Dijous:

L’aniversari de Hitler:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar el seu  55è aniversari. Segurament no va ser un aniversari feliç, ja que aquell dia varen sortir molts rumors de que el ministre d’Armament i amic del dictador Albert Speer estava pensant en dimitir del seu càrrec. Preocupat, Hitler va aprofitar que a Obersalzberg hi havia el gestor de desenvolupament de la Luftwaffe i amic personal de Speer, Erhard Milch, per demanar-li que enviés un missatge a Speer per expressar-li la seva estima i per dir-li que encara mantenia la seva amistat de forma inalterable. Milch va marxar aquella tarda d’Obersalzberg amb aquest missatge. Anys més tard, Milch va explicar que va ser ell qui li havia demanat a Hitler que enviés aquell missatge a Speer perquè no volia que el seu amic es desanimés i volia que continués en el càrrec de ministre.

A la tarda, abans d’anar a l’habitual reunió militar, Hitler va ser felicitat per tots el membres del personal del Berghof, de l’Exèrcit i de les SS. Entre els que el varen felicitar hi havia el general Wilhelm Keitel, l’almirall Karl Döenitz, el ministre Heinrich Himmler i el gestor Milch, però Hitler estava molt desanimat i va voler obrir tots els regals que li varen fer en silenci i sol. Després d’obrir els regals es va reunir amb el ministre Hermann Göering, l’almirall Döenitz i el general Kurt Zeitzler per parlar de la delicada situació militar que vivien. Hans-Valentin Hube va ser ascendit a mariscal de camp pel propi Hitler, però el nou mariscal moriria l’endemà. 

El doctor Theodor Morell li va injectar en el dictador Prostrophanta, un preparat per la insuficiència cardíaca desenvolupat per Hamma, l’empresa del doctor. A més, també li va injectar glucosa, vitamultina i un preparat casolà de paràsits hepàtics. La festa d’aniversari va ser alterat per una alarma antiaèria. Ràpidament la zona va quedar coberta de fum blanc artificial. Morell es va veure obligat a refugiar-se durant una estona a la vall.

A l’hora de sopar, Hitler va fer mofa de que els seus convidats mengessin caldo de boví, mentre ell menjava formatge magre del Harz amb púding d’espinacs, pebrots farcits, sopa de civada, croquetes de verdures i sis tauletes de vitamultina, a més d’Euflat i antigasos. Després de l’àpat, Eva Braun va ordenar encendre la xemeneia i va posar un disc de jazz nord-americà. Aquella nit volia veure la pel·lícula El que el vent s’endugué de Clark Gable, el seu actor favorit, però Martin Bormann no li va deixar amb el pretext de que Hitler no la volia veure en aquell moment. Llavors es va servir pastís de poma, però Hitler es va trobar malament de l’estómac i va necessitar que el doctor Morell li injectés Eukodal en una habitació privada.

---

A Berlín, Joseph Goebbels va preparar una sèrie d’actes per celebrar l’aniversari de Hitler. El ministre va ordenar que es decorés la ciutat amb banderes i una nova consigna:

Els nostres murs s’han trencat, però no els nostres cors. 

A la Filharmònica de Berlín es va oferir un concert especial amb la interpretació de la simfonia Heroica de Beethoven dirigida per Hans Knapperstbusch. El palau de l’Òpera Nacional a l’Unter den Linden es va adornar per la celebració com era costum i molts mandataris de l’Estat, del NSDAP i de la Wehrmacht varen assistir a l’acte. Els membres del partit nazi es varen reunir per festejar la històrica carrera política de Hitler.

Però no a tot arreu es va celebrar de la mateixa forma ni amb el mateix entusiasme que en anys anteriors, ja que l’estat d’ànim era molt crític i escèptic entre la població alemanya i, segons uns informes locals de Baviera, en especial a les zones rurals, a les cases ja no es penjaven les banderes nazis per celebrar l’aniversari de Hitler. En el comunicat del Reich d’aquell dia es deia que la gent estava molt cansada, que tenia por dels successos del front oriental i que les esperances que es donaven en els anuncis d’un miracle salvador ja no feien efecte. En general, deia el comunicat, la gent estava més que farta de la guerra i el desig de que acabés era enorme. 

En el Reich:

A França:

A París, el mariscal Philippe Pétain va visitar mig d’incògnit la capital francesa per ser present als funerals per les víctimes dels bombardejos Aliats. Part del públic parisenc li va demanar en el vell mariscal un discurs improvisat a la sortida de l’acte.

En el front oriental:

A Ucraïna:

A Jezierzany, els alemanys varen atacar als soviètics avançant uns quilòmetres, però en l’atac varen perdre molts dels seus tancs.

A Itàlia:

300 bombarders nord-americans varen atacar el port de Venècia, Padua, Ancona i Castelfranco.

A Turquia:

A l’ambaixada britànica, Elyesa Bazna, l’espia Ciceró, tement que els britànics el descobrissin aviat va demanar-li a l’ambaixador britànic Hughe Knachtbull-Hugessen permís per cessar el seu servei, senyalant que havia de tornar a Istanbul amb la seva esposa i els seus fills. L’ambaixador li va concedir sense saber, a priori, que era un espia a sou dels alemanys. 

A l’Índia:

Els britànics tenien la partida guanyada en la Batalla per Kohima amb l’arribada d’una divisió d’infanteria i una brigada blindada per ajudar-los.