Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, Adolf Hitler va pronunciar un discurs davant dels industrials que l’havien estat ajudant durant tot el temps que havia estat en el poder. El dictador estava esgotat, parlava amb dificultat, i els va dir que la seva intenció era no cometre els mateixos errors dels anys 1899, 1905 i 1912 esperant un miracle i esperar que el final no s’hagués de lluitar. En aquells moments volia argumentar que s’havia vist obligat a lluitar i que si no hagués entrat en guerra hauria sigut un error que no es podia permetre i de conseqüències encara més greus. Seguidament els va explicar que encara que les coses anessin malament no es rendirien i va deixar clar que el seu càrrec era una responsabilitat molt gran on es tenia que tenir uns nervis d’acer i una increïble determinació per resistir uns temps en que es tenia que prendre decisions de vida o mort. Llavors es va auto-elogiar dient que un altre en el seu lloc no hagués pogut fer el que ell havia fet perquè no hagués tingut suficient nervis. Tot i que no era precisament un home creient, en el discurs els va explicar que tot i no ser un home religiós, en el més profund d’ell ho era perquè creia amb les lleis que havia establert Déu de no rendir-se mai, i estava convençut que Déu no l’abandonaria i que al final tindria la seva benedicció com havia fet Déu amb els grans esperits de la Terra. En acabar el discurs, molt pocs industrials van aplaudir-lo perquè no estaven gens contents amb les seves decisions, sobretot no els agradava que el partit nazi controlés les seves indústries.
Després de la reunió, Hitler es va assabentar que els seus enemics tenien un tanc superior als seus i va demanar en els industrials si tenien alguna informació d’aquest nou tanc. Quan aquests no van tenir cap tipus de resposta, Hitler es va començar a posar nerviós i tenia clar que havia de prendre decisions com a comandant en cap de la Wehrmacht, però no sabia quina mesura havia de prendre. No sabia si engrandir els canons dels seus tancs o allargar-los. Tot i no saber reaccionar, el dictador va demanar en els industrials que reaccionessin ells ràpidament.
A Brandenburg, els nazis varen executar, després d’un judici, al zoòleg alemany Walther Arndt per haver criticat al règim nazi i haver-se alegrat de l’ofensiva aliada.
A Polònia:
Per tercer cop, avions Aliats varen fotografiar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz.
En el front occidental:
A França:
La situació era desesperada per als alemanys a la ciutat de Cherbourg. A les tres de la tarda, el comandant Karl Wilhelm von Schlieben, amb el suport del contraalmirall Hennecge, va enviar per ràdio un últim missatge a Erwin Rommel per dir-li que havien cremat documents i destruït codis. Dues hores després, des d’una distància de 300 metres, una unitat de caça-carros nord-americana va disparar 22 salves contra l’entrada del túnel. Al cap d’uns minuts, un soldat alemany va dur una bandera blanca de la mida d’un llençol, seguit per una columna de soldats amb les mans amunt i amb el general Von Schlieben entre ells. D’aquesta manera els alemanys varen perdre el port de Cherbourg quan vint-i-cinc mil soldats alemanys es van rendir, tot i que uns quants varen continuar lluitant fins el 29 de juny contra el 7º Cos nord-americà. Aquella victòria per part dels Aliats va ser molt important perquè solucionava els problemes d’aprovisionament que patien des del desembarcament de Normandia. El comandant Von Schlieben va ser dut en el quarter general de la 9º Divisió, on li varen oferir formatge d’una ració K i brandi, mentre el fotògraf Robert Cappa i altres fotògrafs els fotografiaven. Cansat de les fotografies, el comandant alemany es va queixar i Cappa li va contestar que ell també estava cansat però que tenia que fer fotografies de molts generals alemanys capturats.
72 avions fortalesa Aliats varen llançar amb paracaigudes 864 bidons metàl·lics amb subministrament militar a prop del poble de Domps perquè fos utilitzat per grups resistents i la Resistència francesa.
Els britànics varen llançar l’Operació Epsom, un atac a l’oest de Caen. Tropes i tancs de les divisions blindades 15º, 43º i 11º varen realitzar un bon progrés, tot i que seran aturats més tard.
Per culpa de les tempestes dels últims dies, que varen ocasionar danys als ports de desembarcament provisionals, es va decidir abandonar el pla original del Mulberry (una zona de desembarcament prefabricada) de Saint Laurent i reparar el de Mulberry d’Arromanches, que havia patit menys danys i podia ser reparat.
A Itàlia:
El 6º Cos nord-americà va conquerir la ciutat de Piombino.
En els Estats Units:
Les organitzacions jueves nord-americanes van sol·licitar en el Departament de Guerra dels Estats Units el bombardeig de la línia de ferrocarril Kosice-Preskov, entre Hongria i Auschwitz.
A Birmània:
Després d’una dura batalla, la 77º Brigada aliada es va apoderar de Mogaung.
A Japó:
Morisada Hosokawa, ex ajudant del príncep Fuminaro Konoye, li va entregar a Konoye un pla alternatiu per acabar amb la guerra que, segons li va dir, gaudia del suport de Kido, l’assessor de l’emperador Hirohito. Segons aquest pla, Hideki Tojo només seguiria com a primer ministre fins el pròxim desastre militar. Llavors es formaria un nou govern amb una política totalment nova i amb un príncep al capdavant del Govern. Aquest nou govern seria l’encarregat de negociar la pau.
Diari del Tercer Reich 