Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

En una llarga conversa amb el ministre Joseph Goebbels, el ministre d’Armament, Albert Speer, que es va mostrar orgullós dels seus èxits en la indústria bèl·lica, va sostenir de que Adolf Hitler estava més obert a l’aplicació de la Guerra Total després de les derrotes que havien patit. Llavors, Goebbels es va decidir a redactar un memoràndum destinat a Hitler per demanar-li engegar la seva proposta de Guerra Total. Speer també tenia la intenció d’elaborar un document per Hitler en el que li proposaria donar-li a Goebbels els problemes de l’aplicació de la Guerra Total enlloc de la comissió tripartit, que la considerava inepte.

---

Joachim von Ribbentrop va informar a Veesenmayer de que Hitler havia accedit a les exigències dirigides a Miklos Horthy per Estats Units, Suècia i Suïssa de repatriar els seus ciutadans jueus des de Budapest als seus països d’origen. El ministre, però, li va afegir que podien accedit a que es realitzés només amb la condició de que la deportació de jueus al Reich, aturada temporalment pel regent, tornés a activar-se d’immediat.

---

Ulrich von Hassell, després de reunir-se amb un amic destinat a Dinamarca, va definir al plenipotenciari Karl Werner Best com una home molt sensat. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Adolf Hitler va rebutjar ajudar al Grup d’Exèrcits Nord del general Walter Model perquè mantinguessin els soviètics lluny del Bàltic. Però, aquell dia, el 2º Front bàltic del general Andrei Yeremenko va iniciar una ofensiva per la conquesta dels Estats Bàltics. Les tropes soviètiques varen ocupar la ciutat de Vilnius.

En el sector central:

La desfeta alemanya en el front oriental ja era un fet i més després de l’Operació Bagration. 25 de les 33 divisions del Grup d’Exèrcits Centre van quedar atrapades per les forces soviètiques i només un petit grup va poder escapar.

En el front occidental:

A França:

A Caen, que havia sigut alliberada el dia anterior tot i que alguns alemanys continuaven resistint en els suburbis del sud, els britànics varen atacar als alemanys amb 8.000 projectils d’artilleria. Com a resposta, els alemanys varen llançar-los 4.500 bombes; totes les que disposaven en aquell moment. Amb Caen ocupada, els britànics varen ampliar el cap de pont de l’Odon i varen aconseguir capturar Maltot, amenaçant als alemanys en tancar-los en un triangle entre l’Orne i l’Odon. 

En els Estats Units:

La US War Refugee Board va començar una reunió setmanal per estudiar la possibilitat de llançar armes des de l’aire als interns d’Auschwitz o llançar-hi paracaigudistes per provocar un alçament. Però la inactivitat per ajudar als presoners va fer enfadar al president de l’executiu de l’Agència Jueva, David Ben Guiron, que aquell dia va declarar:

Si enlloc de jueus, milers de dones, nens i gent gran anglesos, nord-americans o russos haguessin sigut torturats dia darrere dia, cremats vius, asfixiats a les cambres de gas, haurien actuat vostès de la mateixa manera?

---

El cap del OSS a Berna, Allen Dulles, va informar a Washington per ràdio de que no es preveia una revolució a Alemanya, ja que el poble estava massa apàtic i la vigilància policial era molt estricte. Dulles assegurava que la caiguda del govern alemany només es produiria amb l’arribada de les tropes aliades i deixava clar que els moviments de l’oposició no estaven en condicions de donar passos semblants per tal de que es desenvolupés un Pietro Badoglio.

A les Filipines:

Davant de la imminent desfeta japonesa, el tinent general Yoshitsugu Saito es va fer el harakiri mentre els caps militars intentaven convèncer als seus homes perquè seguissin el mateix camí, ja que els varen assegurar que si queien a mans nord-americanes aquests els torturarien fins la mort.