Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Sonthofen, tal i com havia fet el 5 de maig i l’octubre de 1943 a Posen, Heinrich Himmler va afirmar en presència dels generals de la Wehrmacht que el “problema” jueu havia sigut resolt d’una manera inflexible, seguint ordres i criteris racionals, i va afirmar que ell en particular no era una persona que gaudís o s’alegrés quan s’havia d’aplicar una mesura dura, però que tenia tal sang freda i tal sentit del deure que podria dir d’ell mateix que era una persona dura. Himmler va confessar que no considerava justificat deixar vius a nens i dones dels països de l’Est perquè, segons ell, permetria en un futur convertir aquells nens en venjadors que acabarien assassinat als nens i les dones alemanyes. Per tant, considerava que si no ho feia hagués actuat com covard i, d’aquesta manera, havia tingut que resoldre “el problema” sense miraments. En conseqüència, Himmler va dir que s’havia d’actuar sense concessions i va donar a entendre que era una ordre d’Adolf Hitler quan va dir que era una ordre militar. 

---

El Reichsbank de Berlín va enviar en el Banc de les Açores un missatge que deia que vendrien 800.000 marcs suïssos subministrats al Kredit Zurch amb valor del dissabte.

---

A la nit, RAF va enviar 500 bombarders de nit contra la localitat d’Aquisgrà.

A França:

Continuant amb la preparació de l’Operació Overlord, 450 bombarders B-26 varen atacar les rampes de llançament V-1 a l’àrea de Calais; els parcs ferroviaris de Creil i Beaumont varen ser atacats per caça-bombarders. Però l’atac més potent d’aquell dia el varen efectuar al voltant de Berlín i París amb 1.106 bombarders i 602 caces, produint una important batalla aèria.

A Itàlia:

L’enllaç entre les forces d’Anzio i les del 2º Cos nord-americà, que provenien del sud del país, es va realitzar al nord de Terracina. Al vespre, el 7º Cos del comandant Lucian Truscott va avançar a bon ritme cap a Valmontone amb la idea d’atrapar al 10º Exèrcit alemany a la vall de la ruta 6 per tal d’obligar-los a rendir-se.

---

Al sud, provinents de Cassino, els canadencs i els polonesos varen obrir bretxa a la Línia Hitler, on els paracaigudistes alemanys seguien lluitant.

A la Gran Bretanya:

A Londres, a la Cambra dels Comuns, el primer ministre Winston Churchill va pronunciar un discurs per explicar que mantenien bones relacions amb el govern espanyol i que esperava que s’ampliessin després de la guerra. El primer ministre va reiterar un cop més el seu compromís de no interferir en l’evolució política interior espanyola, ja que considerava que els problemes d’Espanya els havien de resoldre els propis espanyols. A més, va declarar que se sentia tan allunyat del general Francisco Franco com de Moscou, però va dir que preferia viure a Madrid. Tot i això, conscient de que no podia quedar malament amb els soviètics, va dir que en la Rússia soviètica la forma trotskista de comunisme havia sigut eliminada per complert.

A Birmània:

A la frontera amb l’Índia, els japonesos varen revitalitzar la seva ofensiva en direcció a Imphal i varen re-capturar algunes posicions perdudes. A Kohima va passar tot el revés, ja que varen ser les tropes índies les que varen passar a l’atac.