Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
En una reunió presidida pel cap de la Cancelleria del Reich, Hans Heinrich Lammers, es va parlar dels perills de la invasió dels Aliats a França i dels problemes que portaria en la producció d’armament que subministrava el país gal. El cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, va explicar que havia donat ordres al comandant en cap de França per prendre mesures violentes per detenir als obrers francesos que donessin suport a les tropes aliades. El ministre d’Armament, Albert Speer, va demanar mantenir la producció francesa com fos, tot i els problemes que generava la invasió aliada, i només va contemplar la possibilitat d’evacuar a Alemanya la maquinària important i no els obrers.
A dos quarts de dues de la matinada va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden i al cap de poc va sonar l’alarma gran. Minuts més tard va cessar l’alarma i novament la ciutat no va ser atacada.
Preparant el putsch del 20 de juliol:
El coronel Claus von Stauffenberg estava decidit un altre cop a dur a terme un atemptat contra la vida d’Adolf Hitler quan des d’Obersalzberg el varen cridar de nou juntament amb el seu superior, el tinent general Friedrich Fromm. El coronel de nou va tornar avortar el pla perquè volia eliminar al mateix temps el màxim de jerarques nazis, entre ells el cap de les SS Heinrich Himmler i el mariscal Hermann Göering, que aquest sí que estaria present en la conferència de l’Estat Major. Els dos ministres disposaven d’importants contingents de tropes sota les seves ordres. A la nit, Stauffenberg va tornar a Berlín i es va reunir amb Ludwig Beck i amb Friedrich Olbricht i els va prometre que el pròxim cop mataria a Hitler sense preocupar-se de si Göering i Himmler hi eren presents. Beck i Olbricht varen estar d’acord amb el coronel.
En el front oriental:
A Bielorússia:
El 1º Front de Rússia blanca i el 3º Front varen rodejar a més de 100.000 alemanys a l’est de Minsk. Els alemanys varen perdre a uns 70.000 soldats i 35.000 varen caure presoners. El 4º Exèrcit alemany va deixar d’existir.
A Polònia:
La resistència polonesa del AK va rebre l’ordre de donar començament oficialment a la seva campanya contra els alemanys, fet que equivalia a sortir de la seva clandestinitat i adoptar l’estructura d’una formació militar reconeguda, tot i que feia temps que ja no actuaven a l’ombra.
En el front occidental:
A França:
El comandant Omar Bradley, donat per fet que els alemanys estaven acabats, va ordenar llançar un últim atac decisiu al llarg de 16 quilòmetres en direcció a Saint-Lo. El 1º Exèrcit nord-americà va obrir un nou camí a l’est del Vire per dirigir-se a Saint-Lo. La 29º Divisió d’infanteria, que havia lluitat a Omaha, va posar rumb cap a la ciutat francesa sota les ordres del general Charles Hunter Gerhardt Jr.
Al mateix temps, el contraatac de la Panzer Lehr va ser anul·lat per les divisions d’infanteria 9º i 30º.
A la Gran Bretanya:
Els serveis d’intel·ligència britànics varen confirmar en un informe secret l’existència dels V-2, uns míssils de llarg abast que els alemanys llançarien contra la Gran Bretanya a partir del 8 de setembre. Alguns analistes tenien por de que la càrrega explosiva fos de sis tones, que portés gas o gèrmens bacteriològics i que fos capaç de destruir tots els edificis en un radi de dos quilòmetres.
Winston Churchill, sent més conscient del que representava el genocidi nazi, va escriure:
No hi ha dubte de que aquest és, probablement, el més gran i més horrible dels crims comesos mai en tota la història del món i s’ha fet amb maquinària científica, per part d’homes que es fan anomenar civilitzats, en el nom d’un gran Estat i una de les races principals d’Europa… S’han de fer declaracions públiques al respecte perquè totes les persones relacionades amb això siguin perseguides i condemnades a mort.
Al mateix temps, Churchill en una carta a Anthony Eden li va dir que la proposta alemanya efectuada a Istanbul pels dos emissaris Joel Brand del Comitè de Rescat Sionista hongarès i l’agent de la Gestapo Brandi Grosz, àlies Andre Gyorgy, que volien canejar les vides de 700.000 jueus hongaresos per 10.000 camions, 2 milions de pastilles de sabó, 800 tones de cafè, 200 tones de cacau i 800 tones de te, no era seriosa, ja que dubtava del canal en que s’enviava tal oferta. Aquestes 700.000 persones varen acabar a Auschwitz.
En els Estats Units:
El líder francès Charles de Gaulle, després d’estar al país des del 6 de juliol, va tornar a Europa després de reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt. Les reunions entre el coronel francès i el President per primer cop varen anar tolerablement bé. Després de la trobada amb el líder francès, el president nord-americà va anunciar que es presentaria a un quart mandat sense precedents a la Casa Blanca.