Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va ordenar en el general Dietrich von Cholitz que es dirigís d’immediat al quarter general de Rastenburg per rebre noves ordres. Quan es varen reunir, el líder alemany estava nerviós; el seu braç no parava de moure’s i tenia la mirada perduda. En seguit, li va ordenar que defensés París casa per casa, reprimint amb la màxima severitat el terrorisme i la traïció. Quan Von Cholitz es va dirigir a la capital francesa es va trobar amb una ciutat tranquil·la i tot funcionava amb certa normalitat.
En el gueto de Lódz des de mitjans de juliol s’havia interromput la deportació al camp de Chelmno, però aquell dia es va iniciar de nou la deportació ara cap al camp d’Auschwitz amb vagons de bestiar.
A Alemanya:
A Berlín, el Tribunal del Poble va celebrar el primer judici contra els opositors al règim nazi. El procés d’aquell dia va anar dirigit contra el mariscal Erwin von Witzleben, el tinent coronel Peter Yorck von Wartenburg, el capità general Erich Hoepner, el tinent general Paul von Hase, el general de divisió Helmuth Stieff, el capità Karl Friedrich Klausing, el tinent Robert Bernardis, i el tinent Albrecht von Hagen. Aquell judici va ser una estafa, ja que les sentències estaven escrites.
Cada un dels acusats anava escortat per dos policies en una sala de justícia engalonada amb esvàstiques i amb uns 300 espectadors seleccionats. Inclosos els periodistes varen ser elegits pel ministre Joseph Goebbels. Allí, els jutjats varen ser humiliats i insultats pel jutge Roland Freisler, que anava vestit amb una toga vermella i estava assentat sota un bust de Hitler. Els acusats tenien marques visibles de tortures patides en la presó. Per humiliar-los encara més, anaven vestits de forma molt simple, sense coll ni corbates, i els varen dur encadenats fins que es varen asseure en el banc dels acusats. Von Witzleben ni tant sols portava cinturó, pel que es tenia que aguantar els pantalons amb una mà. Tampoc portava la dentadura perquè l’hi havien pres.
En començar el judici no es va permetre en els acusats ni explicar les seves motivacions, ja que Freisler els interrompia insultant-los a crits, anomenant-los canalles, traïdors i covards assassins. A Hoepner el va ridiculitzar dient-li porc, i quan l’acusat va demanar que li digués burro abans de porc, Freisler li va respondre que no ho faria perquè un burro tenia discapacitat intel·lectual i un porc qualificava en el seu diccionari un caràcter defectuós. Quan s’adonava de que algun dels acusats s’estava humiliant o estava dient mentides, l’interrogava amb més suavitat perquè continués. S’havia donat l’ordre de que es filmés el judici amb la intenció de mostrar extractes en els noticiaris i en un documental titulat Traïdors davant del Tribunal del Poble. Freisler cridava tan fort que els reportes de les càmeres el varen tenir que avisar de que estava arruïnant el so de les gravacions.
Alguns dels acusats varen intentar sense èxit salvar-se. El capità Von Hagen va afirmar que no sabia res del complot i que havia aconseguit la bomba només a petició dels seus superiors. Si no els havia delatat, va dir, havia sigut per lleialtat personal. Altres, com Von Hase, Hoepner, Bernardis i Klausing varen demanar perdó. L’únic que es va mantenir ferm va ser Von Wartenburg. Quan Freisler li va preguntar per què no s’havia unit al partit nazi, ell va respondre que mai seria un nazi. Llavors li va preguntar per què no era un antisemita i Von Wartenburg li va respondre no podia creure en un Estat totalitari. El jutge el va tallar en sec.
En les seves conclusions finals, l’advocat de Von Witzleben, Arno Weissmann, va admetre que el tribunal només tenia un sol deure: confirmar i executar la sentència al peu de la lletra. Tots varen ser condemnats a mort. En sentir la sentència, Von Witzleben va exclamar:
Pot entregar-nos al botxí. En tres mesos el poble furiós li demanarà comptes i l’arrossegarà pels carrers.
Un informe secret del NSDAP comunicava que a Prússia Oriental s’havien de fer esforços per traslladar com més aviat millor a la població de la zona i als berlinesos allí evacuats cap a l’interior del Reich i per posar en bon port els seus béns.
En el front occidental:
A França:
A l’oest de França, els Aliats varen aconseguir utilitzar per primer cop el port de Cherbourg després de que els alemanys el destruïssin el 27 de juny.
Poc després de la una de la matinada, a la ciutat de Mortain, a 50 quilòmetres de la costa atlàntica, a la Bretanya, sota una intensa boira, uns piquets nord-americans varen informar de que havien sentit fusells i panzers. Eren les tropes del mariscal de camp Günther von Kluge que, seguint les ordres de Hitler, varen llançar un contraatac a l’estret corredor d’Avranches amb sis malmeses divisions blindades que varen tenir que lluitar contra les forces nord-americanes de la 30º Divisió del 3º Exèrcit del general George Patton. Tothom creia que els alemanys es retirarien al Sena, fins i tot el propi Von Kluge creia que s’havia de fer així, però Hitler anava necessitat d’una victòria. En successives ràfegues, els alemanys varen atacar als nord-americans amb 26.000 homes i 120 tancs tripulats per homes vestits amb uniformes negres. Però els nord-americans, gràcies als missatges interceptats de l’Enigma, estaven al corrent de l’ofensiva i van preparar una trampa per als tancs, i l’atac alemany va fracassar aquell mateix dia retirant-se caòticament per evitar un desastre més gran. L’ala dreta ocupada per la 116º Divisió Panzer en prou feines es va moure del seu punt d’inici de la contraofensiva. El 1º Batalló del 117º Regiment d’Infanteria va patir 350 baixes i es va retirar a un vessant d’un turó, a un quilòmetre a l’oest de Saint-Barthelemy. Només a Abbaye Blanche els nord-americans varen destruir 60 vehicles alemanys. Una de les claus del fracàs alemanys va ser que dels 300 caces de la Luftwaffe que s’havien promès pel combat no varen aparèixer.
A més, quan es va aixecar el dia i la boira, quatre divisions blindades alemanyes (de nord a sud, la 116º Panzer, la 2º Panzer i la 1º i 2º SS Panzer) ja eren visibles pels nord-americans. En seguit, més de 1.000 caça-bombarders Typhoon varen atacar als alemanys entre Caen i Bretteville amb 2.000 coets i bombes de canó de 20 mil·límetres i, darrere d’ells, varen atacar en successives onades els Thunderbolt i els Hurricane. Ràpidament, els alemanys varen baixar dels vehicles i varen abandonar la carretera per amagar-se en els camps. Tot i el pànic dels alemanys, només unes desenes de tancs i camions varen ser destruïts des de l’aire. Els alemanys estaven bloquejats, menys la 2º Divisió Panzer, que va aconseguir avançar uns sis quilòmetres pel nord. També la 2º Divisió SS Panzer, la Das Reich, havia capturat Mortain. Però els nord-americans atacaven sense descans des del Turó 314 i varen paralitzar la Divisió Das Reich, varen impedir que la 17º Divisió SS-Panzergrenadier escalés el turó i varen frenar l’enfonsament del flanc sud de la 30º Divisió. Les bombes de fòsfor varen obligar als alemanys a sortir a camp obert i després les bombes detonant els va destrossar.
Al vespre, l’ofensiva alemanya s’havia estancat per complet; cinc divisions havien sigut incapaces d’obrir-se pas a través d’una sola divisió nord-americana que tenia menys de 6.000 soldats d’infanteria. D’aquesta manera, els nord-americans varen controlar Bretanya. La 83º Divisió d’infanteria nord-americana va entrar aquell dia la ciutat de Breton, on varen combatre contra els alemanys.
Des del seu flanc esquerre, el comandant Bernard Law Montgomery va llançar el 1º Exèrcit canadenc del comandant canadenc Harry Crear en una ofensiva al sud-est cap a Falaise amb una força de xoc afegida que incloïa 1.500 bombarders i 750 tancs. Els alemanys es varen defensar amb els seus canons antitanc de 88 mil·límetres d’aquella ofensiva, i els britànics i els canadencs a més varen tenir que patir la seva pròpia aviació aliada, que va causar 300 baixes a les seves files per error. Moltes d’aquestes baixes provenien de la 1º Divisió blindada polonesa.
En el front oriental:
A Polònia:
A Varsòvia, els alemanys varen rebre considerables reforços i varen llençar un atac contra les tropes soviètiques, situades a l’est de la ciutat, i les fan recular. El comandant Konstantin Rokossovski, en veure que per darrere també arribaven els alemanys, es va veure obligat a agrupar les seves forces i a abandonar els territoris de Gora-Kalwaria i Grojec, a la riba esquerra del Vístula. Els alemanys també varen atacar amb força a les forces de la resistència polonesa, guanyant terreny en els ravals del barri de Praga, i varen cremar importants edificis com el Museu Nacional, l’hospital de la Creu Roja i el teatre de l’Ateneu. A més, varen tornar a llençar proclames per als varsovians en que demanaven que cessessin els combats. El general Bór-Komorowski va sol·licitar que li enviessin més armament i que l’aviació aliada bombardegés les posicions alemanyes que rodejaven Varsòvia i els trens blindats alemanys.
A Itàlia:
Les tropes alemanyes varen abandonar Florència després de que les tropes aliades ataquessin a la Línia Gòtica.
Diari del Tercer Reich 