Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, en una reunió en el Platterhof, un hotel situat al costat del Berghof que en el passat havia sigut la pensió Moritz, molt més modesta, en la que s’hi havia allotjat Adolf Hitler en els anys 20, el líder alemany va pronunciar un discurs davant dels seus generals i els seus oficials, on va assegurar que la guerra acabaria amb els jueus. El dictador va definir als jueus com una quinta columna a la rereguarda, traïdora i plena d’impulsors de la seducció i revolucionaris. Considerava que l’eliminació dels jueus hauria liquidat aquest perill dins d’Alemanya i la possibilitat de que es formés un nucli revolucionari, i va exclamar que si li preguntaven si es podia haver resolt el tema d’una forma més simple, ell contestaria que més simple no podia perquè qualsevol altre via hagués sigut més complicada, però que si li preguntaven d’una forma més humana ell contestaria que era un tot o res, una lluita a vida o mort, i va donar una visió apocalíptica del què passaria si els “enemics” d’Alemanya sortien victoriosos. Hitler va assegurar-los que el bolxevisme assassinaria a milions i milions d’intel·lectuals alemanys i els qui quedessin vius serien deportats per culpa dels jueus. 

Parlant dels bombardejos d’Hamburg i d’altres ciutats, Hitler va dir que 40.000 dones i nens havien mort entre flames de les bombes incendiàries llançades sobre Hamburg i que no esperessin d’ell res més que la confirmació implacable de l’interès nacional de la forma que tingués el més gran efecte i benefici per la nació alemanya. Continuant amb els seus atacs antisemites, va afirmar que s’havia guanyat l’odi dels jueus i, d’immediat, entre el públic, es va poder sentir crits:

D’exacte!. 

A continuació, el dictador va parlar de les accions que estaven a punt de començar contra els jueus a Hongria i per justificar-ho va dir que tenien que eliminar una xarxa homogènia d’agents i d’espies. Seguint amb el seu discurs, el líder alemany va parlar d’Hongria, on els jueus no havien sigut eliminats tot i les lleis antisemites, dient que aquest país estava debilitat per culpa dels jueus, però va afirmar que ara que l’havia ocupat havia solucionat el problema. A continuació va mencionar un altre cop la seva profecia del 30 de gener de 1939, segons la qual en cas de guerra els jueus serien eliminats i, després d’aplaudiments, va continuar ressaltant el manteniment de la raça ària. Per concloure el seu discurs, Hitler va parlar de la missió del poble alemany a Europa dient que la derrota en la guerra significaria el final del poble alemany i la victòria el principi del domini alemany a Europa. Quan Hitler va acabar el seu discurs va ser aplaudit.

---

Aquell dia va morir l’arquitecte Walter Brugman. 

A França:

Les incursions dels caces Aliats resultaven tan mortals que es va prohibir el trànsit ferroviari alemany al país gal durant el dia.

A Itàlia:

El comandant Mark Clark no va obeir les ordres del general Harold Alexander de l’Operació Búfal i va reduir deliberadament la força del 6º Cos del comandant Lucian Truscott, una unitat necessària per capturar Valmontone. Clark va ordenar deixar que la 3º Divisió i la Força Especial bloquegés la ruta 6 per poder així dirigir-se cap al nord el més ràpid possible amb l’objectiu d’ocupar Roma. Les 34º i 45º divisions nord-americanes varen interrompre la seva marxa cap a Valmontone i es varen dirigir cap a la capital italiana cobertes per la 36º Divisió. Davant d’aquella desobediència, Truscott es va queixar del pla de Clark, però va ser desautoritzat. També els comandants de divisió de Clark; el general de divisió Ernest N. Harmon de la 1º Divisió Blindada i el brigader John W. O’Daniel de la 3º Divisió es varen queixar del canvi d’ordres. Alexander va ser informat aquell dia de les noves ordres de Clark, però va ser massa tard per enviar una contraordre perquè les tropes nord-americanes ja s’havien posat en marxa. Com a resultat, els soldats alemanys del 10º Exèrcit varen poder-se retirar, ja que corrien el perill de ser envoltats si era tallada la Ruta 6, que unia Roma.

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, el tinent Clifton James, del cos de finances de l’exèrcit britànic i que se semblava molt al comandant Bernard Law Montgomery, a qui havia estudiat els gestos i les costums, va volar a Gibraltar i després a Argel per fer creure als alemanys de que el mariscal britànic estava al nord de l’Àfrica i, d’aquesta manera, pensessin que no es produiria en breu un desembarcament Aliat a Europa. Lluint la boina negra de Montgomery, el tinent James es va deixar veure en públic en diferents ciutats del nord de l’Àfrica durant diversos dies. Els Aliats sabien perfectament que no seria fàcil aquella Operació; aquell dia un memoràndum del personal d’operacions del SHAEF senyalava que tres divisions alemanyes ocupaven en aquells moments la península de Coetin, juntament amb 60 tancs i un regiment de paracaigudistes, i potser una divisió sencera atrinxerada a Cherbourg.

Però en els nord-americans i en els britànics els va sortir un contratemps inesperat: Charles de Gaulle es va negar a reconèixer tota legitimitat per començar l’alliberació de França. A canvi de la seva acceptació, el líder de la França Lliure demanava que li reconeguessin el seu moviment com a legítim govern de la nova república francesa.

A Palestina:

L’alt comissari britànic, sir Harold MacMichal, va saber de la proposta que els alemanys havien fet al líder jueu de Budapest, Joel Brand, d’intercanviar un milió de jueus per 10.000 camions per als alemanys.

En el Pacífic:

Les tropes de Douglas MacArthur varen desembarcar a Biak.