Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
El ministre d’Armament Albert Speer i el general de la Luftwaffe Adolf Galland es disposaven a tornar a Berlín després d’haver-se reunit amb Adolf Hitler el dia anterior en el quarter general de Rastenburg, però, de sobte, varen ser cridats per reunir-se un altre cop amb el dictador en el seu despatx. Hitler continuava emprenyat amb ells perquè havien contradit les seves ordres. Un cop es varen tornar a reunir, Hitler els va vociferar amb males maneres i els va reiterar que no volia que es fabriquessin més avions. Volia renunciar a la construcció dels caces per fabricar artilleria antiaèria en un programa de fabricació. Tant Speer com Galland estaven consternats, no es podien creure que Hitler pensés que l’artilleria antiaèria seria més eficaç que els caces per ajudar a protegir les indústries d’armament dels bombardejos Aliats. Galland va intentar fer-lo entrar en raó, però Hitler llavors els va fer fora del seu despatx. En sortir de la reunió, Galland va quedar per primer cop molt decebut amb la figura de Hitler. Speer va tranquil·litzar-lo explicant-li que l’ordre de Hitler no es podia posar en pràctica perquè a les indústries on es construïen els caces no es podien fabricar canons antiaeris, a més de que no hi havia suficients explosius.
A Alemanya:
El OKW, després de rebre una petició urgent del Auswärtiges Amt, va ordenar al Sonderstab Fritz que ordenés a la propaganda que no continués difonent la idea de que es necessitava més gent que s’allistés a l’exèrcit alemany més enllà de la frontera francesa. També no es volia facilitar el pas de voluntaris espanyols clandestins amb destí a l’exèrcit alemany i les SS.
Els diaris varen donar detalls de la primera sessió del judicis en el Tribunal del Poble contra els conspiradors del 20 de juliol i de la segona ronda d’interrogatoris.
A França:
A París va començar un període de vagues; la primera va ser la dels treballadors del metro i del personal ferroviari.
En el front oriental:
A Polònia:
A Varsòvia, els alemanys varen continuar atacant als rebels polonesos amb foc de trens blindats, morters, granades i canons antitancs que havien rebut com a reforç. Els combats més durs tenien lloc a la zona del cementiri de Powaski i als voltants de la ciutat antiga de Stare Miasto. La superioritat del foc alemany era enorme i l’Exèrcit Clandestí polonès, que defensava el casc antic de la capital polonesa, no podia fer res més que esperar l’ajuda que estaven demanant en el govern polonès a l’exili. Els alemanys havien llançat un ultimàtum a la població en unes fulles impreses llençades des d’uns avions, en què els hi deien que sinó es rendien i es lliuraven a l’oest de la ciutat moririen, sobretot si ajudaven als bolxevics. Els polonesos varen rebutjar l’ultimàtum i varen tornar a lluitar. Llavors, els alemanys varen posar en joc els tancs Goliath plens de dinamita, varen utilitzar projectils carregats de gas asfixiants i varen començar a afusellar els ostatges. Els alemanys cada cop eren més durs i bombardejaven sense discriminació contra hospitals i civils. Diversos monuments històrics com l’antiga església de Santa Maria, la de Tots Sants, la dels Bernardins, la de Santa Creu, la de Santiago, la calvinista, l’Institut d’Higiene, l’Institut d’Estudis Radiològics, l’Institut Oftàlmic, l’hospital de la Creu Roja, el Palau Krasinski… varen ser incendiats. També varen afusellar en massa als varsovians sense discriminar en sexes i edat, sobretot a diversos professors de la Universitat de Varsòvia i diversos religiosos del convent dels Jesuïtes. Sent novament atacats, els varsovians es varen refugiar a les coves i les clavegueres, i els rebels polonesos varen reclamar més armes. El comandant Bór-Komorovski va admetre en un comunicat que les divisions alemanyes s’havien apoderat de l’Hospital de Malta.
Els soviètics, que havien d’ajudar als rebels polonesos, varen iniciar una ofensiva, però direcció nord, fugint de la capital polonesa, tot i que varen mantenir soldats a les posicions d’Otwock, a uns 20 quilòmetres de Varsòvia.
En el front occidental:
A França:
Els blindats de Walker del 20º Cos varen ocupar la ciutat d’Angers, el 8º Cos del 3º Exèrcit del general George Patton va ocupar la ciutat de Nantes, a més de que varen establir un cap de pont a la riba sud del riu Loira, i el 15º Cos es trobava al nord de la carretera Sees-Carouges. Aquests fets varen obligar a les autoritats navals alemanyes a destruir 26 embarcacions de guerra i 28 mercantils que no podien tornar a Alemanya i ara tenien por que caiguessin en mans aliades. Per la seva part, la 2º Divisió Blindada del general Philippe Leclerc va entrar en acció i va arribar a la ciutat d’Alenço. A la nit, el cap de l’Estat Major de la 30º Divisió nord-americana va declarar que volia que Mortain fos destruïda i incendiada. Els alemanys sabien que l’ofensiva de Hitler a Avrances havia fracassat.
L’Operació Totalize, l’ofensiva del 1º Exèrcit canadenc cap a Falaise, es va suspendre després d’haver avançat 14 quilòmetres però després d’haver fracassar en arribar als seus principals objectius i haver patit moltes baixes entre els seus tancs, molt inferiors als dels alemanys. Els comandants canadencs es varen tenir que defensar de les acusacions d’inexperiència.
Bernard Law Montgomery va decidir que Argentan continuaria sent la línia divisòria entre les seves forces, que procedien del nord, i les nord-americanes, que procedien del sud.
A Itàlia:
Els alemanys varen fugir cap al nord de Florència i en la seva marxa varen destruir el Ponte d’Alle Grazia del riu Arno.
En els Estats Units:
John Pehle es va manifestar en contra de bombardejar el camp de concentració i d’extermini d’Auschwitz, tal hi com havia demanat el Congrés Jueu Mundial feia dos dies. Pehle va al·legar el temor a que qualsevol incursió aèria causés la mort d’un gran número de presoners.
Diari del Tercer Reich 