Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler va ratificar les instruccions complementàries de les cèlebres Ordres de Hitler. Aquesta instrucció va ser firmada per Alfred Jodl.
En el Feldkommando, Heinrich Himmler va dinar en el vagó restaurant amb el general Gottlob Berger, el cap del servei secret Walter Schellenberg, el seu secretari personal Rudolf Brandt i el doctor Felix Kersten. Varen menjar filet de porc amb spätzle i puré de patates. Tots varen beure vi menys el doctor, que va beure un suc de poma. De postres hi havia arròs amb llet i xarop i per acabar cafè. Quan estaven fent el cafè, Himmler els va confessar que havien comès molts errors amb els jueus i, com el dia anterior davant del doctor, va explicar-los que hauria sigut més avantatjós haver-los deportat a Madagascar com ell volia. A continuació, el ministre va afirmar que estava disposat a enviar jueus a l’estranger i que el doctor Kersten estava segur de que Suècia obriria les fronteres. Després de que tots ho veiessin amb bons ulls, Himmler els va demanar que tota aquella conversa quedés en secret. Després de la reunió, Kersten li va demanar en el ministre que suavitzés el tractament dels presoners holandesos, però Himmler li va exclamar que havia fet tot el que ell l’hi havia ordenat.
En un telegrama dirigit a l’ajudant de Hermann Göering, el general Günther Korten, Wilhelm Keitel va afirmar que es podien considerar només certs casos per dur a terme l’anomenat tractament especial (l’entrega a la Gestapo i la posterior execució dels presoners de guerra). Aquests casos especials serien els d’aquelles persones que haguessin atacat contra la població civil, contra individus i reunions d’individus, que haguessin obert foc contra els paracaigudistes durant el seu descens o haguessin atacat amb metralladores contra trens de passatgers, civil, hospitals de campanya i trens-hospitals. Keitel demanava en el telegrama la conformitat de Göering.
A Berlín, els Aliats varen bombardejar la ciutat amb mines.
A Undigen va morir el catedràtic de Filosofia Otto Dickel.
A Holanda:
A Amsterdam, a les onze varen ser tallades totes les línies telefòniques particulars.
En el front occidental:
Tot i l’avanç de les tropes aliades ara començaven a escassejar de municions. El 1º Exèrcit va imposar severes restriccions en el número de salves de l’artilleria després de que algunes bateries, que suposadament només podien disparar més de 125 projectils diaris, haguessin multiplicat per quatre aquesta xifra en només 12 hores.
El comandant Bernard Law Montgomery va donar aquell dia una sessió informativa als corresponsals de guerra.
En el front oriental:
A Finlàndia:
Després de les ofensives soviètiques, el mariscal finlandès Carl Gustav Emil Mannerheim va ordenar replegar les seves tropes cap a la línia defensiva VKT.
A la Gran Bretanya:
Sir Harold MacMichael va confessar-li a Anthony Eden que els alemanys creien que un tractat de pau ajudaria a oblidar que havien matat a sis milions de jueus.
En el Pacífic:
A les illes Marianes, quatre regiments d’infanteria de Marina de la Força d’Atac Nord nord-americana va desembarcar a l’illa Saipan, i les divisions de marines 2º i 4º varen dirigir-se a la costa oest. Sis batallons de tractors amfibis, la meitat de l’Exèrcit i la meitat de la infanteria de Marina, varen dur els vuit batallons d’assalt a la platja en els 719 tractors, pràcticament la meitat d’ells blindats i armats amb canons. Els japonesos no havien completat les defenses de Saipan perquè havien donat prioritat a les de Palau, on esperaven que tingués lloc el primer assalt. Per aquest motiu, en menys de 30 minuts varen desembarcar 8.000 infants de Marina amb la pèrdua de només 20 tractors. Tot i això, un cop a la platja, els infants de la Marina es varen trobar que darrere dels turons més pròxims els japonesos els atacaven amb foc d’artilleria i morter de les bateries, i ells no havien desembarcat l’artilleria de la infanteria de Marina o de l’Exèrcit i, a més, encara no tenien el suport dels avions de la Marina. Tot i aquest contratemps, abans de la nit els nord-americans ja havien establert dos caps de platja. Des d’aquesta illa sortiran les fortaleses volants que bombardejarien Tòquio. En resposta japonesa, la Flota Combinada va rebre ordres de replegar-se.
Des dels portaavions, els nord-americans varen bombardejar l’illa d’Iwo Jima.
A Japó:
A la nit, les fàbriques de ferro i d’acer de Yahata varen ser bombardejades pels B-29 de la Força Aèria del 20º Exèrcit nord-americà, que operava des de bases a Xina. Era la primera vegada que els B-29 atacaven en territori japonès.
Diari del Tercer Reich 