Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Des de Berchtesgaden, Adolf Hitler, acompanyat per Wilhelm Keitel, Karl Döenitz, Heinrich Himmler i el general Günther Korten, el cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, va agafar un avió a l’aeròdrom de Salzburg per volar cap al seu quarter general de Rastenburg. El mariscal de camp Walter Model i el general Johannes Friessner, recentment nomenat comandant del Grup d’Exèrcits del Nord en substitució del general Georg Lindemann, es varen reunir amb ells. Les converses es varen centrar principalment en els plans per crear diverses divisions noves per reforçar el front oriental i aturar l’avanç soviètic cap a Prússia Oriental. Model i Friessner semblaven optimistes. Adolf Heusinger va presentar la situació en la zona central del front oriental i va anunciar que, tot hi haver concentrat importants forces procedents de les divisions d’altres sectors del front i haver realitzat importants contraatacs, no havien aconseguit aturar les tropes soviètiques i Minsk havia caigut. L’oficial va afegir que no veia possible aturar els soviètics més enllà de les fronteres de Prússia Oriental. 

Hitler també va aprofitar la seva estada a Rastenburg per verificar el seu nou búnquer. El dictador va donar l’ordre d’assegurar l’entrada amb un gruixut mur de formigó i posar metralladores entre el mur i l’entrada per si els soviètics els atacaven amb paracaigudistes. Al mateix temps, va ordenar instal·lar en el sostre nius de metralladores per protegir els accessos. A la tarda, Hitler va tornar cap al Berghof.

---

En el seu habitual article en la Das Reich, titulat aquest cop: Britànics, uniu-vos a nosaltres, perquè Rússia també us atacarà a vosaltres!, el ministre Joseph Goebbels va afirmar que després de tants revessos i tantes retirades, ara estaven més experimentats que en l’època de les grans victòries. El ministre va parlar del provenir de la humanitat occidental i del perill de la massificació. En la frase final de l’article, Goebbels va dir que qui travessava la cinta d’arribada només un cap per davant dels demés, aquest aconseguiria la victòria.

A França:

Cäesar von Hofacker, l’assistent del comandant alemany al càrrec de la França ocupada, Karl-Heinrich von Stulpnagel, que formava part del cercle dels conspiradors, va fer una visita a Erwin Rommel. No tenim constància de què es varen dir, però és molt probable que parlessin de l’atemptat que es produiria el 20 de juliol. Segons sembla, Rommel li va demanar que redactés un escrit per als Aliats en nom seu on digués que l’Exèrcit occidental alemany suspendria les hostilitats per ell mateix i es retiraria al Reich.

A Polònia:

Les deportacions de jueus hongaresos a Auschwitz, que havia començat el 15 de maig, va acabar aquell dia quan varen sortir els últims trens d’Hongria plens de jueus. En total varen ser enviats uns 438.000 jueus hongaresos en aquell camp i només un 15% varen ser enviats a treballar. El 85% varen ser assassinats.

A Hongria:

Raoul Wallenberg va arribar a Budapest per continuar evitant possibles deportacions de jueus a Auschwitz i continuant la feina feta pels diplomàtics suecs, que va permetre salvar ala vida de milers de jueus.  

En el front occidental:

A França:

Les forces aliades van alliberar la ciutat de Caen després de dures batalles amb els alemanys. Els Aliats varen acabar amb la resistència alemanya després del bombardeig britànic del dia anterior, que havia deixat en ruïnes la ciutat després de llançar-hi 6.500 quilograms de bombes en 45 minuts. Tot i això, els alemanys varen resistir en els suburbis sud de la ciutat.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes soviètiques de Leonid Govorov varen llançar una poderosa ofensiva sobre Finlàndia i varen travessar el Vuksi.

A l’illa de Saipan:

Els marines de la 4º Divisió nord-americana varen arribar a l’extrem septentrional de l’illa, al cap Marpi, i les tropes japoneses varen cessar tota resistència. D’aquesta manera pràcticament va acabar la conquesta de l’illa. 30.000 soldats i 22.000 civils japonesos varen morir pel combat o es varen suïcidar en els combats. 3.000 nord-americans varen morir i 10.000 més varen ser ferits en menys d’un mes. Fins llavors, els nord-americans no havien patit tantes baixes en el Pacífic com en aquella Batalla.