Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El ministre Joseph Goebbels va acabar d’escriure totes les seves idees en un escrit dirigit a Adolf Hitler per tal de que li donés permís per tenir plens poders en el programa de la Guerra Total, que ell mateix havia elaborat i que creia que encara no s’havia posat en pràctica.
En l’editorial del Dresdner Zeitung titulat Jueus a Normandia, l’articulista d’aquell editorial va dir que mentre es combatia havien aparegut els jueus per treure’n rèdit i perquè era la seva guerra, la guerra del judaisme internacional, va sentenciar.
Karl Goerdeler va avisar al grup opositor a través dels seus amics del quarter general de la policia, entre ells Arthur Nebe, de que Heinrich Himmler havia ordenat detenir-lo.
El capità Alfred Kranzfelder, un dels pocs oficials de la Kriegsmarine que pertanyien a l’oposició, va informar a Claus von Stauffenberg de que circulaven rumors per Berlín segons els quals el quarter general de Rastenburg seria destruït en els següents dies per la proximitat dels soviètics. Von Stauffenberg va ser informat al llarg d’aquest dia de que havia d’assistir a una reunió amb Hitler el 20 de juliol. El coronel va tenir clar que aquest seria el dia que s’hauria d’actuar.
Però no només Von Stauffenberg es va començar a moure. Fritz von der Schulenburg va decidir abandonar Berlín per celebrar l’aniversari de la seva esposa Charlotte. Després de la festa, Von der Schulenburg va compartir amb els seus amics i familiars les expectatives que tenien dipositades en el cop d’Estat. Henning von Tresckow li va dir a la seva amiga Margarethe von Oven, que volia que estigués a Berlín quan hi hagués el cop d’Estat perquè “l’assassinat és un treball per home”. Von Tresckow li va prometre que si la necessitava li enviaria un avió.
En el front oriental:
En el sector central:
L’avanç del 3º Front Bielorús, sota el comandament d’Ivan Cherniajovski, i el 1º Front Bielorús, sota el comandament de Konstantin Rokossovski, va ser frenat pel Grup d’Exèrcits Centre del general Walther Model, que va evitar que els soldats soviètics penetressin per Prússia Oriental. Per altra banda, les tropes d’Ivan Koniev tenien rodejat al 13º Cos a l’est de Lvov, que encara estava defensada pel 1º Exèrcit blindat.
En el front occidental:
A França:
En un dia radiant, a les cinc del matí els Aliats varen bombardejar els pobles que es trobaven en la ruta del seu avanç i en les primeres línies alemanyes al llarg de l’Orne amb 930 bombarders pesats britànics Lancaster i 632 B-24 nord-americans de les Forces Aèries 8º i 9º. Era l’Operació Goodwood, una operació en que es varen llançar 6.800 tones de bombes en només 45 minuts per tal de donar suport les operacions terrestres. Els britànics varen atacar la zona sud del riu Orne i els nord-americans les concentracions alemanyes de la rereguarda i dels flanc. L’atac va anar conjuntament amb un fort bombardeig naval. Durant els bombardejos, els Aliats varen deixar caure 7.000 tones d’explosius sobre el casc urbà de Caen. L’església de Saint Gilles, construïda durant tres segles, va quedar reduïa a runes, igual que l’edifici barroc de l’ajuntament. Uns 300 civils francesos varen morir a conseqüència d’aquest atac.
A tres quarts de vuit del matí, formacions blindades de les divisions 7º i 11º i la dels Guàrdies del 8º Cos britànic, sota el comandament d’O’Cooner, concentrades al llarg de l’Orne varen avançar juntament amb la infanteria del 1º i el 2º Cos canadenc cap al sud. Les puntes de llança havien d’obrir pas en direcció Falaise, a uns 30 quilòmetres de Caen, provocant desconcert i pànic dins les files alemanyes de la 21º Divisió Panzer i la 16º GAF. Però el comandant Bernard Law Montgomery anava massa confiat i, al cap de poc, els tancs Aliats es varen trobar combatent amb els canons antitancs alemany. La 11º Divisió blindada anava al capdavant seguida per dues divisions blindada, la de la Guàrdia i la 7º. Les tres varen començar a creuar l’Orne quan de cop varen ser atacats pels alemanys camuflats en aquells terrenys propicis pel camuflatge en els turons, com el de Bourguébus, on hi arribaria la 11º Divisió a la tarda. La Divisió de les Guàrdies va arribar a Vimont i la 7º Divisió va avançar més enllà de Demouville. Uns 760 canons d’artilleria britànica varen entrar en acció per defensar-se i de seguida va començar el combat.
Durant aquella batalla les divisions blindades britàniques varen perdre més de 200 tancs i no varen aconseguir penetrar les posicions alemanyes al llarg de l’Orne i, a més, a última hora de la tarda els alemanys varen rebre reforços a la zona de batalla i varen haver més combats. Els alemanys varen atacar al sud i al sud-est de Bourguébus amb més de 50 tancs i varen aconseguir aturar l’avanç Aliat a la línia Emieville-Cagny-Soliers. A part, els alemanys varen utilitzar per primer cop en combat el King Tiger, que va deixar fora de combat a nombrosos tancs britànics entre les localitats de Troarn i Demouville. Montgomery, que no volia admetre que el seu pla no havia funcionat com pensava, va emetre un comunicat oficial que va arribar a temps per ser transmès per la BBC en el seu butlletí de les nou de la nit que deia que el 2º Exèrcit havia atacat i obert camí i que el general Montgomery estava plenament satisfet.
A Saint Lo, les defenses alemanyes s’estaven defensant dels continus atacs nord-americans de la 29º Divisió i de les Divisions d’Infanteria 9º i 30º, però a les sis de la tarda des del nord-est una força operacional aliada va entrar a la ciutat. L’artilleria alemanya continuava disparant des dels turons del sud, però els soldats nord-americans de seguida varen anar guanyant terreny. En entrar a la ciutat es varen trobar amb un panorama desolador. L’escriptor irlandès Samuel Beckett, en qualitat de voluntari de la Creu Roja, va calcular que 2.000 dels 2.600 edificis havien sigut destruïts. A més, els cadàvers dels soldats alemanys eren molts cops trampes, ja que tenien una granada preparada per esclatar en quan se li tirés algun objecte.
A Japó:
A Tòquio, la pèrdua de les Illes Marianes i una conspiració contra seva, a més de la pèrdua de prestigi, va provocar la dimissió de Hideki Tojo i del seu govern en bloc després de que aquest quedés convençut de que la guerra estava perduda. Però alguns militars no compartien la mateixa opinió i Tojo va ser substituït pel general Kuniaki Koiso en el govern de Japó, un general que volia continuar amb el conflicte.
A Birmània:
Les tropes japoneses varen aturar l’ofensiva britànica, però varen suspendre l’Operació U-Go.
Diari del Tercer Reich 