Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
A la nit, Adolf Hitler va fer una exposició sobre la situació militar en general a Alfred Jodl. Sense ser conscient de la importància d’haver perdut Avranches el dia anterior, el líder alemany va fer un anàlisis realista perquè sabia que no hi havia possibilitat de victòria. Poc després de la reunió, el dictador li va dir a Nicolaus von Below que necessitava aconseguir un respir en el front occidental. L’ajudant de camp de la Luftwaffe hi va estar d’acord amb els números que l’hi havia acabat de donar per començar una gran ofensiva a Occident, però pensava que era més important atacar als soviètics. Hitler li va respondre que els podria atacar més tard, però li va dir que això no ho podia fer amb els nord-americans ja en el Reich.
A Auschwitz, a la nit, els alemanys, després de diverses revoltes, varen liquidar els gitanos del camp per fer lloc a l’arribada de més jueus hongaresos. 3.000 gitanos varen ser enviats a les cambres de gas. Les víctimes només es varen adonar del seu destí final quan varen ser portats al crematori I.
A França:
En el camp de Drancy, a prop de París, un grup de 1.300 nens jueus amb l’estrella groga de sis puntes varen ser deportats als camps d’extermini alemanys.
En el front oriental:
A Polònia:
El 1º Front de Bielorússia es trobava a tant sols 15 quilòmetres de Varsòvia, i l’artilleria soviètica va disparar contra la ciutat. Les avantguardes soviètiques de Konstantin Rokossovski varen arribar al barri de Praga. Sobre la capital polonesa, els avions soviètics lluitaven contra els avions de la Luftwaffe. Davant del temor de l’arribada dels soviètics, els civils alemanys varen ser evacuats i els diaris alemanys varen ser interromputs. A més, la Gestapo i l‘exèrcit alemany varen ordenar l’evacuació en massa de tota la població polonesa i els reforços alemanys varen començar a arribar des de l’oest. A part, durant el dia, des de Moscou es va fer arribar als varsovians diferents crides en que els prometien que estaven molt a prop d’ells.
A Letònia:
Les forces soviètiques varen arribar al Bàltic, al sud-oest de Riga, i, d’aquesta manera, el Grup d’Exèrcits del Nord es va quedar aïllat del Reich.
En el front occidental:
A França:
Després de que la 4º Divisió blindada alliberés el dia anterior la ciutat d’Avranches, a trenc d’alba els alemanys varen contraatacar, però varen ser contrarestats amb fòsfor blanc i el foc de les metralladores dels P-47 i el dels canons dels tancs Sherman. Amb les posicions assegurades, els nord-americans es varen apoderar dels ponts situats just al sud de la ciutat, com el que creuava el riu Selune, situat a uns sis quilòmetres al sud de Pontaubault. En poques hores els nord-americans es varen assegurar tres ponts més. A la vegada, la 6º Divisió Blindada va reduir als alemanys que encara resistien a Granville.
Durant aquell dia, els camps de presoners del 7º Cos nord-americà varen rebre 7.000 alemanys capturats. A dos quarts d’onze del matí, a Le Mans el comandant Günther von Kluge es va posar a riure quan el varen informar d’una ordre de Berlín en que li exigien crear una altra línia defensiva a Normandia. El comandant alemany va exclamar que allò era un manicomi i va demanar que informessin a Hitler de que si els nord-americans obrien pas a Avranches aquests estarien fora de perill i podrien fer el que volguessin.
El 2º Cos canadenc va quedar unit al 1º Exèrcit britànic.
El cèlebre escriptor francès de la literatura universal, Antonie de Saint-Exupéry, va morir quan pilotava un Lightning P38 en una missió de reconeixement. A dos quarts de nou del matí, Saint-Exupéry, que formava part del grup de reconeixement 2/33, va abandonar l’aeròdrom de Bàstia amb gasolina per sis hores de vol. Només tenia que arribar a Annecy i tornar, però quan volava a a prop de Marsella va ser atacat per un avió alemany, que el va fer caure al mar fent desaparèixer l’escriptor. El 1998 un pescador de Marsella va treure del mar una polsera de plata amb el nom del escriptor i el de la seva esposa, Consuelo Suncín, i al cap de dos anys uns submarinistes varen trobar les restes de l’aparell. El juliol de 2006, un jubilat alemany anomenat Horst Rippert va assegurar que havia sigut ell qui va havia fet caure l’aparell de l’escriptor i va declarar que havia quedat horroritzat quan va saber a qui havia matat, ja que va assegurar que admirava les obres de Saint-Exupéry.
En el Pacífic:
A l’illa de Tinian, els marines nord-americans varen conquerir les últimes posicions japoneses.
Diari del Tercer Reich 