Dilluns:

En el Reich:

Un dia després d’envair Hongria, la Wehrmacht va arribar a un acord amistós a Jüterbog, el sud de Berlín, amb els representants del nou govern hongarès. L’acord a que varen arribar entre alemanys i hongaresos va ser que el cost de l’ocupació a d’Hongria el pagaria Alemanya i, per tant, pagarien a tots els soldats que estiguessin dins del terreny hongarès. Aquest acord va provocar que els alemanys destinessin molts pocs recursos als soldats i el material que havien d’utilitzar a Hongria. El que volien els alemanys era que el nou govern hongarès es sentís còmode amb ells i que no els miressin amb mals ulls, com uns invasors, que a sobre de que els ocupaven els havien de mantenir. Tot i això, el ministre de Finances del Reich, en Schwerin von Krosigk, es va oposar a pagar els soldats que es trobessin a Hongria ja que no volia que s’elevés més el deute innecessàriament. El que si que va veure amb bon ulls va ser l’expropiació dels béns jueus. Aquesta expropiació la varen dur a terme els alts funcionaris d’Hongria, que també dirigien el monopoli dels licors.

Per altra banda, bombarders Aliats varen intentar bombardejar la ciutat de Mannheim, però no varen poder tirar les seves càrregues de bombes.

En el front oriental:

Les forces soviètiques varen destrossar la resistència alemanya en els marges del riu Dnièper i varen ocupar la ciutat de Vinnitsa, a Ucraïna, i el que va ser quarter general de l’Adolf Hitler en aquella zona durant un temps.

A Itàlia:

A Montecassino, després de veure que la 2º Divisió neozelandesa i la 4º índia no progressaven, el comandant Bernard Freyberg va ordenar que la 78º Divisió britànica s’unís a l’ofensiva.

A Birmània:

Les tropes aliades varen alliberar la ciutat de Mandalay.

En el Pacífic:

La 4º Divisió de Marines nord-americanes varen desembarcar a l’illa Emirau, a l’axipèlag de Sant Mateu.