Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
Joachim von Ribbentrop va fer-li arribar a Adolf Hitler una memòria en que li demanava plens poders per sondejar una possible pau amb els Aliats. Per tal de que la seva proposta fos acceptada, el ministre va utilitzar frases del Mein Kampf i les va col·locar al principi de la seva memòria perquè Hitler recordés les seves pròpies paraules. Von Ribbentrop li volia fer veure, tal i com ell havia opinat, tenien l’obligació d’evitar un final dramàtic. Aquella memòria no va tenir èxit i el ministre no va tenir els plens poders que demanava.
El ministre d’Armament, Albert Speer, creia que no tenia el suport del Partit (des de l’atemptat del 20 de juliol de 1944 tothom desconfiava d’ell), i va comunicar en els caps de secció del seu Ministeri que pensava fer responsables dels subministraments d’armaments als caps regionals. Speer volia dimitir del seu càrrec de ministre, i s’hi ho hagués fet hauria sigut el primer ministre del Reich en dimitir ja que Hitler no acceptava les dimissions.
Els nazis varen executar a la presó de Berlín–Plötzensee el general de l’Exèrcit i encarregat del control de les SS i de la Wehrmacht a França, Karl Heinrich von Stülpnagel, per estar involucrat en el complot del 20 de juliol. Se’l va executar mitjançant ganxos de carnisser per assassinar-lo de forma dolorosa. Al mateix temps, el Tribunal Popular va condemnar a mort a Caesar von Hofacker per estar també implicat en el complot. La sentència es va complir el 20 de desembre de 1944. El mateix tribunal també va condemnar a mort al coronel Günther Smend. La sentència en el seu cas es va complir el 8 de setembre.
En una reunió del Ministeri de Propaganda, Hans Fritsche va senyalar la decisió de Joseph Goebbels de mantenir l’operativitat de les emissores de ràdio fins l’últim moment.
A Polònia:
Richard Wendler va destacar en una carta que Lublin, inclús en els últims mesos previs a la conquesta soviètica del juliol, havia transportat cap a l’Oest el cent per cent dels seus béns econòmics.
En el front occidental:
En el nord de França:
Les tropes alemanyes es varen haver de retirar més enllà del riu Sena, ja que els Aliats avançaven amb molta força. Aquell dia, tancs i columnes blindades britàniques i de la Commonwealth varen conquerir Rouen, i Bernard Law Montgomery va ordenar al 30º Cos britànic que s’apoderés dels ponts propers a Amiens. Aprofitant l’impuls que portaven, les forces britàniques varen iniciar el seu avanç cap Anvers. Durant l’avanç es va alliberar Beauvais. A la tarda, el general Brian Horrocks va ordenar en el general de divisió Philip Roberts que aquella mateixa nit avancés amb la seva 11º Divisió Blindada per ocupar Amiens, situat a 25 milles al sud, i els seus ponts sobre el Somme abans de l’alba. A la vegada, el 1º Exèrcit canadenc va començar a avançar des del cap de pont d’Elbeuf, a sobre de Rouen, en el Sena, i des dels caps de pont situats per sota de la ciutat. També la 3º Divisió Blindada va alliberar Laon.
Les tropes del comandant George S. Patton varen creuar el Marne i varen alliberar Reimes. La 4º Divisió Blindada del 12 Cos es va dirigir a Saint-Dizier, mentre la 80º Divisió d’Infanteria va conquerir Chalons-sur-Marney.
A Itàlia:
El 8º Exèrcit britànic es va llançar contra la Línia Gòtica, l’última barrera de resistència a Itàlia.
En el front oriental:
A Romania:
Les forces soviètiques varen entrar a la ciutat de Bucarest i es varen dirigir cap a Bulgària. En el seu avanç, els soviètics varen alliberar la ciutat de Ploesti, fet que va provocar la privació de petroli al Reich. Però després de diversos intents soviètics per aconseguir avançant cap a l’oest, l’ofensiva d’estiu va acabar i les unitats soviètiques es varen posar a la defensiva esperant un contraatac alemany.
A Polònia:
A Varsòvia, mentre els combats entre alemanys i els resistents polonesos continuaven, especialment a la zona de l’antiga ciutat, una agència telegràfica britànica va justificar el nul suport que donaven als polonesos dient que havien de recórrer més de 1.700 milles a través de territoris alemanys i va acusar als soviètics, que estaven a les portes de la capital polonesa, de no fer absolutament res.
A Eslovàquia:
Com el dia anterior, la població, membres de les forces armades i guerrillers es varen continuar aixecant encontra de l’ocupació alemanya aprofitant que aviat entrarien els soviètics. Hitler va reprimir d’immediat l’aixecament a costa de mobilitzar les seves tropes, però els guerrillers eslovacs varen aconseguir fer-se amb el control de Banska Bystryca (el centre més important de l’alçament) així com amb tres quartes parts del territori eslovac. El Consell Nacional Eslovac va anunciar que agafava el poder.
A Hongria:
Preveient que aviat entrarien els soviètics, Miklos Horthy va substituir el seu govern proper als alemanys pel gabinet del mariscal Geza Lakatos, que volia treure el país de la guerra.
A la Gran Bretanya:
El gabinet polonès a l’exili va aprovar amb el moviment clandestí com seria el nou govern polonès després de la guerra i varen sotmetre el nou pla als representants dels governs nord-americà, britànic i soviètic. En el pla projectaven la formació d’un nou govern basat en una participació idèntica a la dels quatre principals partits que existien abans de la guerra: Pagès, Nacional, Socialista i Treballadors cristians, i una cinquena formació: el partit dels obrers polonesos ( un partit comunista ). Els grups responsables del règim establert abans de 1939 quedaven exclosos de tota participació en el nou govern. Un cop acabada la guerra Polònia va caure dins de l’òrbita de la Unió Soviètica.
Diari del Tercer Reich 