Divendres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va celebrar una reunió a la sala de projeccions del quarter general de Rastenburg on hi varen ser presents els caps regionals i també el ministre d’Armament Albert Speer, que provenien d’una altra reunió celebrada a Poznan el dia anterior. Hitler els va parlar de les conseqüències que havia tingut el complot del 20 de juliol de 1944, i va atribuir els fracassos que havia patit la Wehrmacht amb els conspiradors i es va mostrar més confiat de cara al futur perquè creia que havia eliminat els obstacles. Hitler, a la vegada, els va dir que si el poble alemany perdia la guerra seria únicament perquè era massa dèbil. Però el dictador va sorprendre a tothom quan enmig del seu discurs va destacar la importància i els mèrits del treball de Speer, que fins llavors se’l continuava relacionant amb el complot i la gent desconfiava d’ell. Gràcies a la confiança que li va donar un cop més, Speer va tornar a recuperar el poder i el crèdit que havia perdut per part del jerarques.

Al mateix temps, seguint les ordres de Hitler, es va reunir per primer cop el Tribunal d’Honor de la Wehrmacht, el Ehrenhof, sota la presidència de Gerd von Rundstedt, Heinz Guderian, Wilhelm Keitel i altres dos generals per expulsar de l’exèrcit alemany als resistents detinguts per posar-los sota la jurisdicció del Tribunal del Poble. Von Rundstedt va obligar al personal militar implicat en l’atemptat a treure’s els uniformes i deixar-los a continuació en les mans dels botxins.

A Holanda:

A Amsterdam, per culpa d’una delació, Anna Frank i la seva família varen ser descoberts per les autoritats holandeses liderades pel policia alemany Karl Silberbauer. Els col·laboradors holandesos varen obligar a Kraler, que era el propietari de la finca, que revelés l’entrada de l’amagatall. Els diaris d’Anna varen caure al terra i es varen salvar del saqueig de diners i joies. Anna i la seva família varen ingressar en una presó d’Amsterdam abans de ser deportats. Els delators, Kraler i Koophuis, no varen evitar ser arrestats.

A Itàlia:

Les tropes aliades occidentals varen avançar d’Ancona a Pesaro per arribar a la Línia Gòtica, i el 2º Cos nord-americà i els cossos britànics números 13º i 10º varen entrar a Florència, que seria abandonada pels alemanys el 7 d’agost.

---

Preparant l’Operació Dragó, la invasió aliada al sud de França, el contraalmirall Don Moon, que havia estat al comandament de les forces navals a la platja de Utah i que havia de supervisar l’ala dreta dels desembarcaments de la futura Operació, va demanar-li en el vice-almirall Henry Kent Hewitt que aplacés la invasió. Durant unes quantes hores va estar discutint la situació i sostenia que les forces nord-americanes havien arribat massa tard a Nàpols per dur a terme els preparatius que necessitaven. L’endemà el contraalmirall es suïcidaria.

En els Estats Bàltics:

Les forces soviètiques varen acabar amb la primera fase de la seva ofensiva que havia començat el 10 de juliol de 1944.

A Finlàndia:

Carl Gustav Emil Mannerheim va substituir a Risto Ryti com a cap d’Estat i va iniciar conversacions amb els soviètics per negociar la pau. Mannerheim va deixar clar en els alemanys que no estava lligat a les promeses que Ryti els hi havia fet.

En el front oriental:

A Polònia:

L’artilleria soviètica va continuar bombardejant el barri de Praga de Varsòvia, mentre en els altres carrers de la capital polonesa la lluita entre alemanys i la resistència polonesa continuava. En aquesta ocasió els bombarders soviètics no varen aparèixer, tot el contrari dels de la Luftwaffe, que es varen mostrar molt actius provocant greus incendis en diferents punts de la capital polonesa. Els alemanys, a més de bombes, varen llençar octavetes fent-se passar pels Aliats en el que es demanava a la població varsoviana que deixés de combatre.

Al mateix temps, la BBC britànica va assegurar que existia una col·laboració entre la resistència polonesa i l’exèrcit soviètic.

En el front occidental:

A França:

A la platja Utah de Normandia va acabar el desembarcament de La Nueva, la famosa companyia de la Divisió Leclerc, composta pràcticament en la seva totalitat per republicans espanyols. El 24 d’agost de 1944 varen ser els primers en entrar a París. A Bretanya, la 4º Divisió blindada del 3º Exèrcit del general George Patton va alliberar la ciutat de Rennes. Ràpidament varen sortir cap a Nantes.

---

Els britànics varen alliberar Villers-Bocage, localitat convertida en runes, i varen recórrer ràpidament quinze quilòmetres direcció a Vire, al costat del 5º Cos del 1º Exèrcit nord-americà. A la vegada, els nord-americans varen alliberar Evrecy i Esquay. A la nit, l’Estat Major es va fer càrrec de les operacions del 4º Batalló francès de paracaigudistes.

A Austràlia:

En el camp de presoners de guerra de Cowra, situat a la vall Lachlan de Nova Gal·les del Sud, a 300 quilòmetres de Sidney, durant la nit 1.104 presoners japonesos es varen llençar contra les tanques per saltar-les i fugir. En veure les intencions, les metralladores instal·lades a les torres varen matar a 231 japonesos i en varen 107 més. Els presoners italians no es varen voler afegir a la fuga i es varen posar ràpidament sota el control dels vigilants. Els japonesos que es varen veure atrapats pel foc de les metralladores varen atacar a la desesperada als guàrdies utilitzant les seves pròpies mans i varen aconseguir matar-ne a quatre d’ells i ferir-ne quatre més. Finalment, 324 presoners japonesos varen escapar, però en els següents dies tots ells varen ser capturats de nou. 25 d’ells es varen treure la vida abans de caure presoners.

Per tal d’evitar possibles represàlies contra els soldats australians que estaven reclosos en camps japonesos, les autoritats australianes varen decidir declarar secreta aquesta fuga. Els informes de la fuga de Cowra no varen ser desclassificats fins l’any 1950. En la mateixa localitat s’hi va inaugurar el 1970, amb motiu de 35è aniversari, un jardí japonès que commemorava aquell intent de fuga. En l’actualitat, el Cementiri Japonès de Cowra alberga les tombes de 522 soldats japonesos, entre ells els 231 soldats als que varen abatre durant la fugida.