Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va firmar un decret que suprimia l’organització d’intel·ligència alemanya, l’Abwehr, perquè, influenciat pel ministre de l’Interior, Heinrich Himmler, desconfiava del seu líder, l’almirall Wilhelm Franz Canaris. Les funcions de l’Abwehr es varen incorporar al RSHA , l’Oficina Central de Seguretat del Reich, una organització subordinada a les SS de Himmler.

A França:

A Amiens, la RAF va utilitzar 18 Mosquits escortats per una dotzena de caces Typhoon per realitzar l’Operació Jericó, nom en clau per un atac de precisió. Els avions havien de volar una altura molt baixa per llançar les seves bombes contra un mur concret d’una presó per tal de que s’escampessin els presoners de la Resistència francesa, alguns d’ells sentenciats a mort. L’atac va ser dut a terme per dos esquadrons, els quals varen aconseguir destruir el mur, pel que es varen escampar 258 presoners; però altres 102 varen morir en l’atac i un hospital proper també va rebre impactes directes. Els britànics també varen perdre dos bombarders per l’acció de caces FW-190 alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

En la frontera entre el Grup d’Exèrcits del Nord i Centre es varen produir avanços en el crític sector de Krivoy Rog, on els soviètics lluitaven pel control de la localitat de Staraya Russa.

A Ucraïna:

A Níkopol, on hi havia mines de magnesi, va ser alliberada pels soldats soviètics. Per altra banda, dels 2.000 soldats alemanys que havien arribat al Dnièper el novembre de 1943, ara sortien de Tcherkassy, on estaven envoltats a la bossa de Korsum pels soviètics, només 632 soldats. Els alemanys fugien a través del riu Gniloy Tikich, on els esperaven a l’altra banda els seus companys.

A Itàlia:

A Montecassino va acabar la segona batalla pel control de la zona entre el 5º Exèrcit Aliat, amb les divisions 2º neozelandesa i 4º hindu, comandades per Bernard Freyberg, i els soldats alemanys quan el general Harold Alexander, després d’un bombardeig sobre els turons de Montecassino, va donar l’ordre d’aturar l’ofensiva en veure les elevades baixes que patien. Per aquella batalla les tropes neozelandeses havien patit moltes baixes quan el 211º Regiment de granaders panzer va contraatacar al batalló neozelandès de Maorís a l’estació de Cassino, que havien ocupat el dia anterior. Per altra banda, es varen produir violents enfrontaments en el pas de nivell sobre la carretera en Campo di Carne entre els dos exèrcits.

---

Per frenar l’avanç Aliat a Itàlia, els alemanys varen formar cràters i varen sembrar mines, i camions carregats de ciment varen bloquejar el pas per la part inferior. A Anzio, els Aliats varen atacar amb la seva aviació, seguit d’un bombardeig incessant per part de l’artilleria, per aconseguir parar l’avanç alemany que els volia expulsar cap al mar.

---

En el mar, els Aliats varen enfonsar el U-406 i el U-264, aquest últim era la primera embarcació que incorporava Schnörkel.

A la Gran Bretanya:

A la nit, la Luftwaffe va atacar amb cert èxit la ciutat de Londres.

En el Bàndol Aliat:

La Comissió Assessora Europea, la EAC, va celebrar una nova reunió per decidir el repartiment d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Les xifres que varen donar varen ser aquestes: La Unió Soviètica rebria el 40% de la massa territorial d’Alemanya, el 36% de la seva població i el 33% de la seva capacitat productiva. Gran Bretanya i Estats Units es quedarien la resta. Berlín havia de ser dividida igualment en tres parts.

A les Illes Marshall:

Després de bombardejar el dia anterior l’atol d’Einwetok, el 22º Regiment de Marines, sota el comandament del coronel John T. Walker, va desembarcar a l’illa d’Engebi. La baixa resistència japonesa va permetre als marines ocupar l’illa en 6 hores i després d’assegurar les posicions va arribar el 106º Regiment d’Infanteria per ajudar-los. A més, els nord-americans varen eliminar tota resistència a la base de Truk, on les últimes embarcacions japoneses s’escapaven amb supervivents a bord. Els nord-americans varen enfonsar en aquella jornada els destructors Fumitsuke i Oite, aquest últim duia a bord els supervivents del creuer Agano. El seu naufragi va suposar la mort d’aproximadament 900 persones.