Dimecres:
En el Reich:
Adolf Hitler va ordenar la construcció d’un doble sistema de posicions de fortificacions en el nord d’Itàlia, a prop dels Alps, que s’havien d’estendre fins al Golf de Venècia. Hitler va demanar al Auswärtiges Amt que informessin al dictador Benito Mussolini de la necessitat d’aquelles fortificacions i que li diguessin que responien a criteris exclusivament militar.
A Alemanya:
A la nit, Joseph Goebbels va retransmetre per totes les emissores alemanyes un discurs on proclamava haver vist mentalment imatges apocalíptiques quan havia sabut dels “crims” del 20 de juliol de 1944. Després de relatar el què volien fer els colpistes, va assegurar que un cop més que la Providència protegia a Hitler.
Els nazis continuaven detenint a tots els sospitosos d’haver participat en aquell atemptat. Bernd Freytag von Loringhoven estava aquell matí, a dos quarts de vuit, en el seu despatx llegint el correu, els telegrames i les notes abans d’informar a Heinz Guderian. Però abans d’acabar la seva feina, Guderian va entrar a la sala i li va preguntar directament on era el seu cosí. Von Loringhoven li va respondre que no ho sabia. Immediatament va entendre que l’havien detingut pel cop d’Estat i el va anar a buscar en el camí forestal on havien parlat els últims cops. Allí, al costat d’un arbre, el va trobar mort amb una pistola. Entre les seves cames hi havia una cara d’acomiadament dirigida a la seva esposa. S’havia suïcidat. Un SS va aparèixer el cap de poc i li va preguntar que hi feia allí. Von Loringhoven li va respondre que Guderian l’hi havia ordenat que anés a buscar al seu cosí. El SS el va deixar estar i Von Loringhoven va tornar al seu lloc. Després d’escoltar el seu relat, Guderian li va preguntar si sabia alguna cosa de l’atemptat i Von Loringhoven li va respondre que no. Era veritat, tot i que estava al corrent de l’existència d’un complot. Amb moltes dificultats va aconseguir més tard que la Gestapo li tornés el cadàver del seu cosí. Tot i que no va ser molestat pel complot, hi havia un informe que el catalogava com a políticament de no de fiar i sospitós d’haver participat en el complot.
A París, les autoritats nazis varen detenir al general Caesar von Hofacker per estar implicat en el complot del 20 de juliol de 1944.
Wilhelm Ritter von Leeb va enviar-li a Hitler una carta per agrair-li que l’hagués ajudat econòmicament a adquirir un bosc a Seestetten, a prop de Passau, i va aprofitar l’ocasió per felicitar-lo per haver sobreviscut a l’atemptat.
En el comunicat oficial de guerra d’aquell dia als regiments, els alemanys varen aplicar per primer cop l’adjectiu fanàtic. El comunicat deia:
Heinrich Himmler va pronunciar un discurs davant els oficials d’una divisió de soldats d’infanteria en el camp d’entrenament a Bitsch, en el que va parlar de les virtuts dels soldats. Parlant de l’atemptat del 20 de juliol, el ministre va agafar un altre to i va definir el cop d’Estat com el més terrible que es podia causar a l’Exèrcit i va dir-los que ara haurien d’esborrar aquell fet de la memòria del poble alemany i “netejar” la taca que havia aparegut en el “net” escut de l’Exèrcit. Parlant de les possibles represàlies contra els instigadors d’aquell atemptat, Himmler va afirmar que era un antic costum alemany que la família i el clan fossin responsables de cadascun dels seus membres i que si un dels seus membres traïa i el clan no podia demostrar que l’havia exclòs, es considerava que la família era també responsable dels fets del “traïdor”. El ministre també va explicar que en les files de les SS no havia permès mai a cap ateu i que tots ells creien en el Senyor, en aquell que anomenaven Waralda, El Vell.
A Polònia:
Davant l’avanç soviètic i la pèrdua del districte de Galítzia, Otto Wächter va sol·licitar lliurar-se de les seves obligacions administratives en el Govern General per poder ocupar un càrrec en les Waffen-SS.
En el front occidental:
A França:
Després de bombardejar el dia anterior les posicions alemanyes a Avranches, les divisions cuirassades 2º i 3º nord-americanes es varen llançar al sud de la ciutat seguint la carretera Saint-Lo-Coutances. En el costat oriental, la conquesta de la carretera que conduïa a Saint-Gilles va acabar amb 700 baixes de la 30º Divisió nord-americana, però, a mitja tarda, els tancs entrarien a la localitat sense trobar oposició. La 1º Divisió va alliberar la ciutat de Marigny i la 9º Divisió del 7º Cos va creuar la carretera de Périers, endinsant-se prop de cinc quilòmetres en la zona direcció al 8º Cos i, a les quatre de la tarda, el 7º Exèrcit alemany informava que els nord-americans estaven infiltrant-se a través de set bretxes obertes en un estret front. La falta de combustible va forçar la retirada de dues companyies de tancs Panther de la 2º Divisió SS-Panzer, i una patrulla nord-americana va matar al comandant de la Das Reich. Per empitjorar encara més les coses pels alemanys, el comandant Günther von Kluge va comunicar en els seus subordinats que no comptessin amb més tropes de reforç com a mínim durant una setmana.
En el front oriental:
A Estònia:
El front de Leningrad, dirigit per Leonid Govorov, va conquerir la ciutat de Narva.
A Polònia:
Els soviètics varen arribar al Vístula, al sud de Varsòvia, i varen entrar a Szczebrzeszyn. A la vegada, les forces de la resistència polonesa del AK lluitaven en els carrers de la ciutat de Lvov contra els alemanys, que ja estaven en retirada.
A Ucraïna:
La pressió dels soviètics i els seus avanços cap a l’oest varen obligar al 1º Exèrcit blindat alemany a abandonar Leópolis.
En els Estats Units:
El creuer pesat Baltimore que havia participat en la Batalla de Saipan va entrar victoriós al port de Pearl Harbor amb el president Franklin Delano Roosevelt a bord.
En el Pacífic:
A la península d’Orote, a la matinada, va continuar el contraatac japonès contra les forces nord-americanes.
Diari del Tercer Reich 