Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va visitar al seu ministre d’Armament, Albert Speer, perquè feia poc que havia sortir de l’hospital i la seva confiança cap a ell havia disminuït. Quan es varen veure, Speer ja no veia a Hitler com aquell home del principi, a més de que estava enfadat amb ell perquè veia com li volien treure els seus poders amb el seu consentiment. La visita va ser freda i distant.
Durant aquell migdia, Hitler els va relatar en els seus convidats les seves impressions en veure per primer cop el riu Rin el 1914 i la regió de Renània. El dictador els va dir que a més de Renània li agradava visitar Kyffhäuser, els bosc de Turíngia, el Harz i la Selva Negra i va lamentar que els alemanys no coneguessin, en la seva opinió, totes les zones del Reich.
A Alemanya:
La USAAF va atacar les ciutats de Brunswuck i Münster per acabar amb la producció aeronàutica alemanya. Per aquella missió els nord-americans varen utilitzar 768 bombarders i 841 caces, dels quals 325 bombarders varen ser danyats, mentre que varen ser destruïts 29 bombarders i 5 caces.
El govern va telegrafia a Sofindus, el nom clau de l’agent econòmic del Tercer Reich, acrònim de Societat Financera Industrial, per descriure-li el progrés dels últims fons econòmics i li varen comunicar que el dipòsit d’or es posaria a disposició del Reichshauptbank Baer de Berlín per enviar-lo al Banc Nacional Suïs de Berna mitjançant un avis telegràfic. Aquest telegrama només va dur confusió a l’oficina de Sofindus perquè no sabia si l’or estaria disponible a Berna o només el seu valor en francs suïssos.
A França:
Els alemanys varen rodejar amb 8.000 homes els maquis a l’altiplà de Glières i varen col·locar els seus canons en bateria esperant l’ordre d’atacar.
A Grècia:
A Atenes, els alemanys varen detenir i deportar a Auschwitz a 800 jueus que s’havien congregat a la sinagoga principal després de que les autoritats alemanyes els hi haguessin promès repartir pa per la Pasqua Jueva. Abans de ser deportats a Auschwitz, aquests jueus varen ser detinguts al camp de trànsit de Haidari.
A Itàlia:
A Roma, en les primeres hores de la tarda un escombriaire va aturar la seva carreta enmig de la via Rasella; hi portava una caixa d’acer amb 12 quilograms d’explosius i una metxa d’una duració de 60 segons. Un altre escombriaire, però aquest sense portar explosius, es va situar a l’altre extrem del carrer. Quan va veure arribar la secció de la 11º Companyia del 3º Batalló del Regiment de policies Bozen de les SS que passava pel carrer (sempre ho feien a la mateixa hora), l’escombriaire que no portava els explosius va alçar la seva gorra i es va rascar el cap. Amb aquesta senyal, l’altre escombriaire va encendre la metxa. L’explosió va tenir lloc en el precís moment en que els alemanys del Batalló SS Bozen desfilaven al costat de la carreta. Hi va haver nombrosos morts, 32 alemanys juntament amb 2 civils italians, i els que varen escapar varen ser interceptats per unes granades que els hi varen tirar els partisans del GAP (Gruppi di Azione Patrittica) des de la finestra. Al cap d’uns moments, soldats i policies es varen posar a disparar frenèticament en els carrers dels costats en direcció les façanes de les cases. Avui en dia encara es poden veure els impactes a la plaça Tritó. Immediatament es varen evacuar les vivendes, conduint els homes a cosses i cops davant la tanca del palau Barberini, on els varen col·locar amb les mans aixecades o creuades darrere al cap. Alguns d’ells varen ser afusellats allí mateix.
Els alemanys estaven molt ansiosos per venjar-se, i Albert Kesselring, des de la seva caverna de mont Soratte, va ordenar que es comptessin els morts i que s’afusellessin multiplicat per deu els italians que havien trobat. En total, 320 persones havien de morir. Les SS de Herbert Kappler varen assassinar a les Fosses d’Ardeatines a 335 ostatges civils, 77 dels quals eren jueus deportats. Wilhelm Keitel també va decretar reduir la ració de pa de 150 a 100 grams per dia. Les víctimes havien de ser seleccionades entre els delinqüents condemnats a mort en el penal de Regina Coeli. El problema que varen tenir els alemanys va ser que només tres presoners pertanyien a aquesta categoria i es va ampliar la selecció a altres presons romanes i es varen incloure reclusos condemnats a altres penes. Erich Priebke i altres seus companys es varen passar la nit buscant en els arxius per poder trobar el número suficient de víctimes.
A les proximitats de Nàpols va entrar en erupció el volcà Vesuvi, fet que va provocar alguns endarreriments en els transports de la ciutat.
En el front oriental:
A Ucraïna:
La pressió soviètica dels tancs del comandant Gregory Zhukov va expulsar els alemanys darrere de la ciutat de Tarnopol.