Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va pronunciar un discurs per ràdio per commemorar la pujada al poder del 30 de gener de 1933. Durant la locució va advertir als oients de que la derrota alemanya seria el final de la vella Europa i el triomf de la barbàrie soviètica. El dictador va assegurar que en 10 anys, el continent seria irreconeixible i que l’evolució de la seva cultura seria destruïda, i va culpar als jueus, a qui va titllar de conspiradors que eren a tot arreu, de “fermentar” aquesta destrucció, dient que celebrarien el seu segon segon Purim triomfal sobre les ruïnes d’una Europa destruïda.
A la nit, els britànics varen atacar Berlín amb 440 Lancaster, 82 Halifax i 12 Mosquits. Les defenses alemanyes varen arribar a destruir 33 bombarders. El barri de Woyrschstrasse va ser un dels més afectats.
De dia, els nord-americans varen utilitzar 635 caces per escortar a 777 bombarders fins a la ciutat de Brunswick, on es trobaven importants fàbriques de caces alemanys. La Luftwaffe va utilitzar caces monomotors per distreure els caces nord-americans i varen utilitzar els nous Me-410 quan els P-47 es varen retirar i els P-51 eren atacats pels Me-109 i els FW-190.
A Holanda:
Heinrich Himmler va sopar a casa d‘Arthur Seyss-Inquart acompanyat pel Obergruppenführer Hans Albin Rauter i el doctor Felix Kersten. El doctor, precisament, va parlar del diplomàtic Hermann van Roijen, detingut per la Gestapo, però a Rauter no li va agradar que parlés del diplomàtic i li va recriminar que fos un dels seus pacients. Kersten li va contestar que Van Roijen estava molt malat. Quan es va quedar a soles amb Himmler, Kersten li va demanar que l’alliberés, però el ministre li va explicar que Van Roijen havia col·laborat amb la Resistència i que l’havien enxampat reunit amb un conegut resistent. El doctor li va respondre que podria ser casualitat i va insistir de que fes els possibles per alliberar-lo. Dos dies més tard el diplomàtic holandès va ser alliberat sense saber què havia canviat la seva sort.
En el front oriental:
En el sector nord:
Hitler va autoritzar finalment la retirada del 18º Exèrcit cap al riu Luga després de que l’Exèrcit de Lindemann s’hagués trencat en tres trossos.
A Itàlia:
A Anzio, els alemanys varen rebutjar violentament als Ràngers nord-americans del 6º Cos, que varen intentar trencar el cercle alemany després de que el general Lucas, sota el comandament del 2º Exèrcit nord-americà, decidís iniciar l’ofensiva des del cap de platja i, com a conseqüència, varen patir moltes baixes. Els alemanys havien reunit a l’equivalent a vuit divisions, quantitat que els atorgava una considerable superioritat numèrica. Per altra banda, amb l’ajuda dels carros, la infanteria de Mark Clark va conquerir i consolidar les posicions en els turons del Mont Castellano.
A l’Atlàntic:
El U-278 va enfonsar el destructor HMS Hardy, que escoltava un comboi en el Mar de Barents, però el contraatac dels demés escortes va enfonsar al submarí alemany.
A l’Àfrica:
A Brazzaville va començar una conferència que va durar fins al 8 de febrer de 1944 en què es va definir la política colonial francesa.
En el Pacífic:
A les Illes Marshall, la conquesta nord-americana de les illes, l’Operació Flintlock, va començar amb un atac amfibi contra Majuro. L’estratègia nord-americana era concentrar-se en les illes clau i les seves bases aèries, i un cop haguessin sigut ocupades les guarnicions japoneses de les illes menors havien de ser sotmeses a atacs violents. El desembarcament a Majuro es va efectuar en una de les illes que no estava defensada.
El cuirassat nord-americà USS Alabama va realitzar un bombardeig contra les defenses costeres japoneses a l’illa de Namur, que formava l’atol de les Kwajalein, on s’hi dirigia una flota d’invasió. En les mateixes illes i també l’illa de Wake i la base de Rabaul, a Nova Bretanya, les bases aèries japoneses varen ser atacades per l’aviació dels portaavions.