Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb Josef Tiso i el va informar sobre la situació militar i li va dir que tal lluita era la confrontació més intensa a Europa des dels inicis de l’Imperi Romà. El dictador li va explicar que la dificultat més gran era que en aquella batalla contra el bolxevisme també tenien que dur a terme la lluita per aquells no bolxevics, però que a través dels jueus tenien una connexió interna amb els bolxevics. Hitler llavors li va mencionar la situació a Hongria i li va dir que el grau de la influència jueva a aquell país era molt gran.

---

935 bombarders nord-americans de la 8º Força de la USAAF varen atacar les fàbriques de carburant del centre i de l’est d’Alemanya de Zwickau, Merseburg-Leuna, Brüx, Lutzkendorf, Bohlen, Zeitz i Chemnitz. Molts d’aquests atacs es varen concentrar a les refineries de gasolina sintètica de la zona del Ruhr. Aquell atac simbolitzava el final de la producció alemanya d’armament, tot i que la gran planta de Leuna només va perdre el 18% de la seva capacitat. Com a contrapartida, els bombarders i els caces escorta Aliats es varen trobar amb una forta resistència.

---

En una presó militar va ser afusellat el comandant del submarí U-154, Oskar Kusch, per retirar la fotografia de Hitler de la sala d’oficials de la seva embarcació i per haver escoltat la BBC en la ràdio del submarí segons l’oficial Ulrich Abel.

A Polònia:

A Auschwitz, un grup de 39 gitanos (20 nois i 19 noies) varen ser deportats al camp de l’orfenat St. Josefspflege a Mulfingen, a prop de Stuttgart, i varen ser registrats a Birkenau. Abans de la seva deportació, el doctor Robert Ritter i Eva Justin de l’Institut per l’Estudi de la Higiene Racial varen dur a terme diverses proves als nens per confirmar que les suposades característiques gitanes eren innates.

A Itàlia:

En el centre d’Itàlia, l’ofensiva aliada es va intensificar, sobretot a Montecassino, però els alemanys resistien amb molta energia i no cedien terreny. A la una de la matinada, el 2º Cos polonesos, al nord-oest de Cassino; els francesos, en els monts Aurunci; els nord-americans, en el sector coster, es varen llançar furiosament a l’assalt. A la tarda, els soldats marroquins del Cos Expedicionari francès del general francès Alphonse Juin tenien la missió de penetrar en la vall del Liri pel sud per ocupar el mont Faito per avançar després cap al mont Maio fins arribar a Pico. Quan les forces de Juin es varen precipitar amb tota la força contra la 71º Divisió d’infanteria en el riu Garellano, varen ser atacats pels canons alemanys que no varen parar de disparar-los. Finalment, a les tres de la matinada, el mont Faito va quedar en poder del 4º Regiment de tiradors marroquins. D’aquesta manera el camí del mont Maio estava lliure, però abans havien d’ocupar el mont Giofano per cobrir la banda esquerra de la 1º Divisió motoritzada francesa.

A Montecassino, els polonesos, després de ser frenats el dia anterior pels alemanys davant de Sant Angelo i després de patir terribles pèrdues, es varen replegar. A la tarda, el general Ladislas Anders va fer tornar la 5º Divisió en el seu punt de partida per no patir més baixes. Per intensificar l’atac, la bateria 307º del 99º Regiment va substituir els canons Bofors per morters de 4,2 polsades antiaeris lleugers. Per altra banda, el 13º Cos britànic va consolidar el seu cap de pont sobre el riu Gare.

En el front oriental:

A Ucraïna:

L‘exèrcit soviètic es va fer amb el control de les instal·lacions portuàries de la ciutat de Sebastopol després de que els alemanys marxessin de la zona. 36.000 homes varen caure en mans dels soviètics.