Dimarts:
En el Reich:
Després de la reunió del dia anterior, el ministre d’Armament Albert Speer va anar amb el cap de l’Organització Todt, Xaver Dorsch, a Obersalzberg per reunir-se un altre cop amb l’Adolf Hitler. Speer volia presentar a Dorsch com a nou cap del sector de construccions amb el propòsit de demostrar-li al cap de l’Organització que ell estava sota el seu control. De fet, Speer anava convençut a la reunió perquè havia pactat amb Hitler aquella mesura. Quan es varen reunir, el líder alemany va dir tot el que havien pactat prèviament, i Dorsch no va tenir cap més remei que acceptar la seva subordinació. Quan va sortir de la reunió, Speer estava molt content; primer perquè havia guanyat a jerarques com Hermann Göering, Heinrich Himmler i Martin Bormann, tres seus enemics dins del Reich que volien que Dorsch li agafés poders dins del seu Ministeri, i segon perquè havia tornat al cercle íntim de Hitler i pensava que havia tornat la confiança entre ells dos. Després de l’entrevista, Speer va trucar a Göering per explicar-li la nova situació. El ministre de l’Aire va tenir que acceptar la subordinació de Dorsch per part de Speer.
Durant aquell dia Hitler va viatjar a Berlín per assistir al funeral d’Estat del general Hube. Es tractarà de l’última gran compareixença pública del dictador.
Els nord-americans varen utilitzar 554 bombarders i 728 caces per atacar la ciutat de Mannheim. Els nord-americans també varen atacar la ciutat de Munic. 870.000 bombes incendiàries varen provocar un enorme incendi. Les flames varen ser visibles des dels Alps. Els pocs refugis antiaeris varen quedar plens.
Però aquells no van ser els únics atacs dels nord-americans, en el nord de França varen utilitzar 309 bombarders mitjans per atacar les defenses costeres, els búnquers de míssils a Wizerns i les bases aèries en territori francès a Naci i Dijon.
Adolf Eichmann es va reunir amb una figura d’estacada entre els jueus de Budapest, Joel Brand, per dir-li que estaven disposats a deixar en llibertat a un milió de jueus hongaresos a condició de que es pagués un rescat adequat amb 10.000 camions, dos milions de caixes de sabó i 200 tones de te i 200 més de cafè. Eichmann li va recalcar que els interessaven els béns i no els diners. Brand s’hauria de traslladar a Istanbul i gestionar aquests subministraments amb els representants locals de les organitzacions jueves mundials. Tot i l’acord, s’iniciaria simultàniament la deportació dels jueus hongaresos i es seguiria sense interrupció fins que Brand pogués demostrar amb documents l’acceptació del judaisme internacional. Per veure que anava de debò, l’arribada de Brand a Istanbul havia de coincidir amb la partida de 600 a 1.200 jueus hongaresos cap a un país neutral.
A Itàlia:
El govern de la República Social Italiana va promulgar un decret que preveia severes sancions penals pels militars i civils que es reunissin en bàndols operatius en perjudici de les organitzacions de l’Estat.
150 bombarders B-24 varen bombardejar la ciutat de Torí.
A la Gran Bretanya:
El primer ministre Winston Churchill li va dir a en Colville que durant l’Operació Overlord tenia la determinació d’estar entre els primers a les costes de Normandia, i va afegir, en to de broma, que seria divertit arribar-hi abans que Bernard Law Montgomery.
A Knutsford, el general George Patton va ser convidat d’honor en un club de la ciutat i va pronunciar davant de periodistes, polítics i companys d’armes un discurs extraoficial, on va parlar del paper geopolític dels Estats Units, Gran Bretanya i la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial. Però la transcripció errònia d’un periodista va ometre a la Unió Soviètica del discurs de Patton i el resultat va ser una explosiva declaració en què el famós general californià havia afirmat que Gran Bretanya i Estats Units regirien el món de la postguerra.
En el bàndol Aliat:
Gràcies a un informe, la comunitat internacional va conèixer el drama del camp de concentració d’Auschwitz.
A l’Índia:
Els britànics varen començar una contraofensiva per rebutjar els japonesos de la frontera d’Índia i reconquerir Birmània.