Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va nomenar al ministre Joseph Goebbels plenipotenciari per la Guerra Total per tal de que tota l’economia i la societat alemanya s’impliqués únicament amb la guerra. Aquell càrrec feia temps que el reclamava el ministre. Goebbels s’encarregaria de reunir mà d’obra extra per l’economia de guerra, assistint d’aquesta manera a Albert Speer i a Fritz Sauckel, a la vegada que contribuïa en buscar nous soldats.
A Alemanya:
De bon matí, les autoritats alemanyes varen detenir a Hans-Bernd Haeften per estar involucrat en el complot del 20 de juliol. Parlant dels colpistes, Heinrich Himmler va declarar a Grafenwöhr que, segons les antigues lleis, quan algú es conjurava o traïa s’atrapava a tota la família degut a que, segons les seves paraules, la sang era dolenta i, per aquest fet, demanava eradicar als “traïdors”.
A mitjanit, els anglosaxons varen bombardejar Berlín amb mines.
En el front occidental:
A França:
A les costes de Normandia, en l’Operació Cobra, continuaven arribant bombarders procedents de la Gran Bretanya per facilitar el camí dels Aliats occidentals cap a Alemanya per la carretera Saint-Lo-Perriers. L’atac hauria d’haver tingut lloc el dia 19, però el mal temps ho va impedir.
A les 09:38 del matí, amb un cel serè a diferència del dia anterior, la primera onada de caça-bombarders de la 8º Força Aèria i de l’AEAF varen començar el seu atac pel nord, al sud-est de Caen. A continuació varen arribar els bombarders B-17 i B-24, que es varen trobar amb més foc antiaeri alemany del que ja esperaven i amb els caces, cosa que els va fer trencar les formacions. El fum de l’artilleria va dificultar la visibilitat, i el vent va desestabilitzar els aparells provocant que un número significatiu de les bombes caiguessin per error al nord de la carretera provocant la mort de 111 soldats nord-americans i 490 ferits, la majoria de la 30º Divisió. Entre els morts hi havia el general Lesley McNair, comandant de les forces de terra i artífex de l’exèrcit nord-americà en l’època de la guerra, que estava a França de visita. Un dels batallons nord-americans d’infanteria atacants va quedar tant destrossat que va tenir que ser substituït.
En total els nord-americans, amb 1.500 bombarders pesats, varen llançar 2.000 tones d’explosius detonants i una quantitat més gran de bombes de fragmentació. Un 2% de les bombes varen caure a un quilòmetre i mig de l’objectiu senyalat.
El bombardeig, que havia d’acabar amb la resistència alemanya, va fer molt mal als alemanys, tot i que no els va causar grans baixes i no els va frenar. Les comunicacions alemanyes varen quedar tallades , igual que els subministraments per la rereguarda. Alguns soldats alemanys, totalment confosos, es varen dirigir per error a les línies nord-americanes.
La batalla terrestre va començar al migdia quan el 7º Cos va començar a avançar per Avranches sota les ordres del general J. Lawton Collins. ; la 9º Divisió avançava per la dreta, la 4º en el centre i la 30º a l’esquerra. Aquesta última divisió nord-americana de seguida es va trobar amb una dura resistència, sobretot quan es varen topar amb els tancs Panther, ja que aquests no havien sigut neutralitzats durant el bombardeig. Les tres divisions varen obrir forat en la línia alemanya, entre Marigny i St. Gilles, permeten el pas als tancs, però Hitler va ordenar llançar un contraatac direcció a aquella zona per aïllar els blindats de George Patton. El contraatac alemany, que fracassaria més endavant, va permetre frenar al 7º Cos, que només va avançar un quilòmetre i mig i només havia fet 300 presoners. A tres quarts de sis, el general Collins va ordenar que el següent atac comencés l’endemà. A la vegada, els Cossos 8º, 19º i 5º continuaven pressionant al llarg del front i el 2º Cos canadenc va avançar des del sud de Caen cap al sud, seguint la carretera de La Falaise.
A la nit, els fusellers es varen avançar per localitzar trampes, desactivar mines i assegurar que no s’apropaven tancs alemanys. A mitjanit, el 8º Cos va creuar la carretera Périers-Saint-Lo.
Al mateix temps, les primeres divisions del 15º Exèrcit, que havia continuat immòbil al Pas-de-Calais, va començar a avançar cap a l’oest per reforçar el front de Normandia. També, la 363º Divisió d’Infanteria del 1º Exèrcit nord-americà va creuar el Sena.
Totalment destrossat pel terrible error que havien comès en aquelles dues jornades, el comandant Dwight D. Eisenhower va volar aquella tarda a Vouilly, on es va reunir durant unes hores amb Omar Bradley, i després va tornar a la Gran Bretanya totalment abatut. El comandant Bradley va criticar durament l’estratègia de Trafford Leigh-Mallory i d’altres.
L’Almirallat britànic va agafar novament el control general del Canal de la Mànega, que fins llavors havia estat sota la direcció de l’almirall Bertram Ramsay. Tot i aquest canvi, Ramsay va continuar exercint la seva autoritat en les operacions de la zona d’assalt.
En el front oriental:
A Polònia:
El 4º Exèrcit de tancs soviètic va passar l’encreuament del riu San entre Jaroslaw i Przemysl. Davant la imminent arribada dels soviètics, a la matinada la població alemanya a Varsòvia va rebre oficialment l’ordre d’evacuació.
A la Unió Soviètica:
El govern soviètic i representants polonesos afins als interessos soviètics varen firmar un acord per aprovar les fronteres poloneses de després de la guerra. Aquell acord es va firmar en aquesta data perquè en aquells moments els soldats soviètics començaven a penetrar la frontera polonesa. A la nit, els tancs soviètics del 2º Exèrcit estaven a tant sols a 80 quilòmetres de Varsòvia, mentre el 4º Exèrcit blindat alemany estava desprotegit. Entre els Aliats hi havia por de que els russos es quedessin Polònia.
En el Pacífic:
A la península d’Orote, a la nit, després del desembarcament nord-americà del 21 de juliol de 1944, els japonesos varen contraatacar amb una violència extraordinària preferint morir abans de rendir-se.