Dijous:

L’Operació Bagration:

En el tercer aniversari de l‘Operació Barba-roja, les tropes soviètiques, amb el 1º Front Bàltic, i 1º, 2º i 3º Front Bielorús, sota el comandament del mariscal Georgy Zhukov, varen començar una ofensiva en massa sobre Bielorússia, l’Operació Bagration, en un front de 560 quilòmetres contra el Grup d’Exèrcits Centre, comandat pel capità general Ernst Busch. En aquest atac, el més gran començat per la Unió Soviètica, hi varen participar més de 2,3 milions de soldats soviètics amb el suport de 5.200 tancs, 5.300 avions i 400 canons situats a cada 1.600 metres al llarg d’un front que connectava Smolensk, Minsk i Varsòvia. Per la seva part, els alemanys només varen poder reunir 38 divisions amb 1,2 milions d’homes, 900 tancs i 1.350 avions que defensaven una secció que s’estenia al llarg d’uns 1.300 quilòmetres. L’objectiu de l’Operació, a part de destruir per complet el Grup d’Exèrcits Centre, era obrir camí cap a Berlín. Els fronts russos 3º i 2º i el 1º bielorús varen destacar per la seva superioritat aèria.

De seguida que va començar l’ofensiva, les tropes del mariscal Konstantin Rokossovsky varen aconseguir agafar els alemanys per sorpresa quan els tancs i els canons del 1º Front Bielorús van aparèixer de cop en el nord de les maresmes del Pripeti i, amb poc temps, varen causar moltes baixes a les tropes alemanyes, que en aquells moments ja no els era possible defensar-se ni a l’estació d’estiu i ara no paraven de cedir terreny. A més, els alemanys l’havien errat en les seves informacions perquè el cap dels serveis secrets militars del front oriental, Reinhard Gehlen, l’hi havia comunicat en el general Kurt Zeitzler que creien que l’atac es faria en la part meridional del front, i allí varen destinar-hi totes les seves reserves i el gruix de les divisions Panzer. L‘Operació Bagration va causar 381.000 morts alemanys, 158.000 varen ser capturats i es va destruir el Grup d’Exèrcit Centre. Iosif Stalin li va posar el nom de Bagration en memòria del mariscal georgià Piotr Bagration, que va participar en la campanya de 1812 contra l’emperador Napoleó Bonaparte. Curiosament, Adolf Hitler va començar l‘Operació Barba-roja el 22 de juny en record a  la campanya de l’emperador francès a Rússia.

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Hitler va pronunciar un discurs davant dels seus oficials superiors a Platterhorf, a Obersalzberg, un hotel molt a prop de la seva casa del Berghof. En admetre que ja els era impossible tornar els Aliats a fora d’Europa, els va confessar de que encara tenia l’esperança de que guanyarien la guerra. Tot i que no va negar en cap moment de que estaven vivint una situació complicada, els va fer creure que no es rendirien i que guanyarien el conflicte. Per encoratjar-los, Hitler els va dir que la Naturalesa, que segons ell es regia pel principi de la selecció, utilitzava la violència per salvaguardar el més fort i exterminar al més dèbil. La majoria del públic que el va escoltar es va creure les seves paraules i tots varen marxar convençuts de que amb Hitler al capdavant podien guanyar.

---

A l’est de Berlín, Julius Leber i Adolf Reichwein es varen reunir amb dos homes que deien que eren dirigents de la resistència comunista, Franz Jacob i Anton Sacfkow. Aquests estaven acompanyats per un tercer company que es va presentar sota el nom de Rambow. Els comunistes, que estaven al corrent de l’atemptat que es volia dur a terme contra Hitler, varen voler saber-ne més informació i varen demanar que s’organitzés una trobada amb els caps militars el 4 de juliol. En saber tal proposta, Claus von Stauffenberg es va negar a celebrar tal reunió, però Reichwein va ser autoritzat a representar-la en una altra trobada en la mateixa data. La Gestapo va detenir més tard els tres comissaris comunistes de Berlín.

---

En un discurs, Heinrich Himmler va parlar obertament de l’extermini jueu i va admetre que aquesta “missió” era terrible i horrorosa, però va demanar comprensió perquè “considerava” que era necessari. El ministre va defensar l’assassinat de nens perquè “algun dia aquests serien adults”. 

A Polònia:

Sobre les ruïnes de l’antic gueto de Varsòvia, els alemanys varen afusellar a 200 polonesos.

En el front occidental:

A França:

A Cherbourg, A les nou del matí, després de que espirés el termini per negociar la rendició alemanya sense obtenir resposta i just quan la tempesta es començava a desfer, tres divisions nord-americanes es varen llançar a la conquesta de la ciutat. Poc després de les dotze del migdia, 500 caça-bombarders Aliats varen metrallar i bombardejar durant 80 minuts la ciutat des d’una altura de 100 metres per tal de facilitar l’entrada dels nord-americans. Llavors, 400 bombarders mitjans varen atacar sense contemplacions durant una hora. Els tancs Sherman es varen encarregar d’atacar als fusellers alemanys, però aquests varen resistir.

---

Tot i les victòries aliades, a la tarda el comandant Bernard Law Montgomery va calcular que la concentració de forces aliades portava un endarreriment de com a mínim sis dies. En part aquest endarreriment era culpa d’una tempesta que afectava a la zona des del 19 de juny. A partir d’aquell dia el temps es va calmar, tot i que el mar continuava amb forts onatges, que impedien certs treballs.

A Finlàndia:

A Helsinki va arribar-hi el ministre Joachim von Ribbentrop amb la intenció de retenir els finlandesos al costat d’Alemanya. Després de l’atac soviètic a Finlàndia del 9 de juny, el govern alemany va començar a témer la possibilitat de que els finlandesos canviessin de bàndol, que de fet des d’aquell dia ja estava negociant la rendició amb la Unió Soviètica.

A Birmània:

La 2º Divisió britànica va començar a arribar a Imphal i va trencar les defenses japoneses, que varen continuar lluitant feroçment. Per altra banda, els Xindits de la 77º Brigada varen començar a atacar Mogaung, i les forces de la Commonwealth, que avançaven des del nord del país, es varen concentrar amb l’altre cos que contraatacava des del sud del país.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va aprovar el pla G.I. Bill of Rights que anava destinat a la reincorporació a la vida civil dels veterans que tornessin de la Segona Guerra Mundial. El pla oferiria en els soldats desmobilitzats ajudes del govern federal per estudiar.