Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Al matí, Adolf Hitler va abandonar el Berghof per volar cap al seu quarter general de Rastenburg. Sabia que molt probablement no tornaria a la seva casa alpina. En baixar la gran escala, el dictador es va aturar i va tornar a pujar les pronunciades escales fins l’entrada. Allí hi havia Eva Braun contemplant-lo. Hitler va passar davant d’ella sense dir-li res i va entrar en el saló per tornar a contemplar les vistes des del seu finestral. Després va donar mitja volta i es va dirigir cap a la nana de Feuerbach.

Qui sap s’hi tornaré -. va dir.

En aquells moments va aparèixer Nicolaus von Below i Hitler li va demanar marxar ràpidament. Von Below va fer una petita inclinació de cap. Eva es va sentir molt ofesa i va decidir convidar a la seva cosina a passar una temporada amb ella a la casa per no sentir-se sola.

Hitler però tenia la grip i conjuntivitis en els dos ulls i va tenir que viatjar amb l’avió amb les cortines tancades durant tot el vol. Allí va rebre uns informes sobre l’avanç dels Aliats a França, l’aproximació de l’exèrcit soviètic a les fronteres del Reich i els últims atacs aeris contra les ciutats alemanyes. Hitler es va tenir que posar les ulleres per llegir aquells informes.

A última hora del matí ja era en el quarter i a la una del migdia estava presidint una conferència militar. El líder alemany estava ja molt desgastat, caminava més encorbat, però encara confiava amb les seves reserves militars. A més, per culpa dels nervis tenia flatulències i va necessitar una dosis d’Eukodal del doctor Theodor Morell per calmar-se.

Heinrich Himmler, seguint les passes de Hitler, també es va dirigir al seu quarter general de Prússia Oriental, el de Hochwald, amb el doctor Felix Kersten.

---

Claus von Stauffenberg va rebre l’ordre de fer per al dia següent un informe sobre la situació de l’Exèrcit de reserva, ja que es necessitaven tots els reclutes disponibles en el front oriental. Decidit a actuar contra Hitler, el coronel va escriure-li en el seu germà Berthold que “el més terrible era saber que no podien triomfar i que tot i així tenien que fer-ho pel país i pels seus fills”.

A Lituània:

Els alemanys varen començar a desmantellar el gueto de Kaunas. Entre aquest i el següent dia varen assassinar a unes 2.000 persones i de 7.000 a 8.000 varen ser deportades als camps d’Alemanya.

En el front oriental:

En el sector central:

En l‘Operació Bagration, després de deixar el Grup d’Exèrcits Centre mig destrossat, l’exèrcit soviètic es va llançar en un atac al sud en les maresmes de Pripet contra el Grup d’Exèrcits del Sud, anomenat Ucraïna Nord, que ja estaven en alerta d’un possible atac des de feia dies.

En el front occidental:

A França:

36 avions Aliats varen llançar armes i munició a la localitat de Sussac perquè els resistents francesos les agafessin i lluitessin contra els alemanys. Per altra banda, a prop de Limoges, després de durs combats amb les tropes de Johann Blaskowitz, 8.000 homes de Guingouin varen envoltar la ciutat, on el Partit Comunista va proclamar la vaga general per ajudar als soldats Aliats. El Comitè d’Acció Militar del CNR, el Consell Nacional de la Resistència, va ordenar a Guingouin que assaltés Limoges, que estava defensada per només 1.400 homes i alguns milicians pro nazis. Guingouin no va obeir les ordres perquè volia evitar un bany de sang a la ciutat i va preferir esperar. Durant aquells combats, a Saint-James va morir per l’impacte d’una bala el kommandeur fallschirmjäger del 13º Regiment Wolf-Werner von der Schulenburg. A títol pòstum va ser ascendit a tinent coronel.

---

A París, davant d’una imminent arribada de les tropes aliades, es varen celebrar desfilades en molts districtes de la ciutat amb l’ensenya tricolor.