Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va deixar el quarter general de Rastenburg i es va dirigir a Munic per recollir a Eva Braun, la seva germana Gretl Braun i l’amiga d’Eva, Schneider, per després traslladar-se al Berghof. Aquest cop, Eva va decidir no convidar a la seva amiga Schönemann perquè considerava que havia dedicat masses atencions a Hitler durant la seva estada el 1943.
L’inspector general de l’Aire Erhard Milch va visitar al ministre d’Armament Albert Speer a l’hospital. Milch li va explicar que els bombarders nord-americanes havien destruït moltes fàbriques, fet que feia anar més lent la productivitat d’armament. Precisament aquell dia els nord-americans varen tornar a bombardejar Alemanya de dia, activitat que havien aturat el 14 d’octubre de 1943 després de perdre molts bombarders en en el bombardeig de Schweinfurt. Després d’estudiar-ho una estona, varen culpar a la incompetència del ministre Hermann Göering alhora de contraatacar als caces Aliats i varen pensar que era important crear un Estat Major de Caces per controlar els caces dins del Ministeri de Speer i no el Ministeri d’Aviació. Però per crear un organisme de tal importància necessitaven el consentiment de Göering i de Hitler. Des del llit de l’hospital, Speer va trucar a Göering per explicar-li la seva idea de controlar els caces, però el ministre de l’Aire no ho va acceptar, ja que volia que continués sent competència del seu Ministeri i no estava disposat a perdre poder dins de la Luftwaffe. Davant la negativa de Göering, a Speer no li va quedar cap més remei que trucar a Hitler, que ho va trobar una bona idea perquè no estava content amb Göering. Però Speer va notar que el tractava diferent, era fred i distant. Llavors, el ministre va recomanar-li que posés al cap regional, Karl Hanke, en el càrrec de l’Estat Major de Caces. Hanke era un home de confiança de Speer i de Milch, a més de que mantenien una bona amistat. Però això Hitler no ho va acceptar perquè desconfiava de tots els seus caps regionals, i va dir-li que posaria en aquell càrrec a l’enginyer de l‘Organització Todt, Karl Saur. Speer va quedar molt sorprès per la reacció de Hitler i va veure com el seu pla ja no tenia sentit perquè tenia una enemistat amb Saur per culpa de Martin Bormann.
A Berlín, la Gestapo va deportar a 74 jueus de la ciutat al camp de Theresienstadt.
A Itàlia:
Les tropes nord-americanes varen alliberar el poble de San Vittore. Però els comandaments Aliats no estaven contents amb el general de divisió John Lucas, que comandava amb poc èxit les tropes aliades a Itàlia, i va ser rellevat pel general de divisió Lucian Truscott.
En el bàndol Aliat:
El comandament Aliat va donar el vistiplau definitiu a un nou pla, anomenat Fortitude (fortalesa), que tenia dos projectes diferenciats: Fortitude nord i Fortitude sud. Els dos plans constaven d’una primera fase d’execució, prèvia al desembarcament de Normandia, i una segona, durant i després d’aquesta ofensiva.
En el front oriental:
L’exèrcit soviètic va reconquerir Krivoi-Roig.
En el Pacífic:
A les Illes Marshall, els nord-americans varen ocupar l’atol d’Eniwetok i varen reduir a silenci tota la resistència japonesa després de sis dies de batalla. Per aquell atol, els nord-americans varen patir 1.096 baixes: 262 morts, 757 ferits i 77 desapareguts, i varen fer 16 presoners de guerra japonesos i 48 treballadors coreans varen ser capturats. Per la seva part, 2.675 japonesos varen morir d’una guarnició de 2.741 homes. Després de la batalla, l’atol va ser utilitzat com a base militar per la Marina nord-americana per posterior operacions.
Quatre submarins nord-americans varen enfonsar a prop de Mikado a quatre transports i una embarcació de passatgers japonès.
A les Illes Marianes, el TF-58 va atacar per segon cop les Illes que estaven sota control japonès.
Diari del Tercer Reich 