Dimarts:
En el Reich:
A França:
El comandant en cap del front occidental i del Grup d’Exèrcits B, el mariscal Günther von Kluge, va estar il·localitzable durant dotze hores. Després de celebrar una entrevista amb Sepp Dietrich a prop de Bernay, el mariscal va marxar a les deu del matí amb el seu Horch reunir-se amb el comandant Eberbach i altres comandants de campanya a Nécy, a deu quilòmetres al sud de Falaise, per obtenir de primera mà tota la informació del front. Però Von Kluge mai va arribar al seu destí. En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler, després de rebutjar la petició de Von Kluge de fer retrocedir a uns 100.000 soldats en perill de quedar atrapats a Falaise, va intentar trucar al comandant, però en veure que no hi podia parlar va començar a fer suposicions sobre el seu destí. Pensava que era un traïdor i que havia anat en un lloc concret d’Europa per negociar la pau amb els Aliats occidentals. Des de Berlín es va preguntar si el mariscal havia desertat. A mesura que anaven passant les hores, Hitler es va anar posant més nerviós i ja començava a desconfiar de tothom. Va arribar a dir que aquell era el pitjor dia de la seva vida i, poc després, va nomenar a Walther Model en el lloc de Von Kluge. En aquells moments d’incertesa i, al cap d’unes hores, tothom es va estranyar de que no sortissin notícies de cap negociació de pau i es va començar a pensar de que Von Kluge havia patit un accident abans de celebrar les negociacions.
Però la realitat era una altra; Von Kluge no va negociar la pau amb els Aliats. Aquella mitjanit va aparèixer en el quarter general del comandant Eberbacht a l’oest d’Argentan. Aquell matí uns caça-bombarders havien atacat al seu cotxe i als dos cotxes amb ràdio que l’acompanyaven, obligant-lo a quedar-se amagat en una tanca fins al vespre. Quan va poder tornar a marxar es va trobar amb un embús. En reunir-se amb el comandant, aquest li va dir que Hitler volia llançar un contraatac, i Von Kluge li va respondre que vivien en un altre mon i que no entenien res del que passava.
A Polònia:
Hitler va celebrar una reunió informativa amb Martin Bormann, Model, Erich Koch, Heinz Guderian i els seus assistents. Guderian, vestit amb uniforme negre de les tropes blindades, va presentar el seu informe sobre la situació en el front oriental. El cap de l’Estat Major general els va dir que havien d’esperar una ofensiva general en la zona de Iasi-Chisinau, a Ucraïna, que les divisions romaneses del flanc dret no tenien cap valor militar, però que no esperaven més atacs potents dels soviètics al nord d’Ucraïna, tot i que el contraatac que havien dut a terme havia establert el marge occidental del Vístula, a prop de Sandomierz, no havia donat resultats. Hitler li va fer veure que s’hi no destruïen el cap de pont que havien fet els soviètics al Vístula llavors seria impossible mantenir la línia i li va ordenar a Guderian concentrar totes les forces per acabar amb el cap de pont i convertir el marge occidental del Vístula en una zona ben fortificada. A continuació, Guderian va continuar la seva exposició, on va descriure la situació en la frontera de Prússia Oriental. Però Koch, en sentir-se acusat de no saber defensar la seva zona, va saltar en mitja exposició per dir-li que la Wehrmacht no li estava donant suport en la construcció de posicions fortificades al llarg de la frontera i va acusar a Model d’interessar-se poc per aquest tema. Model li va dir a crits que ell, Koch, feia el que li donava la gana. Els dos es varen escridassar fins que Hitler els va tenir que calmar. Al final de la conferència es va parlar de com podien evacuar a temps a les dones i els nens de Prússia Oriental. Hitler, però, els va assegurar que s’hi els russos entraven per Prússia Oriental el poble alemany lluitaria aferrissadament i va donar d’aquesta manera per acabada la reunió. En aquells moments va aparèixer Hermann Göering vestit amb un nou uniforme de paracaigudista i amb botes altes de caçador. El ministre es va abraonar sobre la taula on estava assegut Hitler i va vociferar que seria terrible que els soviètics envaïssin Prússia Oriental. Göering hi tenia una casa de caça en aquella zona.
A Alemanya:
A Potsdam va ser executat a la forca el cap de la Policia de Berlín, Wolf Heinrich Graf Helldorf, per haver participat en la conspiració contra Hitler el 20 de juliol de 1944. Per altra banda, el Tribunal Popular va condemnar a mort a l’opositor Adam von Trott zu Solz. La sentència es va complir el 26 d’agost després de que hagués sigut interrogat per la Gestapo. Durant el judici, Hans Bernd von Haeften, el germà de l’ajudant Werner, va declarar que Hitler era l’encarnació del mal, que tot cristià i tot home honest havia de combatre. La seva declaració va desconcertar al jutge Roland Freisler que, impressionat, no va saber què contestar.
Gudrun Himmler, la filla de Heinrich Himmler, va escriure sobre les obres que estaven fent a la seva casa de camp a Gmund:
Estant construint un búnquer a l’àrea de joc. Em sembla horrible, tan soroll i tots aquests presoners, i no em permeten caminar per aquí, però papi tenia tants desitjos de tenir-lo, i mami també…
La Societat Reichswerke-Hermann-Göering ja incloïa a més de 260 societats, de les quals moltes d’elles utilitzava mà d’obra esclava.
A França:
De París i de Compiègne va sortir l’últim comboi amb 2.453 deportats jueus. El seu destí era Buchenwald. A París, la capital francesa semblava dormir, però darrere de totes les persianes i les finestres tancades es mantenia el foc. Policies, ferroviaris i carters estaven en vaga; no hi havia ni electricitat, ni diaris, i els transports estaven paralitzats.
L’Operació Dragó:
A primera hora d’aquell dia, data del naixement de l’emperador Napoleó Bonaparte, al sud de França, a la ciutat francesa de Provença, al sud-oest de Cannes, 94.000 soldats del 7º Exèrcit nord-americà i el 6º Cos nord-americà, sota el comandament d’Alexander Patch, i els primers elements del 2º Cos del 1º Exèrcit francès varen desembarcar en 16 platges entre Toló i Cannes, a la Costa Blava, amb 11.000 vehicles per reforçar l’avanç dels Aliats per França. Entre aquests homes hi havia soldats de diferents països: nord-americans, britànics, francesos, polonesos, algerians, polonesos, marroquins i canadencs. A l’altra banda els esperaven el debilitat Grup d’Exèrcits G alemany sota la comandància del general Johannes Blaskowitz. Tots els soldats que havien de desembarcar varen rebre un braçalet amb la bandera nord-americana i dos paquets de tabac de la marca Lucky Strike. Els Aliats no varen tenir problemes per desembarcar perquè bona part de la costa no estava defensada. L’Estat Major alemany, informat pels seus avions de reconeixement de la concentració de bucs Aliats el dia anterior a l’altura de Gènova, havia cregut que desembarcarien a Itàlia i no estaven preparats per rebutjar el desembarcament al sud de França. Per tant, a la zona on els Aliats varen desembarcar hi havien poques divisions alemanyes.
Però abans de que comencés el desembarcament, 9.000 paracaigudistes es varen enlairar en planadors des de deu aeròdroms italians rumb a la Riviera per ser llançats a Carnoules, Le Luc i Le Muy. L’espessa boira va provocar que sis dels nou equips de localitzadors s’equivoquessin en la zona de llançament i durant els llançaments realitzats abans de trenc d’alba més de la meitat de la força d’assalt es va perdre. Alguns varen aterrar sobre les teulades de les cases i les vinyes dels voltants del nord de Saint-Tropez. Tot i això, les baixes varen ser escasses, només 230 homes.
Poc després, es va simular un atac contra Marsella i Toló, deixant caure ninots en paracaigudes amb dispositius explosius. Els alemanys, confosos, es varen centrar en aquesta zona i varen deixar de banda les costes dels voltants de Saint-Tropez, on només hi haurien set divisions d’infanteria i una blindada, a més de 200 aparells de la Luftwaffe, que varen ser ràpidament posats fora de combat per l’aviació aliada.
A les vuit del matí, onze batallons d’assalt nord-americans varen desembarcar i, per la seva sort, es varen trobar amb un mar calmat. A la badia de Bougnon, a la zona central de l’assalt, els membres de les Osttruppen i molts soldats alemanys en veure la seva inferioritat varen marxar ràpidament perquè sabien que no podien enfrontar-se a la 45º Divisió. Els alemanys només varen oferir resistència en el flanc dret, especialment en el golf de Fréjus. Al cap de poc, el foc dels bombarders i de l’artilleria naval va arrasar la costa. Ràpidament varen avançar pel nord i varen obligar a retrocedir el 19º Exèrcit alemany fins a Lió, on hi arribaria el 7º Exèrcit nord-americà el 3 de setembre. Al vespre, molts defensors es varen retirar en desordre cap al nord. A la nit, sota la protecció del gegantesc bombardeig naval i aeri, varen desembarcar els primers elements nord-americans de la 3º Divisió entre Cavalaire i Le Trayas, i varen travessar la península de Saint-Tropez. A més, comandos francesos de l’Africa varen arribar a Le Rayol i Le Lavandou. A part, a prop de Le Muy, les tropes aerotransportades del general Friedrich es varen llençar damunt dels alemanys amb els paracaigudistes.
En acabar el dia havien desembarcat 66.000 soldats, s’havien patit 400 baixes, 95 d’ells havien mort i havien capturat uns 2.300 alemanys. Quan Hitler va tenir notícies d’aquell desembarcament es va convèncer de que la situació era desesperada pels seus interessos i en aquell moment va afirmar que aquell era el pitjor dia de la seva vida. El primer ministre Winston Churchill volia veure el desembarcament a bord del Kimberly i havia fet una travessia de cinc hores des de Còrsega, però l’embarcació reial no es va aventurar a passar més enllà de 700 metres de la costa per por a les mines. Decebut, el primer ministre es va retirar sota coberta a llegir Gran Hotel. En una de les guardes del llibre hi va escriure:
Aquesta novel·la és molt més apassionant que la invasió al sud de França.
Però no tot varen ser alegries pels Aliats perquè per culpa d’aquell desembarcament les tropes d’Harold Alexander, que lluitaven a Itàlia trencant la Línia Gòtica, varen quedar debilitades quan se li van retirar sis divisions del seu comandament per participar en aquella invasió, mentre que Albert Kesselring va rebre reforços pensant que els Aliats desembarcarien a Itàlia.
En el front occidental:
A França:
A la tarda, l’assalt dels canadencs a Falaise va acabar amb forts combats i amb 400 baixes canadenques. Per culpa de l’assalt de Falaise, el comandant del 1º Exèrcit nord-americà va arribar al quarter general del 3º Exèrcit del general George Patton i va ordenar, seguint les ordres d’Omar Bradley, suspendre les operacions al llarg de tota la línia, ja que no volia que els alemanys escapessin de Falaise. Per culpa d’aquesta ordre, l’Exèrcit del general Patton va quedar aturat a la riba del Sena i a Chartes i Orleans.
Els Aliats anaven refent les línies de comunicació destruïdes per la guerra i pels alemanys, i aquell dia varen sortir de Cherbourg amb destí a Le Mans 32 trens per una sola via recentment reparada en un viatge de dos dies.
En el front oriental:
A Ucraïna:
El 4º Front ucraïnès soviètic, que atacava per apoderar-se dels passos de les muntanyes dels Carpats, va aconseguir algun progrés però no va poder conquerir els passos.
A Polònia:
A Varsòvia, la lluita entre alemanys i varsovians continuava. El comandant Tadeusz Bór-Komorowski va admetre que a l’antiga ciutat del barri de Stare Miasto les baixes i les destruccions eren considerables. La ràdio varsoviana va llegir els noms i cognoms dels presoners alemanys capturats i que es volien comunicar amb les seves famílies.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, el govern soviètic va anunciar que el Comitè Polonès d’Alliberació Nacional era el cos oficial de representació de la nació polonesa, i va deixar clar que totes les negociacions amb el govern exiliat a Londres havien finalitzat.
Diari del Tercer Reich 