Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre el governador Hans Frank, que havia demanat veure’l perquè “l’amoïnaven” els rumors de l’extermini dels jueus. Frank li va preguntar si eren certs aquells rumors i li va preguntar per què no podia entrar al camp de concentració d’Auschwitz. El líder alemany li va contestar que era evident que i podien haver execucions pels territoris del Reich, però que no tenia més informació sobre el què passava i li va suggerir que li preguntés a Heinrich Himmler. Frank li va explicar que Himmler deia en els seus discursos a Cracòvia que els rumors de l’extermini jueu eren falsos i que només se’ls deportava a l’est d’Europa. Llavors, Hitler li va dir que s’havia de creure les paraules de Himmler.

Precisament, Adolf Eichmann va enviar aquell dia una carta a l’Ambaixada alemanya a Bratislava en que, davant la insistència del govern eslovac per verificar un camp de concentració, va desaprovar la visita d’una comissió eslovaca a un camp del Govern General, però en canvi acceptava que visitessin el camp de Theresienstadt. D’aquesta manera podrien demostrar que els jueus no eren assassinats, com pensaven part del govern eslovac i per això no volien deportar els jueus eslovacs.

A Alemanya:

Felix Kersten va enviar una carta al Obergruppenführer Albin Rauter per explicar-li que Lambertus Doedes, perseguit per la Policia alemanya, era el seu millor amic a Holanda i que qualsevol acusació contra ell i la seva família era una ofensa per ell. Llavors li va recordar que Himmler havia enviat una ordre de que no s’actués contra Doedes i que ell, Rauter, era l’últim de la llista d’Arthur Seyss-Inquart alhora de rebre condecoracions, cosa que podia arreglar. Kersten va acabar les seves línies amb una llista de vuit persones detingudes que esperava que fossin alliberades.

---

A la nit, la RAF va enviar Mosquits per atacar les ciutats de Krefeld i Duisburg.

En el front oriental:

Després de dies de retirades, els soldats alemanys es varen reagrupar a la línia Starosselje-Derenkowez per intentar frenar l’avanç soviètic. Però els soviètics eren molt superior en número d’homes i varen obrir una bretxa i varen endinsar-se al bosc del poble de Staroselje. Els alemanys de seguida es varen situar a la sortida del bosc per no deixar-los sortir i varen disparar amb tota la seva artilleria. Els alemanys tenien l’objectiu d’alliberar les tropes envoltades a Kosrum, on els soviètics feien tots els possibles per reforçar l’anell.

A Itàlia:

Els combats entre les forces aliades i les forces alemanyes es varen intensificar i, cap a la mitjanit, el front es va convertir en un infern d’explosius. A més de canons i morters, els alemanys varen utilitzar llançacoets, el Nebelwerfer, i un petit tanc dirigit per cable i carregat de potents explosius, el Goliath, però que no va tenir l’eficàcia que esperava Hitler. Tot i això, per culpa de la pluja el contraatac alemany a Anzio es va frenar.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra britànic es va reunir per discutir com s’havia de desenvolupar la campanya italiana. El primer ministre Winston Churchill va explicar que la batalla estava arribant al seu final, però que els nord-americans estaven molt amoïnats per tal i com avançava el conflicte a Itàlia. Quan Churchill va sortir de la reunió va pensar que volien rellevar al comandant Dwight D. Eisenhower perquè li havien demanat una valoració.

A Birmània:

Els japonesos varen avançar cap a Arakan al llarg de la línia costera sense que les tropes índies fossin capaces d’aturar-los.

A les Illes Marshall:

Els marines nord-americans varen eliminar els últims reductes de resistència japonesa a Kwajalein.