Diumenge:
La invasió alemanya a Hongria:
La Wehrmacht va entrar a Hongria sense trobar-se cap tipus de resistència i va instal·lar-hi un govern hongarès més favorable al règim nazi. En un principi els alemanys volien que Hongria fos governada per l’ambaixador hongarès a Berlín, Döme Sztójay, però les maniobres del regent Miklos Horthy ho varen evitar, tot i que el plenipotenciari alemany Edmund Veesenmayer va contrarestar tota política contrària als interessos alemanys, actuant des de l’Ambaixada alemanya amb el suport de les armes. Hongria havia ajudat Alemanya en atacar a la Unió Soviètica el 1941, i des del 1938 el govern hongarès havia aprovat lleis que discriminaven i expropiaven als jueus. Aquell any, el 1944, el govern hongarès va mantenir en secret negociacions de pau amb els Estats Units i la Gran Bretanya. Quan Adolf Hitler va descobrir que el volien trair va decidir envair el país. Aquella invasió es va conèixer amb el nom d’Operació Margarethe. Però, a més de la traïció, els alemanys necessitaven controlar aquell país com fos perquè era el segon país, després de Romania, en produir petroli que tant necessitaven. Hitler també tenia por de que Hongria passés a ser controlat pels soviètics, ja que l’exèrcit soviètic havia arribat a la frontera hongaresa i era de preveure que les muntanyes dels Càrpats es convertirien en breu en una zona de guerra. Per ocupar el país, les tropes alemanyes varen arribar-hi abans de que ho fos Horthy, que el dia anterior s’havia reunit amb Hitler i havia rebut ordres de nomenar un primer ministre pro-nazi, permetre a l’exèrcit alemany ocupar el sistema de transports i donar camp lliure a les SS. Els alemanys varen llançar paracaigudistes en els principals aeroports del país, i varen enviar cap a la capital tres divisions des de Belgrad, dues des de Zagreb, dues de blindades des de Viena i una motoritzada des de Cracòvia. Un cop van ocupar el país varen intensificar la persecució jueva i els varen deportar als camps de concentració amb l’ajuda del tinent coronel de les SS Adolf Eichmann, que aquell mateix dia va arribar a Budapest.
En el Reich:
A Alemanya:
En el Berghof, els mariscals de camp varen ser obligats a firmar una declaració de lleialtat cap a Hitler després de que es sabés que alguns generals, com Walther Seydlitz, havien actuat contra el règim. El mariscal Gerd von Rundstedt va ser l’encarregat de lliurar-li en el líder alemany totes les firmes. El general Rudolf Schmundt havia fet una gira pel front per recollir totes les firmes. La idea era del ministre Joseph Goebbels i una part de la declaració deia:
En el seu nom i en el de tots els oficials de la Wehrmacht havien tallat els vincles de camaraderia amb el covard traïdor (es referien al general Seydlitz) que havia trepitjat les tradicions sagrades de l’heroisme alemany i embrutit per sempre la memòria de tots els morts d’aquesta guerra. La seva persona serà per sempre sinònim de deshonor i d’infàmia.
Quan li varen entregar tal declaració, Hitler en va quedar satisfet.
Hitler va visitar al seu ministre d’Armament Albert Speer, que aquell dia era el seu aniversari. La relació entre ells dos ja no era la d’abans.
A Polònia:
Per tal de persuadir a la resistència polonesa, els alemanys varen cremar el poble de Mnichow i els seus habitants varen ser assassinats amb granades de mà.
En el front oriental:
A Bielorússia:
El 65º Exèrcit soviètic va descobrir els anomenats camps de tifus nazis del poble d’Ozarichi, a la zona pantanosa de Polèsia, a Bielorússia. El 17 de març els alemanys varen tancar més de 47.000 civils amb malalts amb malalties infeccioses per tal de propagar el tifus. Els metges i les infermeres que portaven l’exèrcit soviètic varen ajudar a alliberar els presoners. 32.000 persones varen ser alliberades, entre elles 15.213 nens menors de 13 anys. 517 nens varen quedar orfes.
Les forces soviètiques sota al comandament d’Ivan Koniev varen arribar a la frontera amb Moràvia.
A Itàlia:
A Montecassino, els alemanys varen iniciar un contraatac, i el 2/4 Regiment de paracaigudistes alemanys va aconseguir tancar el forat fet pels Aliats dies abans, però varen ser aturats a la cota 193. Aquesta unitat va patir greus pèrdues. Per altra banda, els Aliats varen atacar les instal·lacions de Siena.
A Birmània:
L’exèrcit japonès va ser derrotat a Arakan per les divisions 5º índia i la 7º, que varen ser transportades pels britànics per aire des de Imphal, l’Índia.
Diari del Tercer Reich 