20 de febrer de 1944

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va parlar amb el ministreJoseph Goebbels per explicar-li que estava convençut de que tant els britànics com els nord-americans patien una crisi política molt important per culpa de la seva aliança amb els soviètics. Després de la reunió, el líder alemany va dir-li a Walther Hewel que considerava necessari retirar a la Legió i a l’Esquadrilla Blava del front oriental i va demanar-li que comencés els tràmits de repatriació abans de que arribés la petició oficial espanyola. Durant aquell dia es va rebre des de Madrid l’ordre irrevocable de retirada i repatriació.

Hitler durant aquell dia va condecorar amb la Creu de Cavaller amb fulles de roure i espases a Léon Degrelle davant la presència del ministre Heinrich Himmler, el SS Gruppenführer Herbert Otto Gille i el SS-Brigaderführer Hermann Fegelin. El company de Degrelle, Lucien Lippert, va rebre a títol pòstum la Creu d’Or d’Alemanya.

Segons tot indica, el coronel Josef Hofmann hauria intentat matar a Hitler amb una bomba de rellotgeria quan uns soldats exhibien uns aparells militars, però el dictador hauria marxat abans que pogués accionar el detonador de la bomba.

A Alemanya: 

En el seu habitual article en el Das Reich, titulat aquest cop Una decisió a vida o mort, Goebbels va assegurar que els soviètics volien destruir Europa i que els estaven enganyant dient Imperi soviètic enlloc de Komintern i substituint la Internacional per un himne nacional rus. El ministre va dir que els soviètics tiraven l’ateisme per la borda i entronitzaven a Moscou a un nou Metropolità. Va definir a Iosif Stalin com un dictador tacat de sang en nom de la classe treballadora transformat en un mariscal de la Unió Soviètica. Goebbels acabava el seu article profetitzant que al final venia el tret a la nuca del que considerava una estafa.


La 8º Força Aèria de la USAAF va efectuar una ofensiva aèria contra Alemanya amb l’objectiu de destruir els centres de fabricació de caces i les zones urbanes del voltant. Els bombarders es varen dirigir principalment contra les fàbriques d’avions mentre que els seus escortes varen buscar combats contra els caces alemanys o varen atacar les bases aèries. L’ofensiva, que es va conèixer amb el nom d’Operació Argument, va durar sis dies i es varen llançar un total de 20.000 tones de bombes, però el resultat final va ser que només varen aconseguir parar la producció de caces durant dos mesos. L’atac d’aquell dia el varen dur a terme 11.000 nord-americans que viatjaven a bord de 835 caces i 1.008 bombarders, els quals varen llançar les seves bombes contra les plantes de producció i muntatge de caces a les àrees de Leipzig, Rostock i Brunswick. Les defenses antiaèries alemanyes varen aconseguir danyar a 235 bombarders i destruir-ne 26, que varen caure juntament amb sis caces. Gràcies als nous caces P-51 Mustang, durant la totalitat del trajecte d’anada i tornada dels atacants els nord-americans varen provocar una gran quantitat de baixes a les unitats de caces bimotors alemanys.

A França:

A la presó central d’Eysses, a la matinada els presoners continuaven com la nit anterior lluitant contra les autoritats alemanyes amb el suport exterior de la Resistència per intentar fugir de la presó. Al final, les autoritats varen sufocar la fugida i varen aplicar una sèrie d’execucions. Els que no varen ser eliminats varen ser deportats.

A Itàlia:

A Montecassino, aprofitant la calma després de que acabés la Segona Batalla de Montecassino, els paracaigudistes alemanys varen rebre reforços de la seva 1º Divisió dirigida pel generalleutnant Richard Heidrich. Els alemanys varen desplegar els efectius dels seus tres regiments i varen ocupar un front discontinu d’uns 13 quilòmetres.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va enviar un missatge al general George Marshall en què li deia, en referència a l’Operació Overlord, que s’estava endurint molt la seva posició sobre l’Operació a mesura que s’apropava el moment.


A la nit, els bombarders de la Luftwaffe varen bombardejar la ciutat de Londres. Moltes bombes varen caure a la seu del govern britànic i en el Horse Guard Parade. L’impacte de les bombes va ser tan potent que va trencar les finestres del 10 de Downing Street. Churchill es trobava en aquells moments a Chequers.

A Noruega:

La valuosa producció d’aigua pesada de la fàbrica noruega Norsk Hydro que portava el ferri SF Hydro va ser enfonsada a la matinada en el llac Tinn per culpa d’una bomba de vuit quilograms i mig col·locada per un comando britànic liderat per Knut Haukelid. 14 persones varen morir, entre tripulants i passatgers. Tots ells noruecs.

A la Unió Soviètica.

Per la direcció de les operacions contra la bossa de Cherkassy-Korsum, els soviètics varen atorgar l’ascens a mariscal al general Ivan Koniev.

En el Pacífic:

El destructor japonès Yuzuki, que havia realitzat l’ultima sortida de l’antic Tòquio Express, va dur subministraments des de Rabaul fins a Qavuvu, a Nova Bretanya.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.