Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El govern alemany va ordenar detenir als familiars dels colpistes del 20 de juliol de 1944 en una norma de responsabilitat familiar. En total, 5.000 persones varen ser víctimes d’aquella ordre i es va fixar la data del 7 d’agost de 1944 per celebrar els primers judicis contra els opositors. Un dels que va ser detingut aquell dia va ser el coronel Günther Smend.
El Dr. Karl Sack va ser nomenat cap del Cos de Justícia de l’Exèrcit. Poc després els nazis el varen detenir.
A la nit, els Aliats varen bombardejar Berlín.
A Polònia:
A Auschwitz, a Birkenau, els alemanys varen gasejar Tziganes.
A Holanda:
A Amsterdam, Anna Frank, que estava en el seu amagatall amb la seva família desitjant l’arribada de les tropes aliades, va escriure per últim cop en el seu Diari personal. Al cap de tres dies, el 4 d’agost de 1944, la seva família va ser arrestada per uns soldats nazis holandesos i varen ser deportades en els camps de concentració alemanys.
En el front oriental:
A Polònia:
A Varsòvia, a les tres de la tarda va explotar una mina col·locada sota l’edifici ocupat pel comandament alemany. Aquesta explosió va donar la senyal de la batalla de la resistència polonesa. A les cinc de la tarda, en l’anomenada Hora W (Wolnosci, Llibertat), l’Exèrcit Nacional Clandestí polonès, un grup de patriotes polonesos anticomunistes anomenats Armia Krajowa, va iniciar un alçament contra les autoritats nazis amb el general Tadeusz Bór-Komorowski, pseudònim del comte Komorowski, al capdavant. L’objectiu dels polonesos era preparar l’entrada dels soldats soviètics a la capital després de travessar el riu Vístula, ja que sabien que estaven molt a prop i depenien de les tropes de Iosif Stalin per alliberar la ciutat. Però el dictador soviètic va deixar el moviment polonès abandonat a la seva sort, cosa que va provocar milers de morts i deportacions. Quan va començar l’alçament només un 14% dels resistents polonesos estaven armat; disposaven de 108 metralladores, 844 subfusells i 1.386 fusells. Els polonesos varen lluitar contra cinc divisions alemanyes comandades pel general Stahl i pel Obergruppenführer de les SS, Erich von dem Bach. Al principi, els polonesos es varen apoderar de gran part de la ciutat i d’un sector del suburbi de Praga, però de seguida els alemanys varen demanar reforços i no varen tardar gaire en rebre el suport de la Divisió Hermann Göering, provinent de Romania, i de la Divisió de les SS Viking, que estaven de retirada del front de Lublin. Els alemanys, a més, varen actuar amb duresa i no varen tenir manies en agafar la població civil per defensar-se. En el carrer Okopowa, els alemanys varen treure tots els habitants d’una casa i els varen obligar a posar-se davant dels seus tancs, en forma de cortina protectora. Durant la nit, les SS varen afusellar a 800 presoners polonesos de la presó del carrer Rakowiecka i, en un altre punt de la ciutat, varen lligar a 50 persones, entre ells unes quantes dones, en els tancs alemanys i els varen fer desfilar d’aquesta manera per diferents carrers.
De seguida, el general Bór-Komorowski va veure que era impossible que ells sols poguessin alliberar la capital polonesa i va enviar tres missatges a Londres per demanar munició i armes antitancs, a més de que volia que l’exercit polonès de l’interior fos considerat com a part de les forces aliades.
A la nit, els altaveus, instal·lats en els carrers més cèntrics, varen difondre el comunicat de Bór-Komorowski en el que afirmava que quatre barris havien sigut ocupats, entre ells el més cèntric on hi havien nombrosos edificis oficials. També va explicar que s’havien apoderat dels tres barris exteriors de Zoliborz, Colònia Lubrecki i Mokotow, a part de la central elèctrica, defensada per 150 alemanys.
A Lituània:
El 3º Front de Bielorússia, dirigit per Ivan Cherniajovski, va ocupar la ciutat de Kaunas quan es dirigien cap a Königsberg.
A Prússia Oriental:
Quan l’exèrcit soviètic es trobava a només 10 quilòmetres de la frontera oriental de Prússia Oriental, Walter Model va aconseguir, tot i la seva inferioritat en tropes i canons, danyar greument el 2º Exèrcit de Tancs i va forçar als soviètics a retrocedir 50 quilòmetres.
A Finlàndia:
A Helsinki, el president Rytis va deixar el càrrec de Cap d’Estat en substitució de Carl Gustav Emil Mannerheim. A Alemanya es va veure amb preocupació aquell relleu perquè es va pensar que Finlàndia podria deixar l’aliança amb el Reich.
En el front occidental:
A França:
El 3º Exèrcit de George Patton, format per nou divisions integrades en quatre cossos (el 8º, el 12º, el 15º i el 20º), va ser activat finalment per començar una ofensiva cap a la Bretanya, direcció a Brest. Una punta de llança del 3º Exèrcit, la 4º Divisió blindada, va avançar ràpidament prop de 65 quilòmetres al sud d’Avranches cap a Rennes, capturant tots els dics del riu Selune, mentre la 6º Divisió Blindava trencava cap a l’oest direcció Best. Per reforçar al 3º Exèrcit de Patton, la 2º Divisió blindada francesa, que havia desembarcat a la platja de Utah, Normandia, aquell dia, va ser integrada en aquest Exèrcit. Al mateix temps, Omar Bradley va ascendir a comandant en cap del nou 7º Cos d’Exèrcits, que tenia que completar al 21º Grup d’Exèrcits. També durant aquell dia, la 11º Divisió Blindada del 8º Cos es va apoderar de Beny-Bocage.
En el Pacífic:
A l’illa de Tinian, els supervivents japonesos es varen rendir a les forces nord-americanes. La guarnició japonesa al complet, 9.000 homes, va ser liquidada.
Diari del Tercer Reich 