Adolf Eichmann va parlar per telèfon de la possibilitat de permetre l’entrada d’una comitiva eslovaca en un camp de concentració per verificar-hi que allí no s’hi produïen assassinats massius. Els eslovacs estaven disposats a deportar els jueus eslovacs si podien comprovar que no eren assassinats. Eichmann no era gens partidari de l’entrada d’aquesta comitiva.

---

A la nit, la RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Berlín amb 515 Lancaster i 15 Mosquits. Els britànics varen patir 33 baixes. Arrel d’aquell atac varen quedar tallades totes les comunicacions.

---

Aquell dia es varen trencar les relacions diplomàtiques entre Alemanya i Argentina.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup dels Exèrcits del Nord alemany es va veure obligat a abandonar el bloqueig a la ciutat de Leningrad. Després de 900 dies de bloqueig i tres intents frustrats de conquesta, la ciutat va ser alliberada pels soviètics. Més d’un milió de civils varen morir per culpar del bloqueig alemany i els sobrevivents varen viure bombardejos, fam i canibalisme. Els soldats soviètics varen perseguir amb molta força i amb ganes de venjança a les tropes alemanyes del 18º Exèrcit que fugien empesos pel pànic. El mariscal Georg von Küchler va ordenar la retirada fins al riu Luga. A més, els soviètics varen alliberar la localitat de Mga, on es trobava l’estratègic encreuament ferroviari que enllaçava Moscou i Leningrad.

 A Birmània:

Orde Wingate va trobar dificultats perquè el general William Joseph Slim li concedís més efectius per realitzar una segona incursió. Enfadat, Wingate es va queixar davant de Lord Lluís Mountbatten, que va cedir a les seves peticions davant l’amenaça de dimissió.