Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Per iniciativa d‘Albert Speer, uns 200 empresaris es varen reunir amb Adolf Hitler a l’Hotel Platterhof d’Obersalzberg. El dictador, en un discurs d’una hora, els va explicar que els generals que lluitaven en front oriental no comprenien la importància que tenia per la indústria alemanya la conca del Donets o els minerals de magnesi de Nikopol perquè només prestaven atenció a l’aspecte estratègic i militar. Tot i això, Hitler els va indicar que tot i la pèrdua de matèries primes en els territoris russos, no s’havien detectat problemes rellevants en la producció armamentista. El dictador els va prometre que un cop acabada la guerra, la Wehrmacht estaria equipada esplèndidament amb tot tipus d’armament.
Durant la reunió militar d’aquella jornada, Erich von Manstein li va exigir a Hitler la retirada del front a la zona del riu Dnièper per evitar una altra catàstrofe militar. El dictador es va alterar tan que va requerir tractament del doctor Theodor Morell, que li va posar una injecció d’Eukodal perquè es calmés.
Heinrich Himmler es va dirigir a Berchtesgaden per passar-hi uns dies, però per la nit va notar dolors estomacals i va cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés a les deu de la nit.
Preparant el putsch del 20 de juliol:
Els opositors al règim nazi, que s’estaven preparant per dur a terme un cop d’Estat contra la vida de Hitler, varen firmar un jurament en una celebració en la que Claus von Stauffenberg i Rudolf Fahrner varen explicar els seus objectius polítics després del cop d’Estat. Els objectius principals eren crear un nou ordre per Alemanya més just, amb més drets per al poble i en col·laboració amb occident. Davant del professor Fahrner i del seu germà Berthold, Von Stauffenberg es va comprometre a realitzar l’atemptat i a dirigir el putsch des de l’OKH de Berlín.
En el front oriental:
En el sector nord:
En el Bàltic, els soviètics varen començar una ofensiva per ocupar els Estats bàltics. Es varen utilitzar tres fronts soviètics per aquesta ofensiva: 1º, 2º i 3º Bàltics. Els Estats del Bàltic tenien una importància molt gran per Alemanya perquè eren una font d’aliments i permetien als alemanys bloquejar la flota russa i mantenir obertes les rutes de subministraments cap a Suècia i Finlàndia.
En el sector central:
En l’Operació Bagriation, l’exèrcit soviètic va alliberar la ciutat de Minsk, la capital de Bielorússia.
En el Pacífic:
A Saipan, després de perdre Garapan, la capital de l’illa, els japonesos varen atacar als nord-americans a pit descobert i en els següents dies varen atacar amb ofensives suïcides.
A Japó:
Davant d’un nou desastre militar (Saipan), Kido, assessor de Hirohito, va enviar un missatge al príncep Fuminaro Konoye per comunicar-li que estava d’acord en gran part del seu pla per acabar amb la guerra. Konoye considerava que Hideki Tojo havia de dimitir i formar-se un nou govern presidit per un membre de la família imperial per tal de negociar la pau.