Divendres:
En el Reich:
A França:
El ja ex comandant en cap del front occidental i del Grup d’Exèrcits B, el mariscal Günther von Kluge, es va reunir amb el seu substitut, Walther Model, i varen decidir que la nova línia de resistència seria en el riu Sena. Després de la reunió, Von Kluge va marxar de París en direcció a Berlín, tal i com l’hi havia ordenat Adolf Hitler perquè pensava que l’havia traït. Abans de marxar va enviar una carta a Hitler on li va explicar que quan llegís la carta ell ja seria mort i li va dir que no trobava just que se l’acusés d’haver dirigit malament les tropes en el front occidental i que, a sobre, no es pogués defensar d’aquelles acusacions perquè creia que des del primer dia havien dit amb Erwin Rommel que les tropes anglosaxones estaven més ben preparades que les alemanyes i que ningú els havia fet cas. Von Kluge va acabar la carta recordant-li que sempre havia admirat “la seva grandesa” i per això li exigia que possés fi a tan patiment i a tan terror.
De París va sortir per ordres de Karl Oberg un comboi de 1.600 presoners direcció a Alemanya, on la majoria moriria. A continuació, Oberg, Helmut Knochen, Scheer, el cap de l’Orpo, i els últims membres de la Gestapo varen sortir de la capital francesa cap a Vittel per instal·lar una espècie de direcció de comandament. Després varen anunciar en el OKW que el front havia d’estabilitzar-se a l’est de França. La capital francesa dominava un ambient d’inestabilitat i descontrol; 3.000 gendarmes es varen apoderar de la Prefectura de Policia i estaven movent un aixecament contra les forces alemanyes. A més, diverses patrulles de la Wehrmacht varen patir emboscades en diferents zones de la ciutat; els combois de menjar eren assaltats quan anaven d’un dipòsit ferroviari a un altre.
Els alemanys varen eliminar l’Assemblea Nacional de Pierre Laval, que aquest va ser obligat a marxar cap a l’est en furgons. Primer va ser traslladat, en qualitat de presoner dels alemanys, a Belfort.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, el ministre d’Armament, Albert Speer, que estava passant uns dies al quarter, va veure en una taula del despatx de Hitler unes fotografies de les execucions dels que havien participat d’una manera o altra en el complot del 20 de juliol. El va impactar especialment veure la fotografia d’un seu amic penjat i portant la roba d’un presoner. A la nit es varen projectar pel·lícules de les execucions a la sala de projeccions de Rastenburg i la sala estava plena de gent que volia veure morir els seus companys. Speer durant aquell dia va parlar amb l’ambaixador Hiroshi Oshima i el va informar del greu impacte que havien tingut els bombardejos sobre les plantes de producció petrolíferes alemanyes.
Hans Frank li va suggerir a Hitler que clausurés per complet l’administració del Govern General.
A Alemanya:
Les SS varen afusellar en el camp de concentració de Buchenwald a l’ex-líder del Partit Comunista d’Alemanya (KPD), Ernst Thaelmann, per ordres de Hitler. Thaelmann estava arrestat des del 4 de març de 1933 i estava acusat d’haver participat en la crema del Reichstag. Estava arrestat a la presó estatal de Bautzen i la Gestapo el va portar amb automòbil a Buchenwald per ser ajusticiat. Després de rebre quatre trets que li varen provocar la mort, el seu cos va ser incinerat. Els nazis varen anunciar que Thaelmann havia mort per un atac aeri britànic.
En el front occidental:
A França:
18.000 soldats alemanys del 7º Exèrcit varen ser fets presoners quan varen passar el riu francès Orne. Molts es varen rendir a la localitat de Saint-Lambert-sur-Dive. A les costes franceses, els Aliats, amb 3.057 vols, varen bombardejar les defenses alemanyes en la bossa de Falaise, on els soldats alemanys estaven atrapats. A la mateixa localitat de Falaise, fins aquell matí no varen ser eliminats els últims defensors de la 12º Divisió de les SS ,que s’havien fet forts a la École Supérieure. A continuació, els soldats canadencs varen aconseguir entrar a la localitat de Trun. Al mateix temps, el 3º Exèrcit nord-americà, després d’haver alliberat Orleans el dia 16, va alliberar Charters. A continuació, el 3º Exèrcit va rebre l’ordre de dirigir-se cap a París i creuar el Sena a l’est de la capital, camí de la frontera alemanya.
A la zona de Vercos, la columna motoritzada del general nord-americà Butler va pujar cap a la zona on hi havien els maquis. Quan els maquis varen veure les tropes nord-americanes varen abandonar els seus amagatalls de les muntanyes i varen tornar a combatre contra la 157º Divisió alemanya.
En el sud de França, els Aliats varen alliberar Draguignan.
El comandant britànic Bernard Law Montgomery va enviar-li un missatge a Alan Brooke, que es trobava a Londres, per insistir-li en canalitzar dos grups d’exèrcit al nord de les Ardenes amb una massa sòlida d’unes 40 divisions per permetre utilitzar la supremacia aliada en matèria de blindats per posar fi a la guerra de forma més ràpida. A més, el comandant britànic sostenia que es necessitava només un comandant en cap per supervisar les forces terrestres que avançaven cap a Alemanya des del Sena, i volia que Omar Bradley acceptés la seva idea estratègica. Evidentment, Montgomery creia que havia de ser ell el cap. Cap dels grans generals, inclòs Bradley, varen acceptar les propostes de Montgomery.
A partir d’aquell dia, totes les forces aerotransportades, tant les nord-americanes com les britàniques, varen ser posades sota el comandament únic del general Brereton, amb l’objectiu de constituir el 1º Exèrcit Aerotransportat Aliat.
A Itàlia:
Els Aliats varen alliberar l’Alta Saboia.
En el front oriental:
A Romania:
Els soviètics varen començar una ofensiva cap al sud i varen obtenir una important victòria.
A Polònia:
A Varsòvia, la lluita entre alemanys i resistents polonesos es va intensificar als voltants de l’Escola Politècnica.
Diari del Tercer Reich 