Diumenge:
En el Reich:
Heinrich Himmler va escriure aquell dia que el gauleiter Alfred E. Frauenfeld, comissari general de Crimea, no anava desencaminat en criticar l’anti-eslavisme de les SS. Himmler, per la seva part, va rebre aquell dia una carta del doctor Felix Kersten en que li agraïa que hagués alliberat a certes persones, però ara demanava més alliberaments de “coneguts”. El doctor li va confessar que no entenia per què maltractaven tant al poble holandès i li va demanar que adoptés una política més humana a Holanda.
A Alemanya:
Després de l’evasió de 80 oficials britànics la nit del 24 de març, el comandant Heinrich Müller va transmetre en els quarters de la Gestapo l’ordre d’afusellar als oficials que siguessin capturats. Immediatament es varen afusellar de dotze a quinze fugats.
Continuant amb els bombardejos, a la nit, els britànics varen atacar amb molta duresa la ciutat d’Essen amb 650 bombarders. Gràcies a que la ciutat estava a prop de la frontera occidental d’Alemanya els britànics varen només perdre 9 bombarders.
A França:
De dia, la 8º Força de la USAAF va atacar les bases de llançament dels míssils V-1 al voltant del Pas de Calais amb 573 bombarders i 266 caces. 198 bombarders varen quedar tocats i un va ser destruït juntament amb un caça. Al mateix temps, la 9º Força de la USAAF va llançar 372 bombarders mitjans contra zones portuàries holandeses. Milers d’explosius varen caure sobre Ijmueiden.
A l’altiplà de Glières, 8.000 soldats alemanys varen atacar als maquis que estaven rodejats a l’altiplà. Els maquis en aquells moments estaven esgotats després de passar-se diversos dies en estat d’alerta.
En el front oriental:
Les tropes soviètiques d’Ivan Koniev varen ocupar Kamenets-Podolsk i varen arribar a la frontera amb Romania per penetrar en un front de 80 quilòmetres d’ample. Per altra banda, la 5º SS Panzergranadier Division Wiking, juntament amb altres unitats de les Waffen SS, va cedir en els soviètics la ciutat de Kowel.
A Itàlia:
Després de la tercera batalla de Montecassino, el Cos d’Exèrcit neozelandès va quedar dissolt i els seus integrants varen passar en el 13º Cos del 8º Exèrcit britànic.
Al nord, els alemanys varen capturar un comando nord-americà que estava disposat a destruir el ferrocarril Gènova-La Spezia.
A Iugoslàvia:
Els partisans iugoslaus varen quedar sota el comandament unificat del mariscal Josip Broz, Tito, que va ser acceptat pel govern britànic, tot i ser comunistes.
A la Gran Bretanya:
A Londres es va proclamar el Comitè Polític d’Alliberació Nacional grec amb les pretensions de convertir-se en el govern provisional de Grècia. Aquest fet constituïa un desafiament directe al govern grec a l’exili a El Caire que estava sota el lideratge de Tsouderos i tenia la legitimitat del rei Jordi II de Grècia. A més a més, durant aquella jornada a les muntanyes del nord de Grècia els comunistes varen formar un govern provisional.
A l’oceà Índic:
Al matí, la Marina japonesa va torpedinar un vaixell mercantil holandès de 5.787 tones que feia la ruta Melbourne, Austràlia, Colombo i Ceilan. El capità del vaixell va ordenar en els seus 77 tripulants que abandonessin l’embarcació, però llavors el submarí japonès I-8, comandat per Tatsunosuke Ariizumi, es va aproximar als tres bots salvavides i els varen metrallar. Els supervivents varen ser rescatats pel submarí japonès i varen rebre l’ordre de pujar a coberta, on van ser desarmats i, al cap d’uns minuts, els van decapitar, excepte 22 mariners que van ser lligats amb llargues cordes a fora la coberta. Un cop lligats, el submarí es va submergir. Només una persona, un indi anomenat Dhange, va sobreviure quan es va deslligar i es va llançar al mar en l’últim moment.
A Birmània:
Havent aconseguit endarrerir la progressió japonesa, els paracaigudistes britànics varen començar a replegar-se cap a Imphal. Per altra part, la 16º Brigada xindit va atacar Indaw sense èxit.