Dijous:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va fer una crida al poble a través del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel per reivindicar la Guerra Total. El dictador va explicar que només seria possible comptar amb líders polítics conscients de les seves responsabilitats i que el gran èxit d’aquesta estratègia havia quedat demostrada a l’Est.
Hitler va rebre aquell dia a deu membres de la Luftwaffe, entre ells Erich Hartmann.
El ministre d’Armament, Albert Speer, va encapçalar una reunió amb els gauleiters a Poznan. Els assistents a la reunió encara estaven impactats pel complot del 20 de juliol de 1944 i es miraven a Speer amb cautela, ja que hi havien rumors de que era un traïdor. Fins i tot el ministre Joseph Goebbels, que estava present a Poznan, tampoc confiava massa en aquells moments amb la lleialtat del ministre d’Armament. Tot i aquell ambient, Speer estava relaxat i va explicar que la producció d’armament anava per bon camí i va demostrar que la Wehrmacht disposava de grans reserves que no eren utilitzades. Quan li va tocar el torn de Goebbels, el ministre va parlar de les mesures per aplicar la Guerra Total i va explicar que el 20 de juliol significava el punt més baix de la crisi bèl·lica que patien. Llavors va anunciar que s’ajustarien comptes sense indulgència amb els traïdors. Heinrich Himmler, en un discurs semblant al ministre de Propaganda, va anunciar que eliminaria sense compassió a qui dubtés de la victòria final. Parlant de les represàlies que patien els familiars i amics dels conjurats, Himmler va dir:
Que ningú vingui a dir-nos que el que estem fent és bolxevisme. No, no és bolxevisme, sinó una antiquíssima tradició germànica (…) Quan un home era proscrit, es deia: aquest home és un traïdor, la seva sang és dolenta, entranya traïció i, per tant, serà exterminat. Eliminarem, doncs, als Stauffenberg, fins el vincle més remot (…)
Quan va acabar la reunió tots els presents es varen dirigir cap al quarter general de Rastenburg, on l’endemà celebrarien una altra reunió amb Hitler.
A Varsòvia es varen produir durs combats entre els alemanys i l‘Exèrcit Nacional Clandestí Polonès, que volia alliberar la ciutat aprofitant l’arribada dels soviètics a la zona. Els alemanys varen disparar sense contemplacions als ciutadans i els rebels polonesos mentre avançaven pel viaducte Poniatowski. Els alemanys varen utilitzar 100 polonesos per protegir als seus tancs. Alguns insurrectes varen llençar botelles de gasolina contra els vehicles alemanys. Els alemanys també varen fer entrar en acció els tancs, l’artilleria i els llança-flames en altres barris i la Luftwaffe va llençar les seves bombes. En el comunicat oficial de la resistència polonesa d’aquella nit ja es va avisar de que els alemanys havien llençat una gran quantitat de bombes sobre la ciutat i que s’havien produït greus incendis.
Mentrestant, a última hora de la tarda, la 28º Brigada soviètica va començar a bombardejar el barri de Praga, a la vegada que els insurrectes polonesos es varen apoderar de les estacions de Vilna i de l’Est, situades en aquest mateix barri. Un oficial d’enllaç del comandant Konstantin Rokossovski, el capità Kalugin, es va presentar davant l’Estat Major de l’Exèrcit Nacional Clandestí Polonès.
A partir d’aquell dia es va ordenar que en el gueto de Lódz es congreguessin cada dia 5.000 jueus a l’estació de ferrocarril amb la promesa de que els allotjarien en un lloc amb millors condicions. Tots els trens es varen dirigir als camps d’extermini.
A Alemanya:
Al matí, el doctor Felix Kersten estava a punt per marxar de Hartzwalde, on hi tenia una casa, per viatjar en cotxe a Berlín per quedar amb Himmler. Una estona abans de marxar va arribar un missatger en motocicleta amb un missatge important per al doctor. La carta estava escrita per Walter Schellenberg i li deia que Ernst Kaltenbrunner havia ordenat posar un lloc de control en una zona boscosa propera a Rupin, en el camí a Berlín, i que era la zona per on passava sempre el doctor. S’havien donat instruccions a la Gestapo de parar el cotxe i després matar tant al xofer com al passatger que viatjava en el seient de darrere. Després emetrien un informe que diria que el cotxe no s’havia aturat davant el seu senyal, fet que els hauria obligat a disparar. Kaltenbrunner anunciaria amb gran tristesa que la persona morta del seient de darrere era el metge personal de Himmler, Felix Kersten. Schellenberg li demanava que destruís aquella carta un cop l’hagués llegit, però el doctor la va doblar i se la va guardar. Kersten no les tenia totes, no tenia clar que no fos una maniobra del mateix Schellenberg perquè canviés de camí per assassinar-lo en un altre lloc i li va demanar en el xofer que agafés un tercer camí, el més llarg de tots. Quan va arribar a la capital i es va trobar amb el ministre de l’Interior li va explicar ràpidament que havia rebut un avís de Schellenberg que deia que Kaltenbrunner el volia assassinar. Himmler no s’ho va poder creure, però quan va llegir la carta va trucar a Rudolf Brandt perquè investigués el cas. Unes hores més tard es va saber que Kaltenbrunner havia planificat assassinar al doctor i Himmler va demanar una reunió amb ell. Quan Kaltenbrunner es va topar amb el doctor li va parlar amb tota normalitat i, fins i tot, li va preguntar com es trobava. Himmler el va amenaçar dient-li que si li passava alguna cosa en el seu doctor, ell tindria greus problemes de salut i segurament no sobreviure unes hores més. La resposta de Kaltenbrunner va ser un somriure forçat.
En el front occidental:
A França:
Les tropes nord-americanes de la 4º Divisió blindada del 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton varen entrar a Rennes, ciutat que alliberarien l’endemà. L’operació a la Bretanya semblava tan senzilla que el comandant Bernard Law Montgomery li va demanar a Patton que alliberés Bretanya amb una força mínima.
Tot i això, dues divisions Panzer de les SS varen recuperar Vire, perdut el dia anterior per la 11º Divisió Blindada del 8º Cos.
A Birmània:
Després d’onze setmanes de combat, els japonesos varen abandonar la ciutat de Myitkyina.
A Espanya:
El ministre d’Afers Exteriors espanyol Francisco Gómez Jordana va morir després de patir un accident de caça el 23 de juliol de 1944.
Diari del Tercer Reich 