Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El ministre d’Armament, Albert Speer, va viatjar a Obersalzberg per entrevistar-se amb Adolf Hitler i el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel. El propòsit de la reunió era avaluar els danys que havien patit les indústries de carburant a Alemanya després de l’atac del 12 de maig. Speer es va mostrar pessimista amb la situació i va ser crític amb l’Estat Major de l’Aire. Estava convençut de que ja no podrien produir més carburant i això significava aturar la producció d’armament i el final de la guerra. Però, en canvi, Keitel es va mostrar més optimista i estava convençut de que superarien aquella situació com altres cops, tot i que no va tenir cap fonament per creure en el que afirmava. Per la seva part, Hitler aquesta vegada no va compartir l’optimisme del mariscal Keitel i va convocar una reunió per al cap d’uns dies amb els industrials del país acompanyat per Speer. A la reunió hi havien de ser presents a més dels industrials, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, Hermann Göering, Keitel i el mariscal Erhard Milch. Quan li varen comunicar a Göering que hauria d’assistir a aquella reunió, el mariscal va demanar que no hi assistissin els industrials al·legant que els temes d’Estat havien de quedar entre ells. Però el ministre tenia un altre motiu per no veure als industrials a la reunió; no es volia sentir dir que la seva Luftwaffe no feia res per defensar les indústries del país quan eren durament atacades per les forces aèries aliades. Després, Speer va prendre unes mesures per la Central de Planificació per tal de que es preparessin bigues metàl·liques per poder reparar els ponts que poguessin quedar destruïts pels atacs aeris dels Aliats. Speer tenia por de que s’ataqués els ponts del riu Rin.

---

Els nord-americans varen destinar 888 bombarders i 700 caces per atacar Brunswick i Berlín. En la batalla aèria varen ser destruïts 21 caces i 30 bombarders, a més de que 354 bombarders varen quedar danyats.

---

Els presoners que s’havien fugat massivament del Stalag Luft III, a prop de Sagan, a Silèsia, varen ser atrapats i 50 d’ells, que eren aviadors Aliats, varen ser afusellats per la Gestapo. Només tres dels presoners fugits, dos noruecs i un holandès varen arribar a la Gran Bretanya.

A França:

Intentant desfer les defenses costeres franceses i les bases de llançament de míssils V, 290 bombarders B-26 varen atacar de dia i la RAF es va encarregar d’enviar 700 bombarders perquè ataquessin de nit els aeroports d’Orleans, Amiens, Le Mans, Mont Couple, Merville, Boulogne i Tours.

---

Erwin Rommel li va escriure una carta a la seva esposa Lucie amb el següent comentari sobre un hipotètic desembarcament:

L’enemic sabrà del que és bo quan ataqui, i al final fracassarà.

A Holanda:

Del camp de Westerbork va sortir un tren de 18 vagons direcció a Auschwitz carregat amb 699 persones, dels quals 453 eren jueus.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Sebastopol. La caiguda de la ciutat li va costar en el Reich prop de 100.000 homes entre morts i capturats.

En el Bàltic:

Per accident es va enfonsar el submarí alemany U-1015.

A Itàlia:

Les forces nord-americanes varen avançar cap a Gaeta i varen conquerir l’aeròdrom d’Aquino, al sud de Roma. Els alemanys varen fugir ràpidament perquè tot el seu 10º Exèrcit no es veiés envoltat entre les forces que avançaven des de Montecassino i les tropes del 5º Exèrcit nord-americà, que intentaven trencar el front al nord, des del cap de platja d’Anzio. Per altra banda, Alphonse Juin, després de la seva victòria a Cassino, va donar en els seus homes 50 hores de permís, que varen aprofitar per saquejar, violar i assassinar a tots els pobles de la zona. Al mateix temps, les forces de la USAAF amb base a Itàlia varen bombardejar amb 500 avions Casarea, Latisana i La Spezia.

En el Mediterrani:

Els Aliats varen enfonsar el U-960.

A Turquia:

A Istanbul varen desembarcar-hi dos emissaris: Joel Brand del Comitè de Rescat Sionista hongarès, i l’agent de la Gestapo Brandi Grosz, àlies Andre Gyorgy, que volien canejar les vides de 700.000 jueus hongaresos per 10.000 camions, 2 milions de pastilles de sabó, 800 tones de cafè, 200 tones de cacau i 800 tones de te. Els Aliats no varen tancar el tracte, ja que els semblava que si firmaven aquell acord els soviètics pensarien que els britànics estaven intentant negociar amb els alemanys per atacar-los. Aquestes 700.000 persones varen acabar a Auschwitz.

A les Illes Marianes:

Els nord-americans varen iniciar una sèrie de bombardejos per preparar els imminents desembarcaments des del portaavions USS Wasp.

En el Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que es podria produir un desembarcament Aliat occidental a Dalmàcia, Noruega o a la França meridional.