Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, Adolf Hitler va ordenar en el mariscal Wilhelm Keitel preparar un atac massiu pel juny contra la Gran Bretanya amb míssils V-1, artilleria de llarg abast i bombarders de la 3º Flota Aèria. Hitler va explicar que volia dur a terme aquella ofensiva de nit, però tenia previst que quan les condicions climatològiques fessin impossible l’activitat aèria britànica s’atacaria de dia.
A la nit, Hitler es va reunir amb els seus convidats i els v adir que l’Estat no podia posar traves a l’esperit de la investigació perquè aquesta tenia que ser lliure, en canvi creia que l’Estat no podia donar llibertat a l’ensenyança. Continuant defensant la llibertat en la investigació, el dictador va assegurar que els britànics i els francesos no tenien filòsofs de la talla de Schopenhauer, Nietzsche o Kant, tres filòsofs que Hitler va defensar. Parlant d’economia, un cop més Hitler va criticar que el model del patró or i va afirmar que abans de pujar al poder molts economistes no apostaven per la seva política econòmica.
En motiu del Dia de la Mare, Heinrich Himmler li va escriure una carta a la seva esposa, Marga, amb qui no hi convivia des de feia anys, per expressar-li el seu amor i els seus sentiments de gratitud.
La prussiana Renate von Thermann es va casar amb l’ajudant de Hitler, Fritz Darges, després de divorciar-se del seu primer marit, Heinrich von Hadeln.
A Polònia:
A Auschwitz, després de que les SS rodegessin el camp familiar per gitanos amb el propòsit d’enviar-los a les cambres de gas per fer lloc a l’arribada de jueus hongaresos i alertats pel comandant alemany, els gitanos es varen revoltar contra les autoritats del camp. Varen agafar ganivets, pales, palanques i pedres i es varen negar a sortir. Tement una batalla campal, les SS es varen retirar momentàniament i en les següents setmanes varen continuar traslladant els gitanos a Alemanya per treballar com esclaus. Per controlar l’arribada dels jueus hongaresos, Adolf Eichmann es va traslladar al camp.
De Cracòvia havia de sortir un tren carregat d’agents alemanys amb destí a Lublín. Però a l’estació de Checiny, els alemanys varen ser atacats per membres de la resistència polonesa del AK. La lluita va durar dures hores i 280 agents alemanys varen resultar morts. Els polonesos també varen patir baixes.
A Dinamarca:
El Obergruppenführer Kurt Daluege tenia la mania de posar-se en les vides dels seus subordinats i, aquell dia, li va escriure en el HSSPF de Dinamarca Pancke que alliçonés a la seva esposa perquè no divulgués més opinions sobre qualsevol fet polític en el Gau ni tornés a parlar del Gauleiter amb tanta facilitat i indolència en tants llocs. Per acabar, Daluege li va dir que tenia la impressió de que ell no havia assumit encara en el seu matrimoni el comandament necessari per educar a la seva jove esposa segons s’esperava de tot cap SS.
A Itàlia:
Harold Alexander li va comunicar a Alan Brooke que la Línia Gustau havia sigut definitivament trencada. Les tropes de xoc del general Augustin Guillaume varen ocupar successivament el mont Petrella (1.533 metres) i el mont Revole (1.285 metres). Els paracaigudistes i els granaderes panzer que defensaven la Línia Gustau varen començar a retirar-se ja que no podien continuar amb la defensa. Tot i això, els alemanys encara estaven ben preparats en la Línia Hitler, just a la seva rereguarda.
A Montecassino, el 1º Cos canadenc del general Burns es va llançar a l’atac sense esperar que els polonesos de Ladislas Anders s’apoderessin del mont.
A la Gran Bretanya:
Després de l’atac del 12 de maig de 1944 en les plantes de petroli sintètic d’Alemanya, Bletchley Park va desxifrar un missatge alemany que cancel·lava una ordre que deia que les Luftfloten 1º i 6º havien de cedir a la Luftflotte 3º cinc bateries antiaèries pesades i tres d’antiaeris lleugeres cada una. Aquestes bateries passarien a la Luftflotte Reich per protegir la planta d’hidrogenació a Troglitz. A més, altres unitats antiaèries varen ser traslladades per protegir unes altres importants plantes de carburant.
Després de la reunió del dia anterior, Dwight D. Eisenhower va tenir diverses reunions durant aquell matí a Bushy Park i després va supervisar les seves divisions amb el seu Bayonet, el vagó de tren blindat que utilitzava pels viatges llargs.
En el 10 de Downing Street, a les tres de la tarda, Winston Churchill es va reunir amb lord Cherwell i el físic danès Niels Bohr. El primer ministre es va dirigir de dret cap al lord per recriminar-li que per culpa dels seus consells havia cedit davant dels nord-americans i els havia donat carta blanca per decidir l’accés a la tecnologia nuclear que tindria la Gran Bretanya després de la guerra. Quan Bohr va exposar els últims avenços en la bomba atòmica, Churchill el va tallar i li va demanar les conclusions i va mostrar poc interès en el projecte perquè considerava que no era res més que una bomba més potent i que no tindria perquè canviar el sentit de la guerra. En acabar la reunió abans del previst, el físic danès li va preguntar si li podia enviar per escrit les idees que no havia tingut temps d’exposar. Churchill li va respondre que sí, sempre hi quan no parlés de política. Bohr va quedar desolat er aquella reunió.
Diari del Tercer Reich 