Divendres:

L’alliberament de París:

A París, al matí, les tropes nord-americanes de la 4º Divisió d’Infanteria varen entrar al sud de la ciutat de la capital francesa i els soldats francesos de la 2º Divisió blindada, La Nueve, composta pràcticament en la seva totalitat per republicans espanyols, varen entrar en quatre grups per quatre camins diferents per l’oest. A dos quarts de deu del matí, els primers tancs de Philippe Leclrec, uns Shermans nord-americans, varen avançar per la Rue de Rivoli. El general Leclerc es va dirigir a Montparnasse, on va establir el seu punt de control i de direcció. El comandant Massu se’n va anar directament a l’Hotel Majestic, on va obrir les portes d’una canonada i 800 oficials i soldats alemanys se li varen rendir. A les dotze del matí, el 12º Regiment d’Infanteria de la 4º Divisió va arribar a Notre Dame, per dirigir-se després als districtes de l’est de la ciutat. Uns 500 alemanys es varen rendir a la Cambra de Diputats i una columna d’oficials alemanys presoners varen creuar el Patí Quadrat del Louvre. Els soldats alemanys que sortien amb els braços aixecats de l’Hotel Continental se’ls va arrencar del coll la Creu de Ferro. La Kommandantur, situada a la cantonada del carrer del Quadrat de Setembre i la plaça de l’Òpera, va ser ocupada mentre la Resistència va netejar la plaça de les trinxeres que havien concentrat els alemanys. A dos quarts d’una del migdia onejava la bandera francesa a la Torre Eiffel i, uns minuts més tard, uns fusellers varen desplegar la bandera tricolor a l’Arc de Triomf. Els animals d’un circ local varen ser posats en llibertat i varen córrer pels Camps Elisis.

Per la seva part, el governador militar de París, Dietrich von Choltitz, que havia succeït a Karl von Stülpnangel per estar implicat en el complot del 20 juliol, va ser detingut pels espanyols de La Nueve, que havien entrat per la porta d’Orleans. Durant la resta de la jornada varen ser eliminats els últims focus de resistència alemanya pels soldats de Leclerc i la Resistència al preu, a vegades, de greus pèrdues, com per exemple, en l’ocupació de l’Escola Militar. A la Plaça de la Concòrdia, on molt a prop hi havia l’Hotel Meurice, el quarter general del comandant Von Cholitz, va esclatar una batalla campal mentre el comandant alemany estava dinant tranquil·lament mentre tenia la maleta a punt per fugir. Els Aliats volien enviar cinc tancs contra l’Hotel alemany, però els tancs varen quedar inutilitzats per les defenses alemanyes. Al cap d’uns minuts, 200 soldats de la infanteria francesa es varen dirigir a la rue de Rivoli. El tinent Henri Karcher va entrar al vestíbul de l’Hotel i va llançar una granada de fum a recepció. Un guerriller de la França Lliure va entrar a una oficina i es va trobar amb Von Cholitz, a qui va detenir.

En aquells moments l’alegria va esclatar en els carrers i les cases parisenques; es varen repicar les campanes de les esglésies, la gent s’abraçava i es parlava sense conèixer, llançaven flors i saludaven efusivament als tancs que duien la creu de Lorena pintada i alguns els noms de les gran batalles de la Guerra Civil espanyola i la guerra napoleònica. En ser alliberats dels alemanys, alguns francesos varen colpejar i escopir als alemanys, a més d’arrencar-los les olleres, els rellotges i els galons. Molts francesos, per continuar festejant l’alliberació, es varen concentrar a l’Arc de Triomf per cantar La Marsellesa sota la bandera tricolor col·locada pels bombers. Mentre la gent sortia al carrer i omplien els cafès de El Dóme, la Rotonde i Montparnasse, eren destruïts els últims vestigis de l’ocupació alemanya, com a Quai d’Orsay, on encara hi havien tirotejos. La policia vigilava les sortides de metro en busca d’alemanys que intentaven fugir.

A les tres de la tarda, Von Cholitz va arribar a la Prefectura, on l’esperava el general Leclerc. Els dos generals es varen dirigir a la sala de billar on, a dos quarts de quatre de la tarda, Von Choltitz va firmar la rendició formal d’Alemanya davant de Leclerc i el comunista Henri Rol-Tanguy, el comandant de les FFI de París, i d’aquesta manera es va donar per acabada l’alliberació de la capital francesa per part de les forces nord-americanes i franceses guiats per la Resistència francesa. Curiosament, Von Cholitz va firmar la rendició incondicional amb França i no va mencionar en el document de rendició als Estats Units ni la Gran Bretanya. Tres quarts d’hora després de la rendició, la majoria dels soldats alemanys es van rendir davant de Leclerc a canvi de que es garantís un tracte just per ells. La majoria varen ser detinguts a Gare Montparnasse. Un cop firmada la rendició, el comandant alemany va ser introduït al darrere d’un cotxe blindat juntament amb Leclerc, que va seure al davant per ser conduïts a l’andana número 3 de la Gare de Montparnasse, on Von Cholitz va ordenar l’alto el foc a totes les forces alemanyes que seguien resistint.

Grup formats per oficials francesos i alemanys varen alçar banderes blanques i varen recórrer la ciutat repartint còpies del document acabat de firmar pel comandant alemany. A les 19:35, en el Palais du Luxemburg, un dels últims reductes, 700 soldats alemanys varen obrir les portes perquè sortís el seu comandant amb una enorme bandera blanca seguit pels seus homes i deu tancs després de rebre cadascun una pinta de conyac i un paquet de cigarretes. A la nit va cessar definitivament els últims resistents alemanys que s’havien atrinxerat en el Parlament. En total, 15.000 soldats alemanys varen ser fets presoners a París; molts d’ells quedarien confinats durant dies en els patis del Louvre, 4.200 varen morir o varen resultar ferits. Tot i la derrota i la rendició alemanya, encara quedaven alguns soldats alemanys que varen lluitar esporàdicament per la ciutat perquè no acceptaven la rendició. Immediatament després de que la ciutat fos alliberada, varen començar les represàlies contra els col·laboradors alemanys. Pels carrers de la capital francesa es varen produir assassinats i vexacions; les dones que havien mantingut relacions amb els alemanys varen ser rapades i obligades a desfilar pels carrers nues fins la cintura exhibint creus gamades pintades en els pits i un cartell els penjava del coll que deia: He sigut una puta dels teutons. A més, es tiraven tomàquets, ous o excrements contra els col·laboracionistes homes.

Aquella mateixa tarda va arribar a Paris el general Charles de Gaulle; a dos quarts de cinc de la tarda va arribar al punt de control de Leclerc a Montparnasse després de recórrer la Avenue d’Orelans en automòbil. A les cinc de la tarda es va dirigir al Ministeri de Defensa, en el carrer de Saint- Dominique, i des d’un balcó de l’Hotel de Ville va pronunciar un discurs, on va dir que els francesos havien alliberat França, però no va mencionar l’ajuda de les forces aliades.

De Gaulle es va convertir en president del govern provisional de la França Lliure i amb la seva arribada es va continuar celebrant l’alliberació de la ciutat amb una desfilada pels carrers. A les deu de la nit es va establir una zona de comandament en el Petit Palais i es va fer una llista de suposats espies, sabotejadors o col·laboracionistes, a més que es varen obrir els dossiers de la Gestapo i de les SS. 84 individus de la llista que s’havia acabat de fer aquell dia varen ser arrestat durant aquella jornada.

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va posar histèric quan va tenir la notícia de la rendició de Von Cholitz, fet que li va agreujar la seva desconfiança caps als seus generals. Von Choltitz va desobeir les ordres de Hitler de destruir París, igual com havia passat anteriorment amb altres generals quan varen desobeir les ordres de destruir les ciutats de Leningrad i Kiev. Segons algunes informacions, Hitler va trucar aquella tarda a Von Choltitz fent-li la famosa pregunta Crema París? i, en tenir la resposta negativa, va sentir de fons l’himne de la Marsellesa i com sonaven les campanes de la Catedral de París anunciant l’alliberació de la ciutat.

En el Reich:

A Polònia:

Hitler va rebre aquell dia en el seu quarter a l’as de l’aviació alemanya Erich Hartmann per rebre la Creu de Diamants. El pilot es va negar a entregar la seva pistola Walther després de passar les tres àrees de seguretat tal i com marcava el reglament. Quan el dictador el va rebre, li va dir orgullós de que li encantaria veure més homes com ell o Hans Ulrich Rudel. A continuació li va entregar la seva condecoració i varen prendre un cafè. Durant el dinar posterior, Hitler li va confessar que la guerra estava perduda, però que encara confiava que els anglosaxons i els soviètics es barallessin entre ells. També li va parlar sobre el problema dels partisans i li va demanar la seva opinió sobre les tàctiques utilitzades pels bombarders anglosaxons. Bubi, el va informar sobre les deficiències en l’entrenament dels pilots. Per acabar, Hitler li va parlar d’unes noves armes. Aquest va ser l’últim cop que es varen veure.

---

Un avió Aliat va sobrevolar les instal·lacions d’Auschwitz i va tirar unes fotografies, on es veu amb claredat les posicions de les cambres de gas, els crematoris i inclús una fila de persones dirigint-se a la mort. Aquestes fotografies no van sortir a la llum fins al 1978.

En el front occidental:

A França:

1.800 guerrillers de l’Exèrcit Secret, el A. S., sota al comandament del coronel Druilhe, varen alliberar Bergerac, a la riba sud del Dordonya. Els nord-americans també varen alliberar durant aquella jornada Elbeuf. Per altra banda, els cossos britànics 12º i 3º varen travessar el riu Sena i la 3º Divisió nord-americana va entrar a Avinyó. Tot i que aquesta Divisió avançava ràpidament, el seu camí no va ser fàcil perquè s’havien trobat mines, troncs d’arbres tallats i ponts destruïts. A més, els alemanys, després de saber el dia anterior que una línia nord-americana estava poc defensada a Bonlieu, a uns quilòmetres a l’est del Róldano, sis grups de combat varen atacar aquest punt començant una intensa lluita. A la nit, la 11º Divisió Panzer va aconseguir superar una altra barrera a la Nacional 7 i els combois alemanys varen poder seguir fugint cap al nord.

La desfeta alemanya era un fet i aquell dia va ser l’últim que des de França va sortir un comboi amb presoners francesos en destí als camps de concentració.

A Toló, a les set de la tarda, els francesos varen acorralar als alemanys i, a aquella hora, un coronel francès va advertir als alemanys refugiats a l’Arsenal Maritime que els seus homes senegalesos els massacrarien. Davant d’aquella advertència, els últims defensors varen fer escatar les municions que els quedaven i es varen rendir. Els últims homes varen capitular el 28 d’agost.

A Itàlia:

A Bellagio, a les vuit del matí es va presentar a les oficines del sotssecretari de l’aviació italiana, Manilo Molfese, el tinent coronel Dietrich, l’oficial d’enllaç entre el comandament de la Luftwaffe i el sotssecretari italià. Dietrich li va comunicar que a partir d’aquell moment, amb l’aprovació de Benito Mussolini, els representants de l’aviació alemanya, amb una acció simultània i coordinada, havien ocupat tots els camps italians, els dipòsits, els magatzems i els quarters de l’aviació republicana. Molfese, sorprès d’aquell canvi, va reaccionar violentament i li va dir que no creia que Mussolini hagués acceptat aquella mesura i li va demanar que suspengués l’operació en curs per poder informar si aquesta acció tenia el vistiplau del dictador italià. De seguida va trucar a Mussolini, i aquest li va dir que no coneixia aquella mesura i li va demanar que s’hi oposés enèrgicament.

En el front oriental:

A Romania:

Romania, que havia capitulat el 23 d’agost, va declarar de manera oficial la guerra a Alemanya i Hongria, i va firmar l’armistici amb Moscou. D’aquesta manera, el 3º Exèrcit romanès es va rendir als soviètics a la riba del Mar Negre. Però els romanesos varen pagar cara la seva rendició. A primera hora del matí, el General der Flieger, Alfred Gerstenberg, el comandant de les tropes romaneses antiaèria a Romania, va comunicar des de Bucarest que els líders romanesos eren dèbils i que 6.000 soldats alemanys avançaven sobre la capital des de Ploesti. En realitat, les forces alemanyes eren massa dèbils per vèncer a les tropes romaneses escampades en la carretera que duia a Bucarest. Els combats varen ser violents durant tot el dia i Hitler va ordenar a la 4º Força aèria de la Luftwaffe que ataqués als edificis del govern romanès.

A Finlàndia:

Davant la imminent arribada de les forces soviètiques, Carl Gustav Emil Mannerheim es va posar en contacte secretament amb la Unió Soviètica per intentar negociar la rendició de Finlàndia.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen llançar una gran ofensiva contra les zones que encara estaven controlades per l’Exèrcit Polonès del Interior i, carrer per carrer, varen fer retrocedir l’Exèrcit fins a una petita zona del centre de la ciutat.

A Estònia:

Després de dos dies de combat, els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Dorpat.