Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va explicar en una conferència davant dels seus generals, que no negociaria la pau i que estava convençut de que els Aliats acabarien dividint-se per les seves diferències polítiques, afirmant que al llarg de la història sempre havia arribat un punt en el que les coalicions havien acabat desfent-se. Reafirmant-se amb que era possible canviar la situació, el dictador va dir que si era necessari combatrien al Rin i que continuarien la lluita fins que un dels seus “enemics” queden esgotat i fins aconseguir una pau que garantís a la nació alemanya pels següents 50 o 100 anys i no “taqués l’honor com el 1918”. Després d’admetre que no es podia imaginar una crisi pitjor de la que estaven passant per aquell any en el front oriental, va assegurar que quan el mariscal de camp Walter Model s’havia posat a dirigir el Grup d’Exèrcits Centre aquest era un forat. A més, va explicar que esperar un moment polític favorable per fer alguna cosa durant una temporada de greus errors militars era infantil i ingenu. A continuació va lloar la seva pròpia figura com a líder, tot i que va comentar que la guerra l’estava desgastant molt perquè portava cinc anys vivint aïllat sense poder viure com ell volia i va afirmar que hagués sigut una alliberació haver mort, tot i que tenia clar que el destí el mantenia amb vida. Els va assegurar que durant tota la guerra no havia vist cap pel·lícula, ni assistit a una representació teatral, ni havia tingut cap satisfacció de la guerra, sinó que havia portat una vida de total dedicació i que ara, per fi, estava preparat per acabar amb tot. Seguidament, Hitler va culpar a l’Estat Major d’haver-se debilitat i va recordar la figura de Günther von Kluge, de qui va dir que tenia moltes raons per pensar que si no s’hagués suïcidat hauria sigut detingut de totes formes.
Tot i que Hitler es volia aferrar a la idea de que encara tenien possibilitats, els informes deien una altra cosa. El cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, el general Werner Kriepe, va rebre aquella tarda diferents informes que parlaven de col·lapse en el front occidental.
El ministre d’Armament, Albert Speer, es va reunir amb els seus col·laboradors per explicar-los que no volia donar importància a les noves armes que es prometien, ja que creia que només era propaganda.
Heinrich Himmler va enviar un telegrama al primer ministre Winston Churchill. El telegrama, entre diversos milers, va ser destruït pel primer ministre i no podem saber què li va dir. Era molt probablement una oferta de pau.
A Finlàndia:
El govern finlandès va informar a l’ambaixador alemany dels seus contactes amb Moscou per firmar l’armistici.
En el front oriental:
A Romania:
L‘exèrcit soviètic va arribar al Vístula i el 2º Front d’Ucraïna, sota el comandament del comandant Fiodor Tolbujin, va entrar a la ciutat de Bucarest, on la població els va aclamar.
A Polònia:
A Varsòvia la lluita entre alemanys i la resistència polonesa continuava aquell dia a l’antiga ciutat, però els alemanys anaven agafant avantatge, que anava acompanyada de destrucció i crims contra la humanitat. Un comunicat alemany admetia que aquests combats deixaven la ciutat en runes, però va justificar aquests atacs per “acabar amb la resistència polonesa”.
En el front occidental:
A França:
Les tropes aliades varen acabar amb la Batalla de Normandia després d’haver-se introduït totalment en el continent europeu. La Batalla de Normandia va costar en els alemanys 800.000 vides i 450.000 més varen ser fets presoners.
Tot i que feia dies que havia ocupat la població de Saint-Malo, els alemanys encara resistien en el carrer de Cézembre, a l’entrada del port, i per acabar amb ells els Aliats varen atacar la zona amb el vaixell de guerra Malaya. Els alemanys no es rendiran definitivament fins el 2 de setembre. A la vegada, el 19º Cos va arribar a tocar de Montdidier.
El 3º Exèrcit del general George Patton va encapçalar un avanç cap al riu Mosa. La 4º Divisió Blindada del 12 Cos es va dirigir a Commercy, sobre el Mosa, mentre que el 20º Cos es desviava cap a Reims-Verdun-Metz.
A Bèlgica:
Davant l’arribada dels Aliats, els alemanys varen deixar d’utilitzar el Fort de Breendonk com a camp de concentració.
A primera hora del matí, una brigada d’infanteria de la 11º Divisió Blindada va alliberar la ciutat d’Amiens després d’arribar-hi en camions. Les tropes del general Brian Horrocks se’ls va unir poc després i, a les onze del matí, els ponts sobre el Somme, propers a Amiens, varen caure en poder del 30º Cos britànic per continuar el seu avanç cap al nord-est. Els britànics, a més, varen capturar al General der Panzertruppe Heinrich Eberbach, comandant del 7º Exèrcit alemany, juntament amb tot el seu Estat Major mentre estava esmorzant. A la vegada, unitats britàniques varen desviar-se al nord-oest per atacar direcció al Canal.
A Itàlia:
Erich Priebke va deixar les seves funcions de la Gestapo a Verona i, segons sembla, va rebre una trucada de Himmler per reunir-se amb ell a Berlín. Segons va dir Priebke anys més tard, Himmler volia que fes de traductor per acompanyar a un parent de Benito Mussolini, que necessitava ser ingressat en un hospital alemany.
A França:
El novel·lista, dramaturg i diplomàtic francès Jean Giraudoux va morir aquell dia a París.
A Turquia:
A l’Ambaixada alemanya, sospitant de que fos un espia, els alemanys varen tancar a Ludwig Carl Moyzisch en els locals de l’Ambaixada fins que acabés la guerra. Moyzisch, que treballava fins llavors a l’Ambaixada, va sobreviure la Segona Guerra Mundial.
Diari del Tercer Reich 