Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler, que li va portar una ordre perquè firmés per tal d’afusellar a Ernst Thaelmann. Hitler la va firmar i Thaelmann va ser assassinat al camp de concentració de Buchenwald el 18 d’agost. Himmler va escriure aquell mateix dia en el seu diari de treball que s’havia d’executar a l’antic líder comunista.

A Alemanya:

Martin Bormann va comunicar-li en el ministre Joseph Goebbels les objeccions de Hitler contra la duresa de determinades disposicions previstes amb relació al correu del Reich. Es tenia que tornar a reflexionar amb deteniment si realment era necessari interrompre l’enviament de paquets petits i de telegrames privats quan es superés la distància de 150 quilòmetres. La histèria dels jerarques nazis per la seguretat després de l’atemptat del 20 de juliol es va tornar irracional. En relació encara amb aquell atemptat, aquell dia va sortir la notícia de que el mariscal Erwin Rommel havia sigut deslleial a Hitler políticament.

---

Joachim von Ribbentrop va ordenar a l’Ambaixada alemanya a Madrid negar qualsevol activitat alemanya de reclutament entre els espanyols.

A Itàlia:

2.000 embarcacions de desembarcament aliades varen arribar al golf de Gènova per fer creure en els alemanys de que volien desembarcar al nord d’Itàlia. Però, a la nit, l’esquadrilla es va dirigir a la península de Saint-Tropez per desembarcar al sud de França. Abans de que la primera onada d’assalt del cos d’exèrcit nord-americà desembarqués, el comando francès del tinent coronel Bouvet els va precedir.

En el front occidental:

A França:

El 1º Exèrcit canadenc del comandant Harry Crear va aconseguir reunir les seves quatre divisions amb les que pensava atacar Falaise. Els alemanys tenien greus problemes i així li va constatar el general Eberbach en el mariscal Günther von Kluge quan li va dir que tres de les seves divisions blindades disposaven només de 70 tancs i que la 9º Divisió Panzer tenia una força d’una companyia. Els Aliats també varen aconseguir en aquella jornada alliberar Saint-Malo. A més, després d’un fort atac aeri, els Aliats varen aconseguir trencar la línia del riu Laison, entre Potigny i Maizieres.

En el front oriental:

A Polònia:

A Varsòvia, els combats entre alemanys i resistents polonesos continuava en la ciutat antiga del barri de Stare Miasto. Els polonesos, però, es varen veure obligats a abandonar algunes barricades pels incendis de les cases situades als dos costats del barri, tot i que varen aconseguir destruir alguns tancs alemanys. En guanyar terreny, els alemanys varen començar a incendiar les cases conquerides amb els seus habitants dins i varen executar als ferits i malalts de l’Hospital de Sant Llatzer del carrer Wolska i l’Hospital Santa Maria del carrer Przyjzd.

A la nit, la ràdio varsoviana va fer una crida a la desesperada per demanar ajuda de l’exterior i, de pas, queixar-se de que no s’actuava davant la falta d’armes i municions. El comandant Tadeusz Bór-Komorowski també va fer una crida d’auxili molt semblant, tot i que ell també va demanar a totes les forces poloneses que poguessin es dirigissin a la capital.

Casualitat o no, una esquadrilla d’avions britànics procedents d’Itàlia varen aparèixer a Varsòvia per llençar municions i queviures, a part d’una corona de flors en honor als resistents polonesos. Però el fet de tenir que volar baix els va fer vulnerables i 10 d’ells varen ser destruïts per l’artilleria alemanya.

En els Estats Units:

Després de que l’11 d’agost John Pehle s’hi manifestés en contra, el vicesecretari de Guerra John McCloy va rebutjar la proposició del 9 d’agost del Congrés Jueu Mundial de bombardejar Auschwitz, qualificant l’operació d’impracticable. McCloy també va sostenir que la idea representava desviar, de manera injustificable, actius militars cap a un objectiu que no era militar.