27 de juliol de 1944

Dijous:

En el Reich:

A França:

Adolf Hitler va cedir en el comandant Günther von Kluge algunes divisions del 15º Exèrcit alemany que estava lluitant a França perquè frenés l’atac nord-americà del dia anterior.

A Alemanya:

Els alemanys varen aprovar un nou decret, el decret Bala. Segons aquest decret, que va ser distribuït en els caps dels camps de concentració i en els serveis de la Policia, tot presoner de guerra fugat i tornat a capturar, oficial o sots-oficial que no treballes, a excepció dels presoners de guerra britànics i nord-americans, havien de ser enviats al cap de la policia de seguretat.

A Polònia:

Joachim Kuhn va ser advertir pel seu comandant de divisió de que s’havia emès una ordre per arrestar-lo per les seves activitats en el complot del 20 de juliol. Sabent que era el final, Kuhn va creuar la línia del front i es va entregar a l‘exèrcit soviètic

En el front oriental:

A Polònia:

El 2º Front de Bielorússia va atacar la ciutat polonesa de Bialystok. Per altra banda, en l’Operació Bagration, els tancs del 1º Front d’Ucraïna varen ocupar la ciutat de Lvov, capital de Galítzia Oriental. Davant d’aquests fets, el Grup d’Exèrcits d’Ucraïna Nord alemany va començar la retirada. L’exèrcit soviètic va ocupar també la ciutat de Lemberg, que va provocar la retirada de l’exèrcit alemany fins al Vístula. Durant l’avanç soviètic es va alliberar el camp de concentració de Maïdanek. Els soldats soviètics varen quedar impressionats en veure els esquelets d’uns presoners alemanys davant les incineradores del camp. Els soviètics varen celebrar en aquella jornada cinc batalles militars, fita no aconseguida fins llavors.

En el front occidental:

A França:

En l’Operació Cobra, al vespre, la bretxa oberta pels nord-americans ja era de vuit quilòmetres i per ella hi varen passar 100.000 soldats nord-americans. Les columnes de tancs, tot i les nombroses mines, havien arribat a Coutances, i les poblacions Périers i Lessay varen ser alliberades. Els alemanys es retiraven a través de Coutances, però les forces aèries aliades els varen atacar. Els pagesos anaven i tornaven al camp de batalla per robar les botes i les guerreres dels soldats alemanys morts.


Després de veure com s’enfonsava l’ala esquerra alemanya, el comandant Bernard Law Montgomery va començar a suggerir que la campanya de Bretanya potser requeria només un sol cos d’Exèrcit. El futur 3º Exèrcit del general George Patton seria l’encarregat de guanyar aquella campanya.

En el bàndol Aliat:

Alan Brooke va escriure en el seu Diari, que Alemanya ja no era una potència dominant a Europa ,però que la Unió Soviètica sí que ho era. Per Brooke en quinze anys la Unió Soviètica s’hauria convertit en la principal amenaça i per ell s’hauria d’enfortir Alemanya, aixecant-la a poc a poc, per després introduir-la en una federació de l’Europa occidental. Deixant clar les seves poques simpaties cap als soviètics, va escriure que “per desgràcia tot allò s’hauria de dur a terme sota una sagrada aliança entre la Unió Soviètica, la Gran Bretanya i els Estats Units“.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.