Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, el coronel Claus von Stauffenberg es va dirigir la seva vivenda de Wannsee, a la Treistanstrasse 8, després d’avortar el dia anterior el seu últim intent d’assassinar a Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg. A la vivenda hi residia el germà del coronel, Berthold von Stauffenberg, i allí a la tarda es va celebrar l’última reunió dels diferents cercles de l’oposició al règim nazi per acabar de planificar el complot contra la vida de Hitler durant una sessió informativa programada a Rastenburg per al dia 20 de juliol de 1944. Entre els presents hi havia Caesar von Hofacker, que aquest acabava de tornar del front occidental on s’havia reunit amb diferents generals, Friedrich von der Schulenburg i Adam von Trott zu Solz. Von Stauffenberg va deixar clar que aquest seria el seu últim intent d’eliminar al dictador. Von Hofacker els va informar de que era imminent l’enfonsament en el front occidental i que Erwin Rommel els donaria suport si atemptaven contra Hitler sense preocupar-se del que digués Günther von Kluge. Von Trott zu Solz els va informar de que tenia informacions que el feien pensar que els Aliats obririen negociacions amb un Govern anti-nazi. A casa dels Berdow es varen aixecar rumors de que aquella setmana s’atemptaria contra el quarter general la següent setmana.
El complot ja estava en marxa i en el quarter general Rommel, el general Heinrich Eberbach, el comandant d’un Grup Blindat de l’Oest, es va reunir amb el mariscal Rommel per, segons Eberbach, parlar del complot del 20 de juliol. Eberbach li va dir que per ajudar Alemanya s’havia de matar a Hitler. Rommel li va contestar que estava d’acord en tots els plans dels conspiradors, però insistia en que la revolució contra Hitler tenia que sortir des de dins.
En el Feldkommando, quan el doctor Felix Kersten es va dirigir a l’habitació de Heinrich Himmler per tractar-lo es va trobar amb un ministre cansat i desanimat. Tenia de nou dolors d’estomac i havia dormit malament. Himmler li va explicar que estava molt preocupat per la mala salut de Hitler i li va confessar que totes les injeccions del doctor Theodor Morell ja no feien efecte. A més, li va explicar que les últimes decisions del dictador ja no eren clares i precises com abans. Himmler li va narrar que li havia dit a Hitler que busqués una segona opinió mèdica, però que el dictador s’havia enfadat amb ell i l’havia acusat de la debilitat de les Waffen-SS. El doctor es va atrevir a aconsellar-li que internessin a Hitler en una clínica mèdica o un hospital mental, però Himmler li va replicar de que no podia fer-ho i que no tenia tan poder cap al dictador i que a més havia de ser fidel a ell. Quan acabava la sessió, un cop més Kersten li va entregar una llista de persones que volia que fossin alliberades. Eren tres estonians, dos luxemburguesos, dotze belgues, catorze francesos i un holandès que havien sigut acusats de sabotatge. Himmler, després de renegar, va acceptar alliberar-los. Kersten també va aconseguir que tres aviadors nord-americans no fossin executats.
Quan el doctor marxava de l’habitació, Himmler li va demanar que anés a sopar amb ell i el secretari Rudolf Brandt a Hegewaldheim. Un cop a la població, el ministre i el doctor varen donar una volta per la riba del llac i després els tres varen anar a sopar. Després de sopar i quan Brandt va marxar a treballar, Himmler li va afirmar en el doctor que Hitler volia exterminar a tots els jueus i que era impossible fer-lo canviar d’idea. Llavors, segons la versió del doctor, quan li va preguntar per què Hitler sentia tan odi cap als jueus, Himmler li va confessar perquè tenia sang jueva, ja que tant la seva àvia paterna, Anna Maria Schickelgruber, com el seu pare, Alois Hitler, eren mig jueus. Himmler, segons la versió del doctor Kersten, li va relatar la vida dels pares del dictador i li va dir que l’hi havia sigut molt difícil modificar i reorganitzar tots els llibres oficials per amagar la seva procedència i li va augurar que en un futur ningú coneixeria la procedència real del dictador. Quan el doctor li va preguntar des de quan ho sabia, Himmler li va contestar que des del 1930 i li va explicar que la mare del dictador, Klara Hitler, era ària i que aquesta sang era més forta que la del pare i que així havia mantingut l’ànima ària. Quan li va preguntar qui més sabia aquell secret, Himmler li va contestar que només Brandt, ja que tots els demés estaven morts. Seguint el relat del doctor, el ministre es va quedar callat i es va prendre tres copes de vi abans de dir-li que tot allò era un secret. Després d’aquesta conversació varen tornar al Feldkommando.
Eva Braun estava a la terrassa en el Berghof amb la seva cosina quan va sonar el telèfon. Eva va córrer cap dins perquè ja sabia qui trucava. Eva va parlar amb Hitler.
En el camp de concentració de Buchenwald, el cirurgià Erwin Ding va rebre una carta de Helmuth Poppendick, el segon d’Ernst-Robert Grawitz, en la que l’informava que en breu arribaria al camp un metge danès, un SS -Sturmbannführer anomenat Carl Varnet (en realitat es deia Carl Peter Jensen) i que havia de posar a la seva disposició a diversos presoners etiquetats amb el triangle rosa per provar uns experiments per “curar l’homosexualitat“.
A Hongria:
El cardenal Justinian Seredi va redactar una breu nota pastoral on va afirmar que una part dels jueus havien tingut una influència culpable i subversiva en la vida econòmica, social i moral d’Hongria, mentre que altres no s’havien alçat contra els seus coreligionaris en aquesta qüestió.
En el front occidental:
A França:
El 2º Exèrcit Aliat va atacar a Evrecy a través del cap de pont de l’Odon, obligant en els alemanys a dur precipitadament al combat els seus blindats.
En el front oriental:
A Bielorússia:
El 3º Front de Bielorússia, sota el comandament del general Ivan Cherniajovski, i el 1º Front de Bielorússia, sota el comandament del general Konstantin Rokossovski, varen conquerir la ciutat bielorussa de Grodno des dels dos costats del riu Niemen.
A Lituània:
Els soviètics varen reconquerir Vílnius.
A la Gran Bretanya:
Radio Londres va denunciar la responsabilitat del govern de Vichy en les deportacions de jueus.
Reg Jones va admetre que els alemanys havien desenvolupat un míssil amb unes característiques tècniques impressionants fins el punt de que creien que podia dur a terme com a mínim un bombardeig sistemàtic a Londres. Jones afegia que, en la seva opinió, era poc probable que el cap del míssil pesés més d’una tona, cosa que era certa.
A la Unió Soviètica:
El St. Petersburg Times va sortir amb un titular que es preguntava ¿Pot escapar Hitler?. Segons el diari, els oficials del govern creien que Hitler intentaria escapar d’Alemanya.
Diari del Tercer Reich 