Dissabte:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va mostrar més amable que el dia anterior amb el seu ministre d’Armament, Albert Speer, i com a conseqüència el seu entorn també el va tractar millor. Durant aquell dia Hitler va presidir una reunió a la casa del te, on hi varen participar el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, el ministre de l’Interior, Heinrich Himmler, Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, el ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, i el mateix Speer. El dictador es va mostrar confiat, l’atemptat que havia patit feia dos dies l’hi havia fet pujar la moral i creia que la guerra faria un gir total en breu. A més, estava convençut de que el fracàs dels seus plans contra la Unió Soviètica era per culpa dels “traïdors” que havien conspirat contra la seva vida. Però, en aquells moments, desconfiava de la Wehrmacht i degut a aquella desconfiança els informes de la Wehrmacht que arribaven en el quarter general sobre la situació militar eren sospitosament optimistes, cosa que provocava que molts ministres o col·laboradors no fossin conscients de la gravetat de la situació. Goebbels, per la seva part, estava convençut que els britànics estaven al darrere de l’atemptat perquè l’esposa de Claus von Stauffenberg era britànica. Durant la reunió varen parlar de com s’havien de repartir el poder entre ells i tots varen exposar les seves opinions. Lammers va proposar que s’atorgués amplis poders a Goebbels per efectuar la reforma de l’Estat i de la via pública que feia temps que demanava. Al mateix temps, Himmler va rebre amplis poders complementaris per reorganitzar la Wehrmacht i aprofitar tot el potencial humà que l’hi quedava. Un cop acabada la reunió, Hitler, Hermann Göering i Joachim von Ribbentrop varen acomiadar a Benito Mussolini a l’estació de ferrocarrils. Mussolini havia arribat precisament el 20 de juliol.
A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Goebbels. El líder alemany li va explicar com pensava reprimir als conspiradors, i li va confessar que pensava no utilitzar les SS contra els generals de l’Exèrcit. Després, el general Heinz Guderian, nomenat el dia anterior cap del Estat Major General del Heer, es va presentar davant de Hitler. Guderian es va trobar amb un Hitler tranquil al principi, però al cap d’una estona el dictador va començar a criticar l’Estat Major dient que només el mentien. Al vespre, en una altra conversació amb Goebbels, el ministre va rebre l’encàrrec de posar en marxa en tot el territori del Reich una gran onada d’assemblees per acabar amb els generals traïdors. Els oradors haurien de destacar que l’atemptat havia sigut ideat per generals traïdors. Goebbels va veure a un Hitler extraordinàriament furiós amb els seus generals, especialment amb els que pertanyien a l’Estat Major. Durant aquell dia va ser detingut Adolf Heusinger, que seria alliberat a l’octubre per falta de proves.
A Alemanya:
El Servei de Seguretat de les SS va informar de que l’empitjorament de la situació militar estava provocant un deteriorament incessant de la moral, una espècie de sentiment creixent de pànic, sobretot en les dones.
Tots els diaris varen publicar una crida en la qual s’oferia un milió de Reichsmarks a qualsevol que donés alguna pista d’on es podria trobar a l’ex alcalde de Leipzig, Carl Goerdeler.
A Berlín va sonar l’alarma antiaèria avisant d’un possible bombardeig. Al final no hi va haver atac.
En el front oriental:
En el sector nord:
El front de Leningrad, dirigit per Leonid Govorov, i el front de Carèlia, dirigit per Kirill Meretskov, varen arribar a la frontera entre Finlàndia i la Unió Soviètica de 1940.
A Bielorússia:
En l’Operació Bagration, els soldats soviètics varen atacar a les tropes alemanyes i varen anar penetrant per Bielorússia.
A Ucraïna:
Els soviètics varen aniquilar les tropes alemanyes tancades a la bossa de Brody.
A Itàlia:
Les tropes d’Alphonse Juin varen assaltar Castelfiorentino i ara tenien en el punt de mira Florència i la vall de l’Arno, on els alemanys es farien forts durant uns mesos. Però les tropes de Juin varen tenir que marxar d’aquell sector perquè el 15 d’agost haurien de desembarcar al sud de França.
A França:
El primer ministre Winston Churchill va tornar a les costes franceses i va visitar als nord-americans a Cherbourg i a la platja d’Utah. Després va anar a la principal zona de desembarcament britànic a Arromaches, on va inspeccionar el port de Mulberry i, juntament amb Bernard Law Montgomery, va observar la destrucció de la ciutat de Caen. En fer-se de nit se’n va anar a dormir en el creuer HMS Enterprise.
A la Unió Soviètica:
El Comitè Polonès d’Alliberament Nacional, el PKWN, constituït el dia anterior, va publicar un manifest en què, proclamant-se l’únic govern legítim de Polònia, va anunciar un programa de reformes socials i econòmiques, i va fer una crida per continuar lluitant contra Alemanya.