Diumenge:
En el Reich:
A Polònia:
El ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, es va reunir un altre cop amb Adolf Hitler en el quarter general de Rastenburg. Hitler li va relatar que el primer que havia fet el 20 de juliol de 1944, després de que esclatés la bomba, havia sigut veure si no havia perdut les cames, els braços o els ulls. Tot i que semblava estava de bon humor, el dictador estava furiós amb els seus general i amb l’Estat Major.
Després, Hitler va tornar a ocupar-se dels temes militars després de l’atemptat i va celebrar una reunió per analitzar la situació. Entre els presents hi havia Bernd Freytag von Loringhoven, un assistent de l’Estat Major, que era la primera vegada que tenia davant seu a Hitler i va recordar, anys més tard, que el dictador semblava una persona molt més gran que una de 55 anys. Von Loringhoven va ser presentat pel seu cap, Heinz Guderian. Amb Hermann Göering a la reunió, Hitler va ratificar el nou paper de Goebbels amb plens plenipotenciaris més amplis, basant-se en gran part en el memoràndum que l’hi havia entregat el propi ministre la setmana passada. El líder alemany va proclamar que hi havia disponibles unes reserves enormes que encara no s’havien utilitzat i que s’havien d’agafar sense tenir cap consideració. Llavors va recordar els primers anys del NSDAP, quan varen obtenir l’èxit sent una senzilla organització.
A Alemanya:
Com a conseqüència del complot, Wilhelm Canaris va ser detingut a casa seva per dos oficials de les SS i antics col·laboradors seus, Walter Schellenberg i el baró Von Voelkersarm. Canaris va ser dut a la presó de Fürstenberg i va ser acusat de col·laborar amb els opositors de Hitler. La Gestapo també va detenir aquell dia a l’antic ministre Hjalmar Schacht perquè sospitaven que estava en contacte amb els conspiradors de l’atemptat. El general Eduard Wagner, també implicat en el complot, es va disparar un tret al cap quan es trobava en el quarter general de Zossen. Al mateix temps, des de Moscou, el Comitè Nacional per una Alemanya Lliure va demanar a la Wehrmacht i a la població civil que donés suport al cop d’Estat tot i haver fracassat.
Per la seva part, Hans Gisevius va intentar fugir de Berlín i dirigir-se al camp. A l’estació de ferrocarrils es va trobar per casualitat amb l’antic ambaixador Ulrich von Hassell, que estava molt espantat.
Ferdinand Schörner va ser nomenat cap del Grup d’Exèrcits Nord en substitució del comandant Johannes Friessner, que va quedar subordinat al comandant en cap dels Països Bàltics.
A Grècia:
Els alemanys varen detenir als 1.750 jueus de Rodas i als 96 de l’illa de Kos. Els jueus varen ser detinguts en tres barcasses fins que varen ser deportats a Auschwitz el mes següent. Només 151 de Rodas i 12 de Kos varen sobreviure la guerra.
En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:
El Comitè Internacional de la Creu Roja liderat per Maurice Rossel va visitar el camp de concentració de Theresienstadt. El camp va ser arreglat per aquesta visita.
En el front oriental:
A Polònia:
Les tropes del 2º Exèrcit de tancs soviètic varen alliberar el camp d’extermini de Maïdanek, a prop de la ciutat de Lublin, a 100 quilòmetres al sud-est de Varsòvia. Aquest va ser el primer camp de concentració que els soviètics varen trobar intacte. Tot i que les SS varen obligar a la majoria de presoners a marxar del camp, no els va donar temps de destruir la infraestructura. Aquell mateix dia, els soviètics també varen trobar les restes dels camps de concentració de Sobibor i Treblinka, però aquests camps havien sigut destruïts pels alemanys prèviament. Curiosament, a Treblinka hi varen trobar a una quarantena de supervivents amagats en una pineda.
Mentrestant, a la ciutat de Lublin, els combats entre els soviètics i els alemanys es varen produir enmig dels carrers de la ciutat. Amb l’ajuda de la Unió Soviètica es va constituir el Comitè Nacional polonès a Lublin.
Els soviètics varen creuar aquell dia el riu Bug i, en el sud, el 3º Front Bàltic va alliberar la ciutat de Pskov, a prop del llac Peipus.
En el front occidental:
A França:
Les forces aèries nord-americanes varen desencadenar un atac a prop de Caen en l’Operació Cobra, però l’atac va ser parcial perquè una part dels bombarders varen rebre erròniament l’ordre de no sortir de les seves bases ja que deien que l’Operació s’havia posposat. L’error va costar la vida de 25 nord-americans i 130 ferits.
A les dotze del migdia, el general Harry Crear va assumir el comandament de la 1º Divisió canadenca.
A Itàlia:
La 34º Divisió del 6º Cos nord-americà va alliberar la ciutat de Pisa.
Diari del Tercer Reich 